Conscient del llegat històric i la importància de conèixer i divulgar el passat de la Marina, l’autoritat portuària de Tarragona manté en l’actualitat dues infraestructures bàsiques per a historiadors i públic en general, una és l’Arxiu Central i l’altra el Museu Marítim, aquest darrer de recent creació. Tot i les aportacions historiogràfiques que s’han anat publicant sobre el port tarragoní, resta molt encara per investigar. Alguns dels documents conservats es trobin lluny, en arxius generals, com el de Simancas (Secretaria de Marina), o el de Madrid (AHN) o el Archivo Álvaro de Bazán (Viso del Marqués), que conté tota la documentació del departament marítim de Cartagena, al qual pertanyia Tarragona.
Més proper, a Tarragona ciutat, l’Arxiu Històric de la Generalitat (AHT) aplega diversos fons relacionats amb el port que ens agradaria de comentar breument. El més antic és el municipal (ss. XIII-XVIII), que dins les col•leccions de documents sòlts, pergamins i cartes reials o les sèries d’acords hi trobem notícies disperses i importants. Segueixen les diverses notaries de Tarragona que arrenquen el 1472, una de les quals és la de Marina (conservada a partir del 1811). Dins les institucions destaquem el fons de la Junta de Vigilància del moll de Tarragona (1920-1963) i el col•legi oficial d’agents de duanes i comissionistes de trànsit de Tarragona (1914-1975), on es localitzen els seus estatuts, acords, correspondència i comptabilitat.
De la Junta Provincial d’Agricultura, Indústria i Comerç de Tarragona (des de 1806) hi ha un bon gruix de papers de la Junta Protectora d’obres del port, reglament (1831-1842), actes de govern, expedients de fars, fanals i llanternes, estadístiques d’entrades i sortides d’embarcacions, juntament amb una petita biblioteca auxiliar. De la seva successora, la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona (a partir de 1892) hi ha censos d’empreses (1936 en endavant), estadístiques, lligalls de comerç interior i exterior (còpies de tractats internacionals durant el període franquista), afers portuaris, consell d’usuaris del transport marítim (des de 1951), la bàscula, tarifes, dossiers d’exportadors (a partir de 1942) i importadors (des de 1941), l’estació TIR...
No hem d’oblidar tampoc els fons de procència privada, en especial els comercials i patrimonials. Un dels més importants pel volum i contingut és el de la casa Moragues, de Valls, que amb la construcció del Port de Tarragona a finals del mil set-cents és desplaçarà a aquesta ciutat, tot i que durant la invasió napoleònica s’exilaren a l’illa de Menorca (port de Maó) on continuaren les seves activitats. Inicialment (s.XVIII) es dedicaven a la fabricació i venda de teixits, però aviat entren en el món dels negocis fora la península, i via marítima exporten productes agraris del Camp de Tarragona, Penedès, Priorat , Conca de Barberà i del País Valencià , principalment vi i aiguardent, avellanes, ametlles, garrofes, oli, cereals, llegums; i en el viatge de tornada dels vaixells hi carreguen matèries de les colònies americanes, cuiros, greix animal, xocolata, cotó i de l’Europa del Nord, com pesca salada, fusta per a bótes, ferro, roba...
Dins el fons Castellarnau hi ha també notícies de la Junta Protectora d’obres del port ja que un dels seus membres en fou el dipositari de la tresoreria. Hi ha els comptes del 1790 al 1833. Finalment, no hi manquen llibres d’empreses vinícoles com la casa Müller (1823-1975) o la Chartreuse (1901-1983) i navilieres, com la de Maties Mallol (1928-1975). Aquí hem de fer una crida sobre la necessitat que les empreses no destrueixin els seus arxius històrics, i que en cas de no poder-se’n fer càrrec els cedeixin en donació o dipòsit als centres públics.
Tota aquesta riquesa de patrimoni escrit és a l’abast dels investigadors d’arreu que vulguin estudiar les relacions econòmiques entre els pobles de la Mediterrània i els de l’altra banda de l’Atlàntic.
Una iniciativa interessant fora la confecció d’una guia de fonts sobre els portsde Catalunya,que relacionés els arxius que contenen informació sobre ells, i la més rellevant es podria microfilmar i posteriorment escanejar en suport CD.
|
