La progressiva localització, cessió i descripció de fons de caràcter patrimonial en els arxius públics de les nostres comarques obre pels historiadors un nou front de recerca privilegiada, en tenir concentrada en un sol lloc la documentació d’una família o nissaga i estalviar-se així consultes als arxius institucionals de l’administració reial, municipal i eclesiàstica i senyorials (algun d’ells ja perduts). Aporta a més informació més privada, com la que fa referència a l’explotació d’un patrimoni (terres, cases, indústria, drets...) o afers més particulars (la correspondència permet descobrir dades inèdites i d’interès).
En un article anterior feiem referència al fons Moragues de Valls (1), avui ens centrarem en altres dos: el dels Castellarnau, de Tarragona, conservat a l’AHT i el del Mas d’En Lluc a Albarca (Cornudella del Montsant,El Priorat) custodiat a Reus (AHCR) (2). A través d’ells podem analitzar relacions econòmiques i socials supralocals. En el primer, i en el període de la segona meitat del segle XIX hi trobem diversos expedients sobre la perllongació de la carretera de Montblanc i Santa Coloma de Queralt en la qual intervé el diputat a Corts Joaquim de Castellarnau i Balcells: del 1876 hi ha certificacions a favor dels ajuntaments de Rocafort i Vallverd de Queralt (sign. 1928-1929), informe del projecte presentat al ministre de Foment (comptes i instàncies). Del 1886 hi ha les certificacions dels resums dels vots de les eleccions a diputats dels diferents districtes de la demarcació (inclòs el de Montblanc, signs. 568 i 930). Del 1892 hi consta la sol.licitud al director de Correus i Telègrafs de la plaça de cartes de Santa Coloma de Queralt per a la persona d’Antoni Jordana Salat, escrivent. Finalment, dins les cartes rebudes, hi ha molts corresponsals de la nostra comarca (1859-1899) (signs. 912 i 936).
El segon fons permet conèixer l’evolució d’un mas situat al Montsant, des del 1595 fins el 1947, el seu apogeu i la seva devallada. De Vallclara hi ha una àpoca de dot dels Anglès del 1743. Realitzades al monestir de Poblet hi apareixen diveses compra-vendes (1739) i establiments emfitèutics (1795). Dins la secció judicial a la notaria de Montblanc es protocolitzen possessions de terres de Jaume Anglès (1795) i Francesc Anglès (1863). En l’explotació del Mas, a banda dels conreus hi destaca la ramaderia (cria de bestiar que era venut a les fires de Verdú i Balaguer ) i l’aprofitament forestal (castanyers i pins). No hi falten dades sobre la primera guerra carlina (1836-1839) i en la correspondència constatem els tractes amb Joan Canut, de Vimbodí (1882). El fons inclou nombroses referències a les Garrigues (l’Espluga Calba, el Vilosell, Tarrés).
A moltes poblacions del Priorat, tot i tenir com a mercat principal Falset o Prades, com històricament havien format part primer de la vegueria i més tard del corregiment de Montblanc, aquesta vila també hi exercia la seva influència. Una mostra és la clientela dels despatxos dels notaris montblanquins i espluguins, que aprofitava els mercats setmanals i la diligència d’assumptes judicials i registrals. Un exemple més clar és la regència de la notaria d’Ulldemolins per part de Salvador Alba Molins (1758-1778), que la compartia amb la de Montblanc.
(1) “Fonaments per a la història agrària de la Conca de Barberà” a El Foradot (Montblanc), 9 (2001), pàg. 23.
(2) Per una aproximació general al seu contingut vegeu l’article que vàrem publicar al número 19 (1998) del butlletí Arxius (Barcelona), pàgs. 1-3.
*arxiver
|
