per títol
per autor
DOCUMENTS RELACIONATS
LA CASA DEL PUEBLO, UNA PART DE LA HISTÒRIA DE LA SERRA D´ALMOS
El tapís pels funerals dels reis catalans a Poblet
UN NOTARI CARLÍ DE TARRAGONA A L’URGELL. NOTA DE LA PRODUCCIÓ DOCUMENTAL DE MIQUEL MARTÍ BORONAT (1831-1835)*
FONTS PER A LA HISTÒRIA DEL BOSC A L´EPOCA CONTEMPORÀNIA. DOCUMENTACIÓ DELS PARTITS JUDICIALS DE VALLS I MONTBLANC CONSERVADA EN EL FONS DEL DISTRICTE FORESTAL DE TARRAGONA (ARXIU HISTÒRIC DE TARRAGONA).
NOTES SOBRE MANUEL RIBÉ LABARTA (1878-1961), CAP DE LA GUÀRDIA URBANA DE BARCELONA
LA FRAGMENTACIÓ DEL FONS DE LA PRESÓ DEL PARTIT JUDICIAL DEL VENDRELL
Notes sobre la protecció del patrimoni artístic a la Conca de Barberà durant la Guerra Civil (1936-1939)
LA VENDA DEL RETAULE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT DE SARRAL (1777).
RETAULES DE SEGONA Mà. LA NOVA DESTINACIó DEL RETAULE DE L’ALTAR MAJOR DE L’ESGLéSIA DEL CONVENT DE SANT FRANCESC DE REUS A LA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL DE L’ALBIOL (1826)
NOTÍCIES DOCUMENTALS SOBRE ALGUNES OBRES D’ARGENTERIA FINANÇADES PELS CANONGES DE LA SEU DE TORTOSA AL SEGLE XVII
EL CADIRAT DEL COR DE LA CATEDRAL DE TORTOSA
UN ACORD PER BRODAR DUES DALMÀTIQUES PER A L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL PINELL (ANY 1582)
GODOFRED D’ESTEMINOLA, UN PINTOR FLAMENC A LA TORTOSA DEL RENAIXEMENT
ART LITÚRGIC D’ÈPOCA MODERNA AL VOLTANT DE LA DEVOCIÓ A LA SANTA CINTA
UNA CARTA D’ELOGI DE SALVADOR ESPRIU A JOSEP MARIA POBLET EL 1970
UN INFORME FISCAL SOBRE ELS DAURADORS I PINTORS DE REUS EN LA CRISI D’INICIS DEL SEGLE XIX (1817)
El taller d’escultura d’Antoni Ochando a Constantí (segle XVIII)
UN INFORME FISCAL SOBRE ELS DAURADORS I PINTORS DE REUS EN LA CRISI D’INICIS DEL SEGLE XIX (1817)
PUIG I TÀRRECH, ROSER

Paral•lelament al desenvolupament econòmic i al creixement demogràfic que experimentà el Camp de Tarragona al segle XVIII, i fruit de la importància de l’Església en la societat barroca, s’edificaren nous temples o es reformaren els vells (ex. capelles del Santíssim), sense descurar l’ornamentació interior (retaules, pintures, orfebreria, orgues, etc.). Aquesta frenètica activitat en la construcció religiosa (parròquies, monestirs, ermites, oratoris privats) afavorí els artistes: escultors, dauradors, argenters, pintors, campaners, a més d’altres artesans (mestres de cases, fusters, ferrers...). A causa de l’especialització, molts presenten una elevada mobilitat geogràfica. Els tallers d’escultura més importants es concentraren a les ciutats de Tarragona, Tortosa, Reus, Valls i poblacions properes (Constantí, Montblanc, Sarral).
A l’actual capital del Baix Camp, el 1754, i segons les lleves militars, s’hi aplegaven quatre dauradors: Francesc Vallès, Josep Lletget, pare, Josep Lletget, fill i Joan-Baptista Espasa; tres escultors: Marc Maseres, pare, Hipòlit Maseres, fill i Josep Vila; de pintors sols n’hi figura un: Francesc Capfort (1). El 1795, cal afegir l’escultor Llorenç Rosselló (2).
No és la nostra intenció repetir dades ja conegudes gràcies a les investigacions de Josep M. Domingo Blay publicades entre els anys cinquanta i setanta en el Semanario Reus o les de Salvador-J. Rovira Gómez (3), sinó presentar un informe sobre els pintors i dauradors reusencs redactat a començaments del mil vuit-cents enfocat a reduir la pressió fiscal. Abans, cal comentar breument la situació econòmica del moment. Encara s’arrossegaven les seqüeles de la Guerra amb Napoleó. Jordi Andreu Sugranyes comptabilitza, entre 1809 i 1813, 5.835 enterraments a Reus. El 1813 i el 1817, per por del contagi, es decreta un aïllament de la ciutat que interromp i perjudica el comerç (4), circumstància a la qual cal afegir la pèrdua de mercats a causa de la independència de les colònies (5). L’informe o memorial de 1817 relaciona dos mestres pintors i sis dauradors; al seu servei tenien quatre jornalers i dos aprenents. La seva àrea geogràfica de treball seria estrictament local i comarcal (6), al servei de les institucions religioses i també com a proveïdors d’objectes decoratius a les classes benestants (nobles, hisendats o comerciants) (7). A nivell local, cal recordar que els argenters, terrissers i constructors d’orgues reusencs també han merescut l’atenció historiogràfica (8).


