per títol
per autor
DOCUMENTS RELACIONATS
LA PRESÓ DE LLEIDA/NÀPOLS
SUGRANYES, FERRAN

Versió d’Ulldemolins, cantada per Rosa Arboç, Ditxosa, Recollida per Salvador Palomar, Salvador Rebés, Assumpció Rehues i Isabel Ruiz (21 d’agost de 1983). Recollida a Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant. Edició a cura de Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. Barcelona: Ed. Alta Fulla; Centre de Lectura de Reus, 1988. (Col·l. El Pedrís; 22. Col·l. Assaig; 25; p. 41-42)

A la ciutat de Lleida n’hi ha una gran presó
que mai n’hi falten presos, que mai n’hi falten no.
De trenta-tres que n’eren van treure una cançó,
la filla de l’arcalde del balcó se’ls escoltó;
los presos se n’adonen i paren la cançó.
—Per què no canteu, presos, per què no canteu, no?
—Com cantarem, senyora, si som a la presó?
—Ja en vaig a dir al meu pare si ens en vol donar un do.
Ai, pare, lo meu pare, si em voleu dinar un do?
—Ai, filla, la meva filla, quin do vols que et do jo?
—Ai, pare, lo meu pare, les claus de la presó.
— Ai, filla, la meva filla, això no ho faré, no.
Ara ve un sant diumenge que els hem de penjar a tots.
—Ai, pare, lo meu pare, no em pengeu l’aimador.
—Filla, la meva filla, quin é el teu aimador?
—Ai, pare, lo meu pare, aquell del cabell ros.
—Filla, la meva filla, aquell primer que tots.
—Ai, pare, lo meu pare, pengeu-me’n a mi i tot
i a cada cap de forca poseu-m’hi un pomet de flors;
la gent que passaran diran: «Què ha estat això?»
«La filla de l’arcalde s’ha penjat per l’aimador.» Amén.


Versió recollida a Binimissalem. Publicada per GINARD BAUÇÀ, Rafel. Cançoner popular de Mallorca. Palma de Mallorca: Ed. Moll, 19832. (Vol. 4, p. 355)

ELS PRESONERS DE NÀPOLS

A la ciutat de Nàpols, hi ha una gran presó,
la vida mia;
hi ha una presó,
la vida mia, la vida amor!
Hi ha vint-i-nou presos qui canten la cançó,
la vida mia; etc.
La dama està en finestra qui escolta la cançó.
Els presos se’n temeren; ja no cantaren, no.
—¿Per què no cantau, presos? ¿per què no cantau, no?
—¿Com cantarem, senyora, i estam dins la presó,
sense menjar ni beure més que una volta al jorn,
sens veure sol ni lluna just per un finestró?—
La dama condolida va acudir a son senyor:
—Pare, lo meu bon pare, jo vos deman un do.
—Ma fia Margalida, ¿quin do voleu que us don?
—No vos deman València ni tampoc Aragó,
ni tampoc Barcelona, ciutat de gran valor.
Jo vos deman, mon pare, les claus de la presó.
—Ma fia Margalida, això no ho faré, no!
—Dels presos que allà canten, digau, ¿què en fareu vós?
—Demà serà dissabte, los penjaran a tots.
—Pare, lo meu bon pare, no em mateu l’aimador!
—Ma fia Margalida, ¿quin és vostro aimador?
—El de la roba blava, qui té el cabell tan ros!
—Ma fia Margalida, serà el primer de tots!
—Pare, lo meu bon pare, a mi penjau-me i tot!
A cada cap de forca, posau ramells de flors,
perquè la gent qui passi ne senta bona olor.
Digau un parenostro per l’ànima dels dos,
amb una avemaria per mi i per l’aimador!



