per títol
per autor
DOCUMENTS RELACIONATS
Francesc Contijoch Grinyó, Cisquet Casaca de Montblanc (1867-1936)
Els renoms de Lilla
ANTROPONíMIA DEL MILÀ SEGONS LA LLEVA DELS MIQUELETS (1795)
ANTROPONíMIA DEL MILÀ SEGONS LA LLEVA DELS MIQUELETS (1795)
PUIG I TÀRRECH, ROSER

Amb motiu de la Guerra Gran (1793-1796) que enfrontà la monarquia espanyola amb la república francesa, a Catalunya es va mobilitzar la població masculina en edat militar (majors de 16 anys), que no estessin exemps o tinguessin alguna malaltia.

En cada corregiment es confeccionà els llistats corresponents, separant els solters dels casats i vidus, amb especificació dels noms i cognoms, ofici i edat, informació que era facilitada per cada municipi .Les lleves del partit de Tarragona es conservaven a l’arxiu de l’ajuntament de la capital. S’ha perdut la part del partit de Montblanc, si bé a Barcelona (Arxiu Municipal) hi ha més documentació, que ha estat estudiada per Josep Fàbregas en diversos llibres i articles.

Els llibres dels Miquelets s’han buidat pacientment durant anys per l’equip que dirigia el professor de la Universitat Rovira i Virgili, Lluís Navarro Miralles, i són una font execel.lent per a estudis d’antroponímia, antropologia física (hi ha les mides dels soldats i els trets físics, com el tipus de cara, el color dels ulls) i medicina (s’anoten les malalties que es justifiquen per certificacions mèdiques).

D’ençà dels fogatges medievals, realitzats per a una finalitat fiscal, a les nostres comarques no disposem de relacions nominals de tot el terriori concentrades en una sola sèrie fora d’aquesta lleva. Per a segles posteriors disposem dels censos electorals impresos en el Butlletí Oficial de la Província de Tarragona. Ara bé, hem de prendre les dades totals amb prevenció per la naturalesa militar de la font. En algunes poblacions hem detectat una forta ocultació en els censos oficials (1).

Per si pot interessar als filòlegs o als genealogistes, i amb un caràcter purament informatiu i divulgatiu, aportem el llistat del poble del Milà, atès que era una vicaria nutual d’Alcover igual com la Masó (La Plana era annexa). L’investigador que vulgui aprofundir en el tema haurà de recórrer a fonts complementàries, com són les d’origen ecclesiàstic, sobretot les llibretes de compliment pasqual i els llibres sacramentals, molt més fiables, a més de la municipal (cadastres) i senyorial (capbreus).

Com altres petites poblacions del Camp de Tarragona, l’economia del Milà era bàsicament agrícola. No pagesos a la lleva només hi apareixen tres paperers, un moliner de farina, un teixidor de lli i un traginer. Darrerament aquesta població ha merescut l’atenció de l’historiador Carles Bertran Álvarez, el qual ha publicat una monografia dels segles XIX i XX (2).

Els reclutes aptes pel servei militar en la seva majoria eren casats (67 %), la resta eren solters (29 %) tret de dos homes vidus. Respecte als cognoms, n’hi ha una vintena de diferents, el més repetit és Palau (12 cops), segueix Ferrer (cinc) i amb quatre individus els Ferrer, Andreu, Banús, Figuerola, Garriga,Gauset i Romeu. Respecte les grafies, en el document predomina la transcripció segons la fonètica, però en el llistat que presentem els hem normalitzat. Així l’escrivent no afegeix la erra final muda a Ferré, Montané, Sabaté o Gaspà, i la primera vocal neutra pot derivar a “a” o “e”, per exemple trobem Benús, Farré i Figarola. Finalment esmentar l’antropònim Gausset (escrit també Guazet), que pot ser el de Grasset.

Tot i la redacció del manuscrit en castellà molts noms de pila són consignats en català: Baldiri, Batista, Bernat, Francesch, Joseph, Martí, Massià, Raymund, Sebastià.


NOTES:

(1) Josep M.Grau-Roser Puig, “La revisió del cens de Floridablanca (1787) a través del compliment pasqual de Vallfogona de Riucorb.Un exemple d’ocultació” a Recull (Santa Coloma de Queralt) 6 (1999), ps. 49-64.
(2) El Milà (1868-1923). Població, societat i economia d’un municipi de l’Alt Camp. Valls 2002.


Data de publicació digital: 01/01/1970


Article publicat al Butlletí del Centre d’Estudis Alcoverencs 106 (2004),p. 4-6.

La Biblioteca Digital és un servei de CARRUTXA en conveni amb L'INSTITUT MUNICIPAL D'ACCIÓ CULTURAL DE REUS

by mussara·com