És ben coneguda la revalorització de la història de moltes indústries catalanes en els darrers anys. Ho prova la recuperació del seu patrimoni, tant en museus com en arxius, la commemoració d’aniversaris i la publicació de monografies històriques, etc.
La comercialització de determinats productes elaborats exigeix un disseny atractiu i alhora comercial dels envasos que algunes vegades els publicistes actuals han pres com a referència de qualitat i continuïtat al llarg dels anys, i com element diferenciador de la competència.
Els estudiosos, quan cerquen documentació gràfica de les empreses poden recórrer al propi arxiu de la casa, algunes vegades fragmentari o perdut, o bé escorcollar en fons originats per les administracions, com és el cas de les delegacions provincials d’Hisenda. Dins de la secció de l’impost del Timbre sobresurten els expedients de concerts a metàl·lic on les fàbriques havien de presentar models d’etiquetes i envelops (llavors en paper o cartró). Comentarem breument el cas de Tarragona en els anys 1939-1945, que pot servir d’exemple per a d’altres demarcacions catalanes.
La indústria alimentària és la més nombrosa, i dins d’aquesta sobresurt la de la xocolata, tant en pols com en rajola. En la caixa número 3901 (Fons d’Hisenda) de l’Arxiu Històric de Tarragona (AHT-Rambla Nova 30-), referent a la ciutat de Reus, trobem la casa Hermanos Rodríguez (encara activa), que produïa també torrons, galetes, caramels i conserves.
Comercialitzava la xocolata amb les marques Monrabà i Basakato i la casa Macaya. A Tarragona competien les cases Torrents i Sans, aquesta darrera ambcel nom de Costariqueña. A Tortosa Chocolates Creo S.L. coneguda també per la fàbrica de xocolata La Tortosina, la qual distribuïa les marques Fruitcao, Chocolet, i Itro de Benicarló (J. Romà Coll). Referent als substitutius del cafè s’esmenta la casa de Josep Lladó Ribé, de la Riba (Productos Gustolfa).
De vins, la casa J. Salvat de Reus amb la marca Parra Solana. De licors, a les terres de l’Ebre, tenim les Destilerias Nofre, d’Ulldecona (amb cremes de cafè i xocolata), conyac i anís; i a Tortosa la casa Lapeira que venia a més, absenta, rom i licor estomacal. A la capital del Baix Camp, la casa Viuda Musté embotellava anís i rom.
La petita indústria farmacèutica la trobem representada pels emblemàtics farmacèutics reusencs Francesc Font de Rubinat i Antoni Serra Pàmies. Dels seus laboratoris sortien: «Bálsamo Fioraventi» i «Bálsamo católico», «Gel Semium», «Espino cerval», «Extrato de cáscara sagrada», «de zarza», «de quina», «de Kola», «Belladona», etc.
Els productes de neteja com sabó o lleixiu per a la bugada s’elaboraven a Reus per Jabones Oliveras, Casa Anónima Reusense de Preparados Alimenticios (marca Arpa de greix vegetal), Casa Gasull (pastilles de sabó Lys i Bizarro). A Tarragona la casa J. Salló venia Lejía El León. A Tortosa la casa Joan Faiges, la Tortosina; a Gandesa en l’establiment de Vicenç Cardona Peris, Lejía La Palma.
Podem trobar més referències en els expedients de concerts de publicitat de premsa i ràdio o en l’impost de societats (inventaris balanços).
|
