per títol
per autor
DOCUMENTS RELACIONATS
RELACIONS HUMANES ENTRE ALCOVER I LA SELVA DEL CAMP A FINALS DEL SEGLE XIX. ANÀLISI DEL PADRÓ D’HABITANTS
GRAU I PUJOL, JOSEP M.T. ; PUIG I TÀRRECH, ROSER

El moviment de persones d’un lloc a l’altre pot ser motivat per diferents factors, l’econòmic, el polític, el bèl.lic i el social. Nosaltres ens centrarem en el darrer, en concret amb el fluxe d’alcoverencs a la Selva del Camp per raons matrimonials.
Una de les fonts que a priori sembla la més completa és d’origen municipal: els padrons d’habitants del lloc de rebuda. De forma periòdica els ajuntaments realitzaven per ordre de l’Estat un control de la població existent, censant-la per conèixer amb exactitud el seu nombre i les seves característiques, amb finalitats ben clares: estadística, fiscalitat, lleves militars, etc.
En el padró imprès del segle XIX les dades demanades són els noms i cognoms, edat, estat civil, ofici, naturalesa (entengui’s lloc de naixement), carrer i número de l’habitatge. Primer s’omplenava un full de padró per cada família (el treball de camp) agrupats posteriorment per carrers o barris, i a partir d’aquestes declaracions es confeccionava el padró general, el qual se solia enquadernar (o almenys relligar).
El període que ens ocupa és a finals del segle XIX, l’any 1890 (1), poc abans que la fil.loxera envaís el Camp de Tarragona, amb la conseqüent crisi agrària. La Selva del Camp tenia aleshores 986 caps de família concentrats al nucli urbà (la única població aïllada vivia a Bonretorn, on residia una unitat familiar) .
Les relacions de veïnatge amb Alcover són determinades per la poca distància geogràfica, i l’existència d’unes bones comunicacions, tant terrestres com ferroviàries. Ara bé, la similitud dels seus contingents demogràfics provocaren també una rivalitat, de les quals les dites populars en són un bon reflexe. Tot i ser veïns pertanyien a dos partits judicials diferents (Reus/Valls) i unes àrees d’atracció divergents, fins i tot en la devoció religiosa: ermita de la Mare de Déu de Paret Delgada i del Remei.
Els balls de festes majors, fires i altres celebracions populars eren l’escenari de trobada, on iniciar una coneixença, una relació, si bé en aquells moments encara eren les famílies les qui escollien les parelles amb la redacció prèvia dels capítols matrimonials (pactes sobre l’herència en vida).
Fos home o dona la qui partia des d’Alcover a la Selva per iniciar una nova vida, hi havia una adaptació, una integració a la comunitat i en les primeres generacions un contacte més o menys freqüent amb els parents més propers deixats a la vila d’origen. Amb els fills l’arrelament es reforçava, i el pas dels anys els convertia amb uns selvatans més.
Segons el padró de la Selva del Camp del 1890 el total d’alcoverencs residents era de 24, més de la meitat homes (58%), i deu dones. La majoria estaven casats, amb alcoverencs, selvatans o amb persones d’altre procedència. No hi apareix cap solter, i de vídus n’hi ha quatre.
Respecte als oficis de la població masculina, amb una sola excepció, tots es dediquen a la pagesia, com corresponia a les economies de les dues localitats. Entre les dones hi apareix una llevadora. L’única professió no relacionada amb la terra és la d’empleat, suposem que de ferrocarril. Es tracta de Pere Miró Papiol, la muller del qual havia nascut a Valls (Teresa Fontanilles). El lloc de naixement dels fills ens descriu les seves anteriors residències: la primogènita, Maria (de 14 anys) havia vist la primera llum a la Riba; els altres tres, Ramon (de 10 anys), Teresa (de 8) i Joan (de 5) a Vinaixa.
Hi ha la possibilitat que alguns alcoverencs vinguts a la Selva marxessin a un altre lloc, o fins i tot retornessin a la seva vila nadiua, però la majoria hi romangueren, tal com feren altres forasters procedents de comarques més allunyades, com de la Conca de Barberà (especialment els pobles que connecten per tren, com Montblanc, Vimbodí, Vilavert), el Priorat, l’Urgell, les Garrigues i fins i tot de la Terra Alta o del Matarranya; sense oblidar els emigrants dels diferents pobles de les muntanyes de Prades (la Mussara, Mont-ral, Capafonts, l’Albiol, Farena, la Febró...).
A banda dels alcoverencs/ques que marxaven al poble veí per casar-se, hi ha el cas de parelles formades íntegrament per alcoverencs (home i dona) que emigren alhora, ja casats: són Pere Montner i Ignàsia Simó; Pere Masdéu Rosic i Maria Tombas; Pere Masdéu Tombas i Maria Ferrer Robert. Els fills ens donen pistes sobre la mobilitat familiar, tot i que no coneixem amb certesa la data del moviment. Així per exemple els darrers tingueren almenys tres fills a la Selva: Pau (1884), Rossend (1886) i Maria (1889). L’ofici de ferroviari (igual que el de guàrdia civil, mestre o metge) provoca canvis continus de residència.