Apèndix documental

“Pintors i dauradors

Facultats perdudas per la estació del temps. No tenen gremi, per lo consegüent o tots són mestres o tots jornalers uns de altres.

Pintors:
-Anton Verdaguer, de edat 67 anys, exsent per la Real Acadèmia de San Fernando, com és precís constia en la consistorial de Reus. Treballa sol, molt poch que no és bastant per mantenir sa família, y està lluny de ganancial (9).
-Miquel Beringola, també daurador. En vint anys que treballa ha sigut son guany igual ab son gasto, no té ganancial. Acaba de posar leve revenderia de quincalla que de molt no fa un any, y no pot judicar lo ganancial de ella (10) .

Doradors:
-Francisco Batlle, no té que treballar y ne voldria per ocupar lo aprenent que té que actualment li sobra.
-Manuel Vallès, vell, impedit y no treballa.
-Anton Oliva, temps ha que no treballa, busca jornal y no ne troba.
-Matias Espinàs, per no tenir que treballar va a viurer a Barcelona.
-Joaquim Margalef, de poc temps vingué a establir-se ab cent y tantas lliuras, y al present las ha gastadas per no tenir que treballar.
-Joan Matas, cuyda de efectes doratils que són de un capità retirat, en què se emplea a jornal, y en molta part de l’any no té en què.

Jornalers doradors en lo actual:
-Manuel Muntada.
-Edual Molas.
-Francisco Marimón, y a fins are ignorat.
-Francisco Seber.

Aprenents:
-Josep Vallverdú, aprenent de Beringola.
-Josep Camí, aprenent de Batlle (11)

Reus, 18 de novembre de 1817.

Anton Verdaguer y Llunell (signatura)”.

Font: Arxiu Comarcal del Baix Camp, Fons Municipal de Reus, signatura 1668 A-B.





