per títol
per autor
DOCUMENTS DE GRAU%20I%20PUJOL,%20JOSEP%20M.%20T
DOCUMENTS MENORS PER A L’ESTUDI DEL FERROCARRIL A L’ARXIU HISTÒRIC DE TARRAGONA
GRAU I PUJOL, JOSEP M.T.

És ben conegut que en les darreres dècades la investigació sobre el passat ferroviari s’ha intensificat de manera notable(1), prova d’això són les múltiples publicacions que periòdicament van apareixent, ja sigui en forma de llibre o articles, com la col•lecció “Trens de Catalunya”. De les comarques del sud de Catalunya Carles Salmerón Bosc ha tret al carrer les monografies de les línies Reus-Salou (1987) i Tortosa-la Cava (1989) dins la col•lecció esmentada, i existeixen diversos treballs referits a Ulldecona, Reus, Montblanc, El Vendrell, etc. (2). Són escassos però molt interessants els reculls de memòries d’antics treballadors del sector que aporten notícies valuoses que els documents escrits no ofereixen (3).
Els fons documentals principals sobre el tema que ens ocupa els conserva l’empresa RENFE (4) tot i que altres ens públics també en tenen. La nostra intenció amb aquesta breu nota arxivística és la de presentar unes fonts complementàries que si bé no són fonamentals ajuden al coneixement històric. Comentarem únicament documents aplegats a l’Arxiu supracomarcal de la Generalitat a Tarragona (AHT) procedents de l’administració perifèrica de l’Estat i altres institucions provincials.
En referència a la construcció dels traçats disposem dels fons notarials, on es poden cercar la constitució de companyies o les expropiacions de terres. En el de Tarragona, en el manual del notari Joaquim Fàbregues i Caputo corresponent a l’any 1855 s’inclou un plànol i escriptura dels terrenys del terme de Tarragona dels hereus de Vicenç Espinac per on havia de passar la línea fèrria (5). Un acte semblant el tenim en el protocol del 1863 del discret Francesc-Antoni Bofarull i Ferreter per la compra de terres per la línea Lleida-Reus-Tarragona. Evidentment hom haurà de cercar en altres notaries de la demarcació els fons de les quals estan dipositats en l’actualitat en els arxius comarcals de la Generalitat a excepció dels corresponents als districtes de Falset i Gandesa que foren destruïts durant la guerra civil (6).
Una font paral.lela és la que ens ofereixen les inscripcions del registre de la propietat que permeten una recerca més ràpida de les transmissions de les finques. Altrament, en els llegats patrimonials d’hisendats podem localitzar referències interessants. És el cas del de la família Moragues, de Valls, cedit a l’AHT. Entre el gran volum de documentació generada hi ha la venda d’unes terres en el terme de Vilaverd per expropiació forçosa que realitza Josep Moragues i Tavern a la societat Borràs Canals i Cia. encarregada de l’execució del tram del ferrocarril de Montblanc a Reus els anys 1858-1863 (signatures 1339 i 4005). També s’hi localitza un informe del 1880 sobre l’expropiació que vol fer de parcel.les rústiques a Valls la societat del ferrocarril Valls-Vilanova i la Geltrú (sign. 3774) i diversos títols d’accions, un de la Cia. del Ferrocarril Tranversal de Catalunya Tarragona-Roses (signs. 1746 i 3092).
Com a mitjà de transport de persones i mercaderies les Juntes Provincials d’Agricultura, Indústria i Comerç en tenien competències. Al fons de la de Tarragona (conservada a l’AHT) s’hi localitzen un grapat d’expedients, com el de la pròrroga de subvenció del ferrocarril Lleida-Tarragona el 1876 (sign. 234) o dins del negociat general, que parla de les tarifes del 1856 del trajecte Tarragona-Reus. Igualment una lectura acurada de les actes de la junta de govern aportaria dades importants. En la biblioteca auxiliar hi sobresurt un opuscle imprès editat a Cartagena el 1851 titulat Camino de hierro de la provincia de Murcia. Proyecto de reglamento para la formación de una empresa de ferro-carril de Cartagena a Murcia.
Avançant en el temps, la institució successora de la Junta Provincial, la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona, compta amb documents des del 1892 referits al transport per via fèrria (a l’AHT). Abunden les estadístiques, tarifes (1951-1961), projectes com el ferrocarril de Picamoixons a Tarragona (1956-1959), plecs de correspondència sobre els trens (1921-1949), papers sobre el TIF (Transport Internacional per Ferrocarril) i de la Junta de Coordinació de Transports Terrestres i Marítims.
Una altra tipologia de fons, la fiscal, ens pot aportar nombroses dades. En el d’Hisenda de Tarragona (AHT) hi trobem caixes amb expedients del Servei d’Inspecció de Transports. Sobresurt el de defraudació incoat contra les salineres de la Trinitat de Sant Carles de la Ràpita en mans de la Unió Salinera d’Espanya (sign. 3385, s’adjunta un plànol ). La inspecció del timbre el 1937 obrí una diligència contra la col.lectivitat del ferrocarril Tortosa-la Cava gestionada pels sindicats CNT i UGT (sign. 3553).
El món del treball té moltes possibilitats de recerca. Així, en el fons del Govern Civil de Tarragona (AHT), sèrie d’associacions, hi descobrim els reglaments i estatuts de diverses organitzacions, com els del Sindicat d’Obrers Ferroviaris de Barcelona (1916) i de la seva secció de Tarragona (1933-1935), el del Sindicat d’Indústria Ferroviària o la Societat Mútua de Ferroviaris de Material i Tracció de Tarragona Nord (1927-1934).
Ja en el període de la dictadura del general Franco disposem de dades de les delegacions provincials de la CNS-AISS (a l’AHT) que inclouen expedients disciplinaris, eleccions d’enllaços sindicals, convenis col.lectius, afiliacions a la Seguretat Social, actes, censos, correspondència, etc. També hi trobem el pas de la repressió política sobre el moviment obrer ferroviari, en especial de la immediata postguerra, amb inhabilitacions, empresonaments, exili i fins i tot afusellats. L’historiador Josep M.Solé i Sabaté en el seu llibre La repressió franquista a Catalunya (1938-1953) on comptabilitza els executats, a la comarca del Tarragonès destaca el grup dels ferroviaris, amb un 8% del total (7). Recordem que els sumaris dels judicis es conserven a Barcelona a l’Arxiu de la Capitania General de la Regió Pirenaica (al Passeig Colom) i és necessaria una petició escrita abans d’anar-hi. A més a Salamanca hi ha força documentació, tot i que mal catalogada. A l’esmentada Cambra de Comerç tarragonina s’inclou un expedient de rehabilitació d’un cap d’estació (1941).
Encara que sigui de passada, dir que en els fons municipals de les poblacions per on passaven els convois hi podrem consultar documents com correspondència, projectes, servituds de creuaments i camins, estacions, festes d’inauguracions, etc.
La història del ferrocarril permet múltiples visions des de diferents àmbits. Voldríem animar a algún arxiver o historiador (sol o en equip) a portar a terme una guia de fonts d’arxiu que aplegués fitxes i dades sobre el ferrocarril a nivell català acompanyada d’una bibliografia. Això facilitaria la recerca i estalviaria molts viatges arreu, sobretot si es divulgués per internet amb possibilitats d’actualitzacions peròdiques. En els nostres arxius hi ha veritables tresors encara per conèixer: un exemple, a Tortosa (ACTE) es custodia el fons de la Companyia de Ferrocarrils i Camins de Ferro del Nord de Catalunya (1867-1980). També l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona té força material.
Tot i la importància del patrimoni industrial (màquines) hem de dedicar la nostra atenció també al documental.