ALCOVERENCS EMPADRONATS A LA SELVA DEL CAMP EL 1890

-Antoni Barbarà Pujol, vidu pagès, 69 anys (viu amb el seu fill Andreu Barbarà Plana, paleta, casat amb la selvatana Dolors Masdéu)
-Antoni Barbarà Arnau, casat amb Paula Lluc, de la Selva, pagès, 38 anys.
-Antoni Catà Sanahuja, pagès, 38 anys.
-Rosa Cavallé Gatell, casada amb el pagès de la Mussara Josep Cavallé Pàmies, 38 anys.
-Gregori Cendra Garriga, pagès, casat amb una dona de Torroja del Priorat, 70 anys.
-Maria Ferrer Robert, casada amb un alcoverenc, 32 anys.
-Josepa Llavoré Batet, vídua d’un selvatà, llevadora, 52 anys.
-Francesca Llavoré Oller, casada amb un pagès de l’Albiol, 56 anys.
-Magdalena Llevat Soler, vídua, 60 anys.
-Ambrós Mallafré Figueres, casat, pagès, 54 anys.
-Pere Masdéu Rosic, pagès, casat amb una alcoverenca, 67 anys.
-Pere Masdéu Tombas, pagès, casat, 33 anys.
-Pere Miró Papiol, empleat, casat amb una vallenca, 43 anys.
-Pere Montner Cusiné, casat amb una alcoverenca, pagès, 38 anys.
-Josep Oller Ferrer, casat, pagès, 62 anys.
-Emília Plana Roca, casada amb un pagès de la Selva (Magí Barrufet), 42 anys.
-Ramon Recasens Bori, casat amb la selvatana Maria Feliu Basseda, pagès, 69 anys.
-Joan Ribes Guasch, casat amb la selvatana Maria Vilella Pino, pagès, 83 anys.
-Maria Roig Altès, vídua, 62 anys.
-Ignàsia Simó Cusiné, casada, 34 anys.
-Josep Simó Cusiné, pagès, casat, 38 anys.
-Teresa Simó Cusiné, casada amb un emblanquinador de la Selva, 41 anys.
-Ambròs Simó Cusiné, vidu, pagès, 40 anys.
-Maria Tombas, casada amb un alcoverenc, 65 anys.

Hem de comentar que existeix un flux contrari, el dels selvatans o selvatanes que es desplacen a viure a Alcover, igualment per causes matrimonials. En un estudi que realitzàrem sobre els casaments que efectuaren els batejats a la parròquia de Sant Andreu de la Selva del Camp en un altre lloc durant el primer terç del segle XX (2) comprovàrem que dins del Camp de Tarragona, i deixant de banda les dues ciutats principals, Reus, capital de partit i Tarragona capital provincial, Alcover és la primera destinació matrimonial del selvatans, amb 24 enllaços. Darrera hi ha el Morell amb 10, i en ordre descendent amb 8 hi trobem l’Albiol, amb 6 Vilallonga, Almoster, Valls; amb 5 Castellvell; amb 3 la Riba, Riudoms, l’Aleixar; amb dosVila-seca, Alforja, la Mussara, Salou, Vilanova d’Escornalbou; i finalment amb un de sol, les Borges i Cabra del Camp, Capafonts, la Canonja, la Masó, Montferri, el Pont d’Armentera, Riudecols i Vilabella.
A mesura que es van succeint les generacions també es va perdent la memòria del propi passat. Esperem que aquest breu article estimuli als lectors a cercar les seves arrels i a l’ensems enfortir els lligams entre dos pobles amb moltes similituds, Alcover i la Selva del Camp.



NOTES:

(1) Arxiu Històric Municipal de la Selva del Camp, registre núm. 4479. El document data del 15 de febrer de 1890 i consta de 138 folis. Hi manca l’anotació del temps de residència i el recompte final d’habitants per edats, sexe i estat civil.
(2) “Els matrimonis fora vila. La selva del Camp (1908-1936) “ a El Pont-Alt (La Selva del Camp) 53 (1991), ps. 15-18; 54 (1992), ps. 8-10; 55 (1992), ps. 14-16.


Data de publicació digital: 01/01/1970


Article publicat a Butlletí.Centre d’Estudis Alcoverencs (Alcover) 103 (juliol-setembre 2003) ps. 9-12

La Biblioteca Digital és un servei de CARRUTXA en conveni amb L'INSTITUT MUNICIPAL D'ACCIÓ CULTURAL DE REUS

by mussara·com