Les vicissituds del patrimoni documental català estan plenes de sotracs, alguns d’irreparables, des de la destrucció per guerres, per la mala gestió o simplement per obtenir pasta de paper, fins a la dispersió i fragmentació.
Per aquests motius els investigadors de les ciències socials han de destinar una bona part del seu temps a la localització de la documentació. El punt de partida de tota recerca és conèixer les demarcacions administratives històriques, les institucions que exerciren competències sobre el tema a tractar, i on han anat a parar els seus arxius. En l’àmbit judicial, a l’Àntic Règim, l’exercici de la justícia estava repartit entre els senyors jurisdiccionals i el rei; en el segle XIX l’Estat n’assumí el complet control.
Amb la divisió provincial El Vendrell restà adscrit a Tarragona; però en un nivell administratiu inferior fou capital de partit judicial, amb jutjat i presó. La documentació de la presó s’ha conservat en la seva majoria a la mateixa població, primer a l’arxiu municipal, i posteriorment a l’Arxiu Històric Comarcal (ACVE).
L’any 1954, amb motiu de la supressió de la presó del Vendrell, hi ha haver un traslllat del fons, portant a Tarragona (a la presó provincial) la totalitat dels expedients d’interns. Anys després, el 1995-1996, s’efectuà una transferència a l’Arxiu Històric de Tarragona (AHT), on són a l’abast dels estudiosos.En total hi ha 1233 expedients personals (1910/1951). Amb la caiguda de la II República espanyola per la la victòria franquista, s’inicià una forta repressió política, per a la qual els arxius són una peça clau per conèixer els judicis, les comdemnes, els afussellaments i en general la imatge més dura de la repressió.
El fons penitenciari d’El Vendrell no fou l’únic que patí una divisió. Els de Montblanc, Reus i Tortosa seguiren el mateix procés, no així els de Falset, Gandesa i Valls que es mantingueren in situ (1).
Una de les possibilitats seria reunificar les dues parts dels fons, el de l’ACVE i el de l’AHT atenent el principi d’origen. En el cas que no fos possible el retorn de la documentació original, hom podria realitzar una còpia.
Un altre fons, pertanyent a la Generalitat Republicana, on podem trobar dades de la presó d’El Vendrell –en concret la relació entre les dues institucions- es troba avui a Salamanca físicament, però inventariada i microfilmada es pot consultar a l’Arxiu Nacional de Catalunya (Sant Cugat del Vallès).
Alguns fons complementaris són el de la presó provincial de Tarragona (AHT) que s’inicia el 1939, i d’altres, com els dels tribunals militars (dipositats a l’Arxiu de Capitania General de la Tercera Regió Militar a Barcelona), que contenen els judicis sumaríssims. O els fons de les juntes locals i provincial de Llibertat Vigilada, la cronologia de les quals se centra principalment en la dècada dels anys quaranta (AHT).
Els arxius de les presons són la font bàsica per a l’estudi de la conflictivitat social, la delinqüència i la repressió que han portat a terme els règims dictatorials que hem tingut.
NOTES:
(1) Per a més informació vegeu el nostre treball “Entre la pèrdua i la dispersió: els fons documentals de les presons preventives o de partit a la província de Tarragona (època franquista) “ dins Actes Congrès Camps de concentració i el món penitenciari d’Espanya durant la Guerra Civil i el Franquisme .Museu d’Història de Catalunya / Crítica .Barcelona.2003 , ps. 1039-1049.
|