Josep M.T. Grau Pujol, arxiver










Notes:

(1) Per l’Estat Espanyol vegeu entre d’altres Miguel Artola (ed.), Los ferrocarriles en España, 1844-1943, Madrid, 1978, 2v. Antonio Gómez Mendoza, Ferrocarriles y cambio económico en España, 1855-1913, Madrid,1982. Gabriel Tortella, Los orígenes del capitalismo en España. Banca, industria y ferrocarriles en el siglo XIX, Madrid, 1973. I per Catalunya Pere Pascual Domènech, “Ferrocarrils i industrialització a Catalunya” a Recerques (Barcelona) núm. 17 (1985) pàgs. 43-72.

(2) Un exemple de la vitalitat de la història local a les comarques meridionals la tenim a Josep Santesmases Ollé, “Projectes de ferrocarril frustrats: El transversal del Principat de Catalunya i el ferrocarril Tarragona-Cervera-Ponts” a La Resclosa (Vila-rodona) núm. 1 (1997), pàgs. 49-96.

(3) En aquesta vessant és destacable l’obra de Miquel Serra Gras, Estació del Nord, estació Reus-Avenida o “Estació Vella”, records d’un cap d’estació. Reus, 1999.

(4) Renfe ha creat una Fundació anomenada Fundación de los ferrocarriles españoles amb un centre de documentació a la capital del Regne (C/ Santa Isabel, 44, 28012, Madrid) , que a la dècada dels anys vuitanta publicà diversos volums sobre documentació ferroviària i transports. També us remetem al treball de Francisco González Carcedo “Fondos documentales sobre ferrocarriles “ a les actes del primer Congreso sobre archivos económicos de entidades privadas. Madrid, 1982. pàgs. 127-132.

(5) Isabel Companys, Catàleg dels protocols notarials de Tarragona (1472-1899). Barcelona, 2000.

(6) Roser Puig Tàrrech, Catàleg dels protocols notarials dels antics districtes de Falset i Gandesa. Barcelona,2000.

(7) La Repressió franquista a Catalunya (19381-1953), Barcelona, 1985, pàg.143.


Data de publicació digital: 05/05/2004


Article publicat al Butlletí d’Arqueologia industrial i de museus de ciència i tècnica (Terrassa) , núm. 56 (primer trimestre 2004) ps. 5-6



La Biblioteca Digital és un servei de CARRUTXA en conveni amb L'INSTITUT MUNICIPAL D'ACCIÓ CULTURAL DE REUS

by mussara·com