per títol
per autor
DOCUMENTS RELACIONATS
Migracions entorn de la indústria del paper: relacions humanes entre Alcover i la Riba (segles XIX-XX)
JERONI CLARIANA FONT, NOTARI D’ALCOVER (1731)
ALCOVER EN EL FONS MUNICIPAL DE TARRAGONA
EL FONS NOTARIAL D’ALCOVER DE L’ARXIU HISTÒRIC DE TARRAGONA
NOTA DE L’EMIGRACIÓ FEMENINA ALCOVERENCA A LA SELVA DEL CAMP A FINALS DE LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1838)
EL FLUX MIGRATORI D’ALCOVER A TARRAGONA A LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XIX
UN CONFLICTE AMB LA LLEVADORA DE LA SELVA DEL CAMP, L’ALCOVERENCA JOSEPA LLAVORÉ BATET (SEGLE XIX)
RELACIONS HUMANES ENTRE ALCOVER I LA SELVA DEL CAMP A FINALS DEL SEGLE XIX. ANÀLISI DEL PADRÓ D’HABITANTS
MIGRACIÓ D’ALCOVERENCS A MONTBLANC A FINALS DEL SEGLE XIX
NOTÍCIES SOBRE ALCOVER EN EL FONS DE L’ARXIU HISTÒRIC DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA
UNA ESTADÍSTICA ECONÒMICA D’ALCOVER DEL 1876
UNA ESTADÍSTICA ECONÒMICA D’ALCOVER DEL 1876
PUIG I TÀRRECH, ROSER

Des del 1835 funcionava a Tarragona una Junta de Comerç, que anys més tard canviaria el nom pel de Junta Provincial d’Agricultura, Indústria i Comerç de Tarragona. Aquesta institució estava vinculada a diversos organismes, com el Tribunal de Comerç, la Junta Protectora d’obres del Port de Tarragona i la Junta de Defensa contra la fil.loxera i l’Estació vitícola i enològica de Tarragona. En el període 1908-1910 s’anomenarà Consell Provincial d’Agricultura, Indústria i Comerç de Tarragona, fins que es dividirà en dues Cambres separades, l’Agrària i la de Comerç.
Ha arribat fins a nosaltres bona part de la seva producció documental (conservada a l’Arxiu Històric de Tarragona). Com que el seu objectiu era el de fomentar la producció agrícola i industrial i la seva comercialització en els mercats interior i internacionals, disposava de xifres sobre preus, tipus de conreus, collites, mà d’obra disponible (pagesos, obrers), etc. Hi podem trobar els llibres d’acords, la correspondència, la comptabilitat, i multitud d’expedients sobre activitats econòmiques de diferents sectors. Sobresurten les estadístiques de tota mena, de població, agràries, ramaderes, i industrials. Per tal de fomentar les noves tècniques es rebia informació d’arreu del món a través de les convocatòries períodiques de les exposicions internacionals, revistes i llibres. Tampoc es descuraven les comunicacions terrestres, fluvials i marítimes, el proveïment d’aigua de boca, per regar o per obtenir energia.
La consulta del fons documental permet d’obtenir dades de poblacions de tota la demarcació. Voldríem exposar breument les estadístiques que l’alcalde d’Alcover trameté el 14 de setembre de l’any 1876 a Tarragona (1). Pel que fa al sector primari anota que les plantacions de conreu dominants són les d’oliveres, garrofers i vinya. La superfície treballada era de 2.594,21 Ha., de les quals un 91% era de secà i la resta de regadiu. Al terme hi havien 1.562,97 Ha. ermes, de bosc i rocam. La superfície total declarada és de 4.157,18 Ha. (2).
Sobre el bestiar, el més important és el major, destinat a les feines del camp i al transport de persones i mercaderies:s’hi compten un cavall, 110 mules i matxos, 153 ases i 15 vaques. Del menor el principal és el de llana amb 285 caps, segueix el porcí amb 80 i el cabrum amb 39. D’aus domèstiques se’n declaren 1235. Els adobs utilitzats són els excrements i el guano.
En total s’anoten 954 persones ocupades a la terra i 2152 eines agrícoles.
El sector industrial ve encapçalat per les fàbriques de paper i les dedicades al tèxtil, sense oblidar les qui tranformen productes agraris (olles d’aiguardent i molins de farina). Josep Domènec afirma posseir una olla per elaborar aiguardent que produeix 50 bótes d’esperit de vi l’any i on hi treballen quatre homes, quatre dones i dos nens. L’altre productor era Josep Gomis amb 12 bótes, amb la meitat d’homes i el mateix nombre de dones i nens.
Des del 1856 hi havia instal·lat un molí fariner propietat de Serra i Companyia, mogut per la força de l’aigua i el vapor, que molia anualment unes 35.000 quarteres, i ocupava a deu homes.
La indústria paperera la composaven cinc fàbriques, totes elles establertes a la Vall del riu Glorieta el 1875, el mateix any de la redacció del document (?). En total s’esmenten sis tines on treballen 24 homes (h), 6 dones (d) i 10 nens (n), que manufacturaven 13.650 raimes de paper. Vegem-ne la distribució:

-Fàbrica de Josep Martí Tomàs: 2 tines, 3.600 raimes, 8 h. 2 d. 2 n.

-Fàbrica de Pau Català: 1 tina, 1.200 raimes, 4h. 1d. 2n.

-Fàbrica de Cosme Martí: 1 tina, 2.250 raimes, 4h. 1d. 2n.

-Fàbrica d’Antoni Bofarull: 1 tina, 3.000 raimes, 4h. 1d. 2n.

-Fàbrica de Pere Ollé: 1 tina, 3.600 raimes, 4h. 1d. 2n.

En les anotacions de les tres darreres s’especifica que es fabricava paper d’estrassa.

El ram tèxtil també comta amb cinc fàbriques, dels següents propietaris:

-Fàbrica de filats de cotó dels Germans Òdena: 11 h. 40 d. 20 n., moguda per aigua i vapor.

-Fàbrica de filats de cotó de la Companyia Masó Ferrés: 4 h. 30 d. 12 n., moguda per l’aigua. Produïen 3.000 peces/any.

-Fàbrica de filats de cotó de Valero Homs: 4 h. 8 d. 3 n. Telers manuals (170 peces/any).

-Fàbrica de filats de cotó d’Antoni Nogués: 4 h. 12 d. 4 n.

-Fàbrica de teixits d’estopa i jute Josep Barberà: 4 h. 4 d. 2 n. Telers manuals (150 peces /any).

Els primers telers consten construïts el 1856, els darrers el 1875 i la resta el 1860. En aquest sector hi comptabilitzem 27 homes, 94 dones i 41 nens. Destaca la mà d’obra femenina i infantil (3).

(1) AHT Fons Cambra Agrària, signatura 205.

(2) Per les dades agràries vegeu també el llibre de P. Antonio Heras - Carlos Mas, Viticultura i fil·loxera a l’últim terç del segle XIX: el cas de les comarques de Tarragona. Tarragona,1994.

(3) Una sintesi de l’economia alcoverenca del mil vuit-cents la trobareu en l’excel·lent monografia col·lectiva Alcover, una història. Alcover, 1997.


Data de publicació digital: 22/01/2003


Article publicat a Butlletí. Centre d’Estudis Alcoverencs, 93, gener-març de 2001, p. 4-6.

La Biblioteca Digital és un servei de CARRUTXA en conveni amb L'INSTITUT MUNICIPAL D'ACCIÓ CULTURAL DE REUS

by mussara·com