Notes

(1) Arxiu Comarcal del Baix Camp (ACBC), Fons Municipal Reus (FMR), serveis militars sign. 1851. La lleva dels miquelets informa que té 61 anys i viu al raval Santa Anna.
(2) ACBC, FMR, serveis militars, sign. 1850-A. El 1780 el cadastre de Reus sols registra un daurador i un escultor. Roser Puig, Els aprenents de Reus al final del s. XVIII (1773-1793). Reus 1992, p. 31.
Posteriorment, segons dades facilitades per Jordi Andreu extretes del cadastre de Reus de 1816, el número ha crescut: hi figuren 19 argenters, tres dauradors i un escultor. Per veure la corresponent contribució fiscal us remetem al seu llibre Economia i societat a Reus durant la crisi de l’Àntic Règim. Reus, 1986, p. 183.
(3) “Notícies d’artistes del set-cents aveïnats a Reus”, Quaderns d’Història Tarraconense (Tarragona) X (1990) pp. 143-149.
(4) Població i vida quotidiana a Reus durant la crisi de l’Àntic Règim (1700-1850). Reus, 1986.
(5) Una visió general del període ens l’ofereix Jaume Torras Elias “Aguardiente y crisis rural. Sobre la coyuntura vitícola. 1793-1832”, Historia agraria de la España Contemporanea. 1. Cambio social y nuevas formas de propiedad (1800-1850). Barcelona 1985, pp. 151-173.
(6) Els sagramentals són una font molt rica en detalls. Així, el 1769 documentem a Agustí Bartola, daurador del Piamont, veí de Reus, que es casa amb Teresa Gori, de Sarral (Conca de Barberà). Fan de testimoni un altre daurador, Nicolau Jarrusso, de Sicília (Regne de Nàpols) i Llorenç Buejeat, rellotger de Savoia, tots residents a Reus. Posteriorment, el 5 de desembre de 1771, el daurador de Girona, Domènec Carreres, habitant a Lleida (fill de Josep i Margarida), es casa a Reus amb Gertrudis Vallès Ribes filla d’un altre daurador, Francesc (casat amb Rosa). Arxiu Prioral de Reus, Matrimonis vol. 5 (1762-1778).
En el fons de la comunitat de Preveres de Reus, conservat a l’Arxiu Comarcal del Baix Camp, també hi podem trobar nombroses referències a dauradors instal•lats a Reus, com per exemple el testament de Josep Escarfí (fill de Josep, del mateix ofici mort a Reus i Maria) redactat l’11 de març del 1802 davant el notari Ramon Prim (sign. 2054); traspassà pocs dies més tard, concretament el 2 d’abril de 1802. La seva esposa era Maria Elies (Arxiu Prioral de Reus, òbits, vol 11 (1789-1806). En la sèrie d’esborranys de capítols matrimonials apareixen els següents dauradors:
– Eudald Moles, natural de Barcelona, fill d’un mitger de seda homònim, es casa amb la reusenca Rosa-Bonaventura Marsal González.
– Josep Barris, també de Barcelona; el 1809 fa de testimoni en un casament a Reus.
– Joan-Baptista Sisla, fill de Joan Rodolf, de Praga (Bohèmia) i Maria Lorenza Carballo, de Pontevedra (Galícia), el 1773 es casa amb Magdalena Sable Segimón, filla del veler Vicenç i Francesca. Hem cercat en el llibre de matrimonis de la parròquia de Sant Pere i hem comprovat que el casament tingué efecte el 20 de juny del mateix any, sobre el daurador s’anota: “de infantil edat en Reus habitant”, vol. 5 (1762-1778) f. 150. Actua de testimoni el fuster Josep Bargalló.
– Anton Carreres Pallarés, de Barcelona.
(7) Una excel•lent recerca sobre la possessió d’objectes artístics a l’edat moderna a Barcelona la realitza Marià Carbonell Buades, “Pintura religiosa i pintura profana en inventaris barcelonins, ca. 1575-1650”, Estudis històrics i documents dels arxius de Protocols, (Barcelona) XIII (19995) pp. 137-190.
(8) Lluïsa Vilaseca, El reial col•legi d’argenters de Reus i els seus antecedents. Reus 1970, i Los alfareros y la cerámica de reflejo metálico de Reus de 1550 a 1650. Reus, 1964. Sobre organeria us remetem al nostre treball, “Notes sobre l’orguener reusenc Josep cases Soler (1743-1802)”, Recerca musicológica (Barcelona), XIII (1998) pp. 49-62.
(9) És qui signa l’informe. Morí a Reus el 1820. Tot i nèixer a Madrid es formà professionalment a Barcelona i s’establí a Reus uns anys abans de la Guerra del Francès, on fou mestre de dibuix.
(10) Escultor i daurador, sobre aquest personatge vegeu la biografia que realitzà Josep M. Domingo al Semanario Reus (Reus), núm. 359 (1959).
(11) A través dels llibres de baptismes de la parròquia de Santa Maria de Montblanc, el 1822 hem documentat al daurador Josep Camí residint a la vila ducal. Estava casat amb Maria Amat. Segons Josep M. Grau a Montblanc, en el ram de les arts plàstiques del mil set-cents hi treballaven dos dauradors –Feliu Berga i Josep Muntanyola– i tres escultors –Josep Belart, Joan Cavaller i Antoni Muñoz. La indústria tradicional a Montblanc i la Conca en el segle XVIII. Montblanc 1989, pp. 219.


Data de publicació digital: 01/01/1970


Article publicat a Informatiu Museus (Reus), núm. 34 (abril 2006), p. 10-11.

La Biblioteca Digital és un servei de CARRUTXA en conveni amb L'INSTITUT MUNICIPAL D'ACCIÓ CULTURAL DE REUS

by mussara·com