Comencem aquesta nova secció de Caramella amb una cançó popular força coneguda arreu dels Països Catalans: «La presó de Lleida», recollida per nombrosos autors i folkloristes, i que ha conegut força edicions tant bibliogràfiques com discogràfiques (vegeu la bibliografia i la discografia annexes).
La seva procedència sembla ser francesa, país on també la trobem amb el títol de «La Pernette» o «Fanfarneto», com assenyala Francesc P. Briz que és titulada a la Provença, i encara la podem trobar a Itàlia, al Piamont.
Del text, la gran difusió per les nostres terres n’ha produït nombroses variants, sobretot en els detalls de la història que conta –la qual cosa fa que existeixen versions més curtes i d’altres de més extensió, que no sempre són cantades en tota la seva llargària–, si bé l’argument és sempre el mateix: la filla del rei, enamorada d’un pres que ha de ser penjat, intercedeix per la vida d’aquest davant del seu pare. Tot i que la gran majoria de les versions situen l’acció a la ciutat de Lleida (com la primera de les versions que us oferim), sobretot les recollides al Principat, i d’altres la situen a Tortosa, les que es recullen a les illes Balears la situen a Nàpols (com la recollida a Binimissalem) i les del País Valencià, a Tibi.
Si nombroses són les variants de la narració, no ho són menys les de la tonada, on podem assenyalar verament allò de «a cada terra, sa guerra». A més de les que publiquem, altres tonades fan «La vida mia, amor», «Més ai, lireta, liró», «Virondom, virondom, virondeta» o encara aquesta més llarga:

Aire, el bon aire, el bon aire aire, el bon aire, l’amor;
Aire, el bon aire, el bon aire és la vida del pastor,

tot i que la seva lletra no s’adiu amb la narració i més aviat sembla presa d’una altra cançó.
El final de la cançó també ens ofereix nombroses variants: des de la dissortada, en què la princesa anuncia la seva voluntat de morir ja que també ha de morir qui estima, fins a aquella que explica que la princesa pren les claus de la presó al seu pare i s’escapa amb el seu amant i la resta dels presos.



ALGUNES EDICIONS

AGUILÓ I FUSTER, Marià. Romancer popular de la terra catalana. Cançons feudals cavalleresques. Barcelona: Àlvar Verdaguer, 1893. (p. 57-66)
AMADES I GELATS, Joan. Folklore de Catalunya. II: Cançoner. Barcelona: Ed. Selecta, 1979, reed. (p. 597-598)
ANGLÈS I PÀMIES, Higini. «Recull de cançons populars de la comarca del Camp», dins IV Certamen del Centre de Lectura de Reus. Reus: Centre de Lectura, 1921. (Vol. III, p. 243-334)
BRIZ I FERNÁNDEZ, Francesc P. Cansons de la terra. Cants populars catalans. Barcelona: E. Ferrando Roca, 1866 (5 vol.) (Vol. I, 185-191)
Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant. Edició a cura de Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. Barcelona: Ed. Alta Fulla; Centre de Lectura de Reus, 1988. (Col·l. El Pedrís; 22. Col·l. Assaig; 25; p. 41-44)
CAPMANY, Aureli. Cançoner popular. Barcelona: Ketres, 1980. Reedició facsímil de la de 1901-1913. (Vol. !, núm. XII)
GALMÉS I CAMPS, Llorenç. Cançons i balls de Menorca. Ciutadella: Nura, 1983. (p. 85-86)
GINARD BAUÇÀ, Rafel. Cançoner popular de Mallorca. Palma de Mallorca: Ed. Moll, 19832. (Vol. 4, p. 355-358 i 373)
LLORENS I CARRERAS, Sara. Folklore de la Maresma. I: El cançoner de Pineda. Barcelona: Joaquim Horta, 1931. (p. 86-87)
MASSOT I PLANES, Josep. Cançoner musical de Mallorca. Palma de Mallorca: Caixa de Balears «Sa Nostra», 1984. (p. 261-266)
MILÀ I FONTANALS, Manuel. Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos. Barcelona: Narciso Ramírez, 1853 (p. 111-112)
—. Romancerillo catalán. Canciones tradicionales. Barcelona: Àlvar Verdaguer, 1882 (p. 169-171, mús. 443 + Apèndixs 22). 2ª edició molt augmentada de l’anterior.
OBRA DEL CANÇONER POPULAR DE CATALUNYA. Materials. Barcelona: Elzeviriana, 1926-1929. (Vol. I, fasc. 2, p. 149 i 174 [1928]; Vol. II, p. 128-129, 141 i 335-336 [1928]; Vol. III, p. 248-249 i 364-365 [1929])
VIDAL, Pierre. «Cansons populars», dins Cansoner catalá de Rosselló y de Cerdanya. Perpinyà: A. Julià, 1885-1888. (Vol. IV, s.d., p. 29-31)
VIOLANT I SIMORRA, Ramon. Etnografia de Reus i la seva comarca. Barcelona: Ed. Alta Fulla, 1980 [Reed. de Reus: Associació d’Estudis Reusencs, 1959] (p. 768)


