A la comarca de la Conca de Barberà, dins les parets que encerclen el monestir de Santa Maria de Poblet, hi ha instal.lat l’Arxiu del qui fou president de la Generalitat, Josep Tarradellas i Joan (1899-1988), que inclou a més les còpies en microfilm de l’Arxiu de la casa Medinaceli, hereva del patrimoni dels llinatges dels Cardona i Comtes de Prades.
Aquesta proximitat ens afavoreix la recerca del passat llunyà i del més recent. Dins dels milers de documents del fons Tarradellas n’hi ha un bon gruix de relacionats amb l’escriptor i polític montblanquí Josep M. Poblet i Guarro (1987-1980) (1).
Per la seva rellevància voldríem comentar en aquestes pàgines del Foradot una lletra que el 1970 li adreça el poeta Salvador Espriu Castelló (1913-1985) amb motiu de la publicació de l’assaig El moviment autonomista a Catalunya dels anys 1918-1919, que havia rebut el premi Francesc Macià en els Jocs Florals de Guadalajara (Mèxic), celebrats l’any anterior (1969). L’editorial que el va treure a la llum fou Pòrtic, de Barcelona, dins la col.lecció Llibres de butxaca (número 17, de 127 pàgines).
El personatge a què es refereix Espriu en la missiva és Felip Rodés Baldrich (1878-1957), advocat i polític nascut a l’Hospitalet de Llobregat, que fundà el Centre Nacional Repúblicà, per acostar-se posteriorment a la Lliga Regionalista. El 1917-18 fou ministre d’Instrucció Pública a Madrid, el 1936 fou elegit diputat pel Front Català d’Ordre, coalició catalana de dretes, el 1939 representà el govern de Franco a París. El context històric del moment de la redacció de la carta és per tots conegut, encara era viu el General Francisco Franco i el seu règim dictatorial, d’ací el pessimisme de les paraules de l’autor dels versos del cementiri de Sinera.
Cercant a Internet desgraciadament ens ha sorprès el baix nombre de biblioteques catalanes que tenen el llibre esmentat en els seus catàlegs, si més no en les informatitzades. Fora de Montblanc es localitza a les biblioteques del Centre de Lectura de Reus, la Francesc Oliver de Tortosa, l’Arús i la de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, a Barcelona ciutat.
Còpia de la carta conservada en l’expedient de Josep M. Poblet de l’ Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del monestir de Poblet, registrada amb el número 52.
“ Barcelona, 28 d’octubre de 1970
Sr. Josep M. Poblet
Ciutat
Molt estimat amic:
He llegit, a la fi, el vostre llibre “El Moviment Autonomista a Catalunya dels anys 1918-1919” i us en faré ara un petit comentari, tal com us ho vaig prometre.
Dintre el que es proposa, el vostre llibre és, senzillament, perfecte. No hi sobra ni hi falta cap paraula, i és d’un equilibri, d’una amenitat i d’una ponderació totals, modèlics, l’he llegit d’una tirada, sense parar. Els vuit capítols de que consta formen una molt sàvia arquitectura, adequadament complementada pels dos interessantíssims apèndixs. És una obra que es mereix amb escreix el “Premi Macià” amb què ha estat guardonada.
Quina història més trista i més poca-solta, la nostra contemporània ! I quins homes més frívols, més migrats, més impreparats, els que evoqueu, els d’aquell període, els de l’immediat següent i, per desgràcia, també els d’ara! I alguns, fins i tot quins brètols, quins bandarres! Allò d’En Felip Rodés, a que vaig conèixer molt – “Oh, bé, és que ara va de veres”-, que revelador ! Lamentable de veritat. I el pitjor és que em temo que no hi ha cap sortida, almenys a la vista .
Bé, deixem-ho per una cosa per a mi agradable de debó: el plaer de felicitar-vos de tot cor. Rebeu les més amistoses salutacions del vostre agraït afectíssim
Espriu”
Notes:
(1) Per a una visió de la seva vida us remetem als seus records aplegats en el llibre Memòries d’un rodamón. Barcelona 1976. També més recentment hi ha la cronologia i i bibliografia adjunta a la monografia escrita per Jaume Ferrer Puig, El teatre de Josep M. Poblet. Montblanc 2003, ps. 107-188.
|
