per títol
per autor
DOCUMENTS RELACIONATS
Josep Contijoch Poblet, Josep Casaca
PER LA DIGNIFICACIÓ DEL PANTEÓ REIAL DE POBLET
El tapís pels funerals dels reis catalans a Poblet
Recordant Josep Vallverdú Poblet (1906-1938)
GASSOL A L’ARXIU TARRADELLAS DE POBLET
UNA CARTA D’ELOGI DE SALVADOR ESPRIU A JOSEP MARIA POBLET EL 1970
PER LA DIGNIFICACIÓ DEL PANTEÓ REIAL DE POBLET
GONZALVO I BOU, GENER

Amb la desamortització de l’any 1835, i la supressió dels ordes monàstics, el monestir de Poblet restà abandonat a la seva sort, i com és prou sabut, començà un llarg i penós calvari de destrucció i pillatge. Sens dubte, la joia del monestir eren els seus més destacats de l’Europa medieval. Nogensmenys, per protegir els panteons del casal de Barcelona, Pere el Cerimoniós féu construir la gran muralla pobletana, i fou el qui ideà la idea de construir, al segle XIV, aquests panteons reials, contractant els millors escultors del moment.
La idea de restaurar els panteons pobletans, ja apuntada pel patrici Eduard Toda, fou aprofitada pel règim franquista, el qual encarregà al seu fidel servidor, en Federico Marés, el qual, amb un pretès rigor historicista, en realitat creà una obra personal, de gust neogòtic. Des del 1952, el que contemplem a Poblet és un fred i trist reflex del que en realitat eren les tombes reials pobletanes.
Pels gravats que conservem abans de la destrucció dels panteons (Ens referim als famosos Alexandre de Laborde i a Francesc Xavier Parcerisa), i també per la detallada descripció que en fa el gran historiador de Poblet, en Jaume Finestres en la seva famosa història del monestir, proposem una millora de l’obra de Marés. Donat que el govern de Madrid és tan generós amb Poblet, no caldria grans esforços per esmerçar diners en el que considero una millora de l’aspecte que fins ara ofereixen avui els panteons pobletans.
En primer lloc, caldria refer els dossers de fusta daurada que cobrien les cobertes dels dos panteons (dels quals en queden restes), pintant les seves voltes amb atzur i estels, tal com apareixen, per exemple, en els panteons de Santes Creus de Pere II i Jaume II, i que sabem amb certesa que també hi eren a Poblet.
En segon lloc, caldria restituir sota dels dos grans arcs rebaixats que sostenen les tombes, els panteons del segle XVII de la casa ducal de Sogorb i Cardona, grans capella de les relíquies, i al museu de la restauració de Poblet.
També seria convenient que a l’espai que s’anomenava la “capella reial”, es restituís el seu paviment original, que consistia en un gran escacac de marbres negres i blancs, tal com explica perfectament el ja citat pare Finestres.
Un altre aspecte que caldria dignificar és el de la tomba d’Alfons IV el Magnànim, Pere Antoni d’Aragó. Es tractaria d’encarregar a un escultor de renom, una figura orant del monarca (del qual es conserven retrats de l’època força precisos), encarada a l’altar major, i a sobre d’ell un dosser de fusta folrada amb un domàs. És així tal com era la seva tomba, que avui resta escapçada.
Finalment, es podrien recobrir les parts inferiors dels dos panteons reials, amb els relleus que encara es conserven, amb capes de color de lapislàzuli, que juntament amb l’or, eren considerats a l’època gòtica com els colors de riquesa, prestigi i honor, i que podem comprobar que existien, en algunes restes que es mostren en relleus dels panteons exposats en el museu pobletà.
Posats a demanar, ja seria hora també que retornés de la catedral de Tarragona el drap mortuori que Pere Antoni d’Aragó regalà al monestir per als funerals dels reis d’Aragó i comtes de Barcelona, i que a Poblet es restituís el costum –tal com explica molt bé la crònica del pare Miquel Longares- de dedicar als nostres monarques, per exemple, la diada de sant Jordi, de dedicar als nostres antics monarques, uns funerals en la seva memòria. Seria un acte religiós i patriòtic alhora, en uns temps en què la nostra pàtria es veu delmada dels seus autèntics drets nacionals, i ens és convenient recordar la nostra història per fer puja la nostra autoestima.


Data de publicació digital: 03/08/2004




La Biblioteca Digital és un servei de CARRUTXA en conveni amb L'INSTITUT MUNICIPAL D'ACCIÓ CULTURAL DE REUS

by mussara·com