DISCOGRAFIA

VERSIONS DE «LA PRESÓ DE LLEIDA/NÀPOLS/TIBI»
Josep Vicent Frechina

1. «La presó de Lleida», Josep Maria Espinàs, Cançons tradicionals catalanes, 1962, Edigsa, CMN7.
2. «La presó de Lleida», Joan Manuel Serrat, Cançons tradicionals, 1967, Edigsa, CM189L.
3. «La presó de Lleida», Maria del Carme Bustamante, Cançons tradicionals.
4. «La presó de Lleida», Uc, Cançons d’Eivissa, 1974, Edigsa, CM293.
5. «La presó de Lleida», La Corranda, Cançons populars catalanes, 1975, Philips, 6429839.
6. «La presó de Lleida», Oriol Tramvia, Bèstia, 1976, Edigsa/Zeleste, UM 2034 E.
7. «La presó de Lleida», Marina Rossell, Si volíeu escoltar, 1977, CBS, 40-82079.
8. «La presó de Lleida», Ramon Calduch, La gran diada, 1977, Discophon, STER. 126
9. «La presó de França», El sac de cançons, 1977, Edigsa CM 424.
10. «La presó de Nàpols», Josiana, Cançons d’amor e de tèrra, 1978, Edigsa, EDX-73309.
11. «La ciutat de Nàpols», Música Nostra, Vetllades d’antany, 1984, Blau, A006
12. «La presó de Lleida», Companyia Elèctrica Dharma, Catalluna, 1982, Polydor, 817.157
13. «La presó de Lleida», Xesco Boix, 1,2,3...salta pagès, 1984, Audiovisuals de Sarrià, B-1136.
14. «La presó de Tibi», Pasquala Ortuño (La Vila Joiosa), Fonoteca de Materials, vols. I i II, 1985, Generalitat Valenciana, TMP-1-2.
15. «La presó de Lleida», Quintet de vent. Solistes de Barcelona, 1993, Audiovisuals de Sarrià, 25 1533.
16. «Al pais de Lerida», Choeur Occitan Rosamonda (dir. Gérard Zuchetto), Se canta... vol 2.: Chansons traditionnelles occitanes et catalanes, 1994, Gallo CD792.
17. «La presó de Lleida», Escolania de Blauets de Lluc, Balears: balls i cançons, 1998, Ona Digital, ODCD-94.
18. «La presó de Nàpols», Cap On Nam, Mar Enllà, Ona Digital, 1998, ODCD-97.
19. «La presó de Lleida», La Cobleta de la Selva, Cançons d’aquell temps, Actual Records, 1998, 90.2028/03.
20. «La presó de Lleida», Xavier Baró, La cançó del udol, Discmedi.
21. «La presó de Tibi», Saüc, En directe, 1999, Coordinadora per la Llengua - Universitat d’Alacant – 14 principal, CD0021.
22. «La presó de Nàpols», Nou Romancer i Saüc, En directe, 1999, Coordinadora per la Llengua - Universitat d’Alacant – 14 principal, CD0021.


Data de publicació digital: 13/01/2003




La Biblioteca Digital és un servei de CARRUTXA en conveni amb L'INSTITUT MUNICIPAL D'ACCIÓ CULTURAL DE REUS

by mussara·com