El mar al llarg de la història ha estat una via de comunicació i de comerç, la relació dels pobles del Mediterrani entre sí ha estat intensa i els documents dels arxius en són un testimoni, siguin de naturalesa pública o privada. Els arxivers tenim l’obligació de donar-los a conèixer als usuaris, i més quan els fons són d’un abast geogràfic supralocal, com és el cas que exposarem d’una manera breu.
El fons Moragues, conservat a l’Arxiu Històric de Tarragona, pel seu contingut es pot qualificar de patrimonial i comercial. L’origen econòmic de la nissaga s’articula sobre una botiga i fàbrica de teixits que tenen a Valls en el segle XVIII, que poc a poc diversifica les seves activitats. Aprofitant les compres de roba en els mercats europeus de retorn els vaixells transporten productes agraris del Camp de Tarragona, Penedès, Priorat, Conca de Barberà i altres comarques del Sud (País Valencià) com el vi i aiguardent, fruits secs (avellanes, ametlles, garrofes), oli, cereals, llegums, llimones i importen també dels països nòrdics pesca salada, fusta per al botam, ferro, etc. D’Amèrica embarquen productes colonials (cotó, cuir per soles de sabates, carn salada, xocolata...). De Valls es traslladaran a la ciutat de Tarragona en inaugurar-se el seu port, i durant la Guerra del Francès emigraran a les Illes Balears (Maó) per qüestions de seguretat, des d’on continuen amb les operacions mercantils d’Ultramar. Fruit de les estratègies matrimonials hereten un important patrimoni de terres que exploten per administració. Les matèries primeres (verema, grans, olives) les obtenen abundantment a través de les concessions periòdiques d’arrendaments de rendes senyorials d’arreu del Principat, Aragó i altres zones peninsulars (jurisdiccions del Duc de Medinaceli, duc d’Híxar, Marquès de Barberà, Marquès de Mortara, bisbats, novè decimal); ells mateixos les transformaran i comercialitzaran, aconseguint així un elevat valor afegit. Així mateix subministren provisions, uniformes i sofre a l’exèrcit espanyol, tot i les dificultats que tindran en cobrar el seu import.
L’extensió del fons és gran, 92 metres lineals, i la seva cronologia àmplia (ss. XV-XX), però en l’aspecte mercantil se centra bàsicament en el primer terç del mil vuit-cents. Dins la secció de correspondència s’han salvaguardat els llibres copiadors de cartes trameses des des de diferents ciutats, com Valls (1765/1848), Tarragona (1805-1823), Maó (1810-1813), Barcelona (1814-1840) i Madrid (1814-1822). Les cartes rebudes les tenim d’una manera regular des del 1773 fins el 1854. Els Moragues en ocasions formaren societat amb altres negociants com per exemple Huguet-Dupré, de Barcelona o el francès Pierre Alegre. La crisi del conflicte bèl•lic els afectarà de gran manera, no només per l’aturada del comerç sinó per la impossibilitat de percebre els delmes que havien ja contractat, la qual cosa els portarà a emprendre llargs i costosos plets judicials amb l’administració i particulars.
Fins ara han estat pocs els investigadors que hi han posat la seva atenció, solament destaquem les aportacions d’Agustí Segarra, Enric Olivé i Francesc Valls. La lentitud del buidatge es veu plenament recompensada per la riquesa i qualitat del seu contingut.
A tall d’exemple i referint-nos a Lloret de Mar comentarem alguns embarcaments signats per patrons lloretencs de finals del segle XVIII i primeres dècades del següent, a veure si algun investigador s’anima a estudiar-los. L’any 1793 Narcís Macià, de Lloret fa escala a Salou per carregar en el seu llondro Nuestra Señora del Rosario dos mitges bótes de vi negre del comerciant reusenc Pau Nadal, a fi de deixar-les a Cadis. El 1800 Pius Durall, capità del llondro Sant Antoni de Pàdua quan és a Cadis recull tres sacs amb tres mil pesos forts de plata de “nueva estampa” per a lliurar-los a la companyia Asols Sagristà de Tarragona, i en la seva absència a la casa Moragues.
Dos anys després Antoni Surís fa escala al port de Tarragona en viatge cap a Cadis per fer-se càrrec de 40 bótes de vi negre (de les quals deu són mitges) i cent d’aiguardent, meitat prova d’Holanda i meitat prova 58 %. El 1807 el llaüt de Sebastià Bofill, Sant Antoni de Pàdua, ancora a Tarragona per rebre 150 canes de fusta de roure amb 2132 dogues llargues per a fer bótes (“pipas”en el llenguatge de l’època) amb destinació a València. El mateix any Jaume Macià transportava en el seu llaüt Sant Antoni 60 bales o “fardos”amb 75 quintars de bacallà a compte de Fidel Moragues i fill, cap a Castelló de la Plana.El 1808 Joan-Baptista Conill amb el llaüt Sant Francesc de Paula s’atura a Tarragona per agafar 30 bótes d’aiguardent i cent sacs d’avellanes amb closca per a descarregar-les a Màlaga, en la referida data Joan Mataró Macaia de Lloret trasllada des del port de Cadis al de Tarragona 68 quarteres de cotó. Són abundants els coneixements de patrons de Blanes, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Arenys de Mar, Canet, el Masnou, Mataró.. amb carregaments d’aiguardent , vi, feixos de rodells de fusta i ferro per a la construcció de bótes, cereals, taps de suro i altres mercaderies per deixar-los en diferents indrets del litoral català (Barcelona, Sitges, Vilanova i la Geltrú), valencià (Benicarló) o andalús.
Els fons complementaris de l’AHT per a la història dels intercanvis marítims són les diverses notaries de Marina. La de Tarragona desgraciadament es destruí durant el setge de les tropes de Napoleó Bonapart, i s’inicia el 1812; els seus regents són els notaris Josep M.Cortadelles (1812-1838), Joaquim Cortadelles (1839-1854) i Ignasi de Vilamala (1867-1874). Tortosa, per la seva condició de capital de la subdelegació de Marina, també tenia una escrivania, els llibres de la qual abasten del 1762 fins la segona meitat del segle XIX amb algunes interrupcions. Torredembarra i Altafulla igualment disposaven d’aquesta notaria especial, però sols s’han conservat dos volums (1798-1800).
Altres ciutats on l’historiador pot desplaçar-se a la recerca dels manuals de Marina són Vilanova i la Geltrú (1752-1786), Sitges (des de 1753), Barcelona (molt deteriorats per l’acció de la humitat (AHPB) , Mataró (alguns avui encara a l’ACA ) i per les poblacions de la costa empordanesa i selvatana , Girona (AHG), Santa Coloma de Farners, la Bisbal i Figueres (les tres darreres en els respectius arxius comarcals).
Nota: Per una major facilitat de consulta, l’arxiu municipal de Lloret disposa de diverses còpies de documents procedents del fons Moragues que poden donar la idea de les possibilitats d’estudi. A Tarragona també haurem de visitar l’Arxiu Central del Port, depenent de l’Autoritat Portuària .
|
