Els fluxes migratoris de l’època contemporània han estat marcats per les crisis agràries, en especial la fil•loxèrica, i la necessitat de mà d’obra a les grans aglomeracions urbanes al voltant de Barcelona.
Les fonts documentals que ens poden aportar informació seriada són la municipal, a través de les baixes del padró d’habitants del lloc d’origen, i les altes en la localitat de recepció.
La venda de propietats quan s’ha emprés una nova vida terres enllà ens indica entre d’altres coses una voluntat de no retorn.
La transmissió patrimonial (rústica i urbana) es pot resseguir gràcies a les fonts notarials, registrals (en el cas de la Riba a Valls) i fiscals (pagament d’impostos).
L’Arxiu Històric de Tarragona (AHT), dins el fons d’Hisenda (llibres), conserva un volum titulat “Registro fiscal de todos los edificios y solares” datat l’any 1906 (signatura topogràfica 358), que conté la descripció detallada (carrer, afrontacions, ...) de 296 finques, de les quals 268 eren edificis i 28 patis o horts.
En una repassada ràpida comprovem que els propietaris residents fora vila no són gaires. Els que marxaren, tots mantenen l’herència familiar, es dirigiren sobretot a les urbs industrialitzades de Catalunya, al capdavant de les quals sobresurt amb escreix Barcelona.
Més puntualment trobem ribetants establerts a Terrassa (1), Sant Pere de Riudebitlles (2), i a les capitals de partit judicial més properes del Camp de Tarragona (Valls i Reus).
Dos dels factors que hem de tenir en compte són el pas del ferrocarril, que afavoria el transport i l’especialització fabril en el sector paperer, on hi treballaven tècnics qualificats que podien col•locar-se fàcilment en empreses barcelonines.
També hem d’esmentar punts de destinació marcadament agraris, com l’Urgell (Tàrrega), el Priorat (Cornudella del Montsant), la Conca de Barberà (Vilaverd i Rojals), i en el mateix Camp (Alcover). Aquests darrers casos s’expliquen pel veïnatge i enllaços matrimonials més que per qüestions econòmiques.
|
