Introducció


Entre els molts temes de la història medieval del Camp de Tarragona que fins avui han estat poc o gens estudiats hi cal comptar el tema que ara ens ocupa, el de l´ensenyament. Cal dir, d´entrada, que només pel cas de Tarragona s´han fet alguns treballs, com és el de mossèn Sans Capdevila Les antigues institucions escolars de la Tarragona restaurada, i el de Francesc Cortiella, dins Una ciutat catalana a darreries de la baixa edat mitjana: Tarragona, publicats respectivament en 1927 i 1984; però pel que fa la comarca, la bibliografia existent és un desert. Hi ha algun petit oasi, en forma d´alguna nota escadussera, i res més. Les causes que d´alguna manera poden justificar aquesta carència d´estudis són de dos tipus. Primerament cal dir que fins ara, en general, la història medieval del Camp de Tarragona s´ha investigat molt poc i, pel que fa en particular al tema que aquí ens ocupa hi ha encara l´agravant d´existir molt poca documentació. Amb tot, a la present conferència procuraré anar més enllà d´un simple «estat de la qüestió», tot afegint un seguit de notícies inèdites que ens permeti, si més no, de tenir una primera visió de conjunt de l´evolució de les escoles al Camp de Tarragona al llarg dels temps baix medievals.

Els primers temps

El Camp de Tarragona és un territori que va passar a mans cristianes al llarg del segle XII. Certament, la ciutat de Tarragona va ser ocupada, si més no teòricament, en 1118, però a la pràctica no va ser fins a mitjan segle quan la ciutat i la comarca no es van començar a repoblar definitivament en un procés que ocupa un espai de molts anys.
D´aquesta primera època de la ciutat i la comarca ens han pervingut poques notícies i cap, per ara, que faci referència estrcta a l´ensenyament, que, en qualsevol cas, devia quedar totalment restringit a l´àmbit eclesiàstic. S´ha dit, en general, que fins el segle XII l´ensenyament va restar a mans de l´església i que no va ser fins el segle XIII que es va començar a secularitzar en un procés marcat en bona mesura pel creixement de la burgesia urbana, una burgesia que li calia el domini de la lletra i el càlcul per a exercir ebn plenitud la pràctica mercantil que en aquesta època obria un ampli ventall de possibilitats d´expansió econòmica.
Altrament, cal destacar en aquest procés l´obra de la mateixa església, amb les escoles catedralícies, que si bé eren destinades a la formació dels clergues també proporcionaven l´ensenyament del poble. Hom cita aquí els concilis de Laterà, de 1179 i de 1215, concretant les condicions i l´establiment d´aquestes escoles, així com el concili provincial de Lleida en 1229, on el rigorós legat apostòlic Joan d´Abbeville va aprofundir en el compliment dels cànons del concili IV de Laterà a tots els regnes de la Corona.
En els temps inicials, de tots aquests aspectes que he citat tot generalitzant, el més probable és que a Tarragona només s´hi desenvolupés l´escola catedralícia, mentre que el Camp de moment no se´n devia formar cap centre. I és també ben probable que aquesta situació s´allargués durant bona part, sinó tot, el segle XIII.
Cal pensar que aquesta primitiva escola devia funcionar a la catedral gairebé des de la restauració de la seu, o si més no, almenys, potser ja des d´abans de 1177 que és la data de la mort del primer cabiscol conegut. Aquest canonge, dit també ´precentor´ i modernament xantre era l´encarregat de dirigir el cor i tenir cura de les escoles. Més endavant, en 1197, es va crear la dignitat de succentor, amb la missió d´ensenyar el cant i tenir cura del cor. És, doncs, un altre personatge que podem relacionar amb les tasques d´ensenyament. Les escoles en aquesta època les volem suposar d´un primer grau i amb una finalitat predominant cap a l´ensenyament de la litúrgia, dirigida, doncs, bàsicament cap a la formació del clergat de la diòcesi.

Les escoles de gramàtica

El Concili IV de Laterà, de 1215, establia la creació de les escoles de gramàtica a les catedrals i cal pensar que Tarragona, per la seva condició de seu metropolitana la devia tenir ben aviat. I si més no, mossèn Sans Capdevila suposa que ja funcionava en 1219 i que eren posades sota l´autoritat del precentor. En opinió d´aquest mateix autor a finals del segle XIII a la catedral ja s´havien implantat dos graus d´ensenyament, és a dir, el que podríem denominar com a ensenyament elemental, on l´alumne aprenia de lletra i el segon grau, denominat de «gramàtica» on s´aprenia el llatí. Els estudis superiors eren els universitaris, que era un grau que en els temps medievals no va ser assolit en cap moment per la ciutat.
A finals del segle XIII a mesura que les ciutats consoliden l´estructura municipal, cerquen també la creació de les seves pròpies escoles, cosa que a Tarragona sembla que de moment no va ser possible, segurament a causa del pes de la senyoria eclesiàstica sobre la ciutat. Això que no vol dir, però, que aquí, com en altres llocs, la burgesia no cerqués la seva pròpia via de formació per mitjà de l´ensenyament privat. I d´això si que coneixem una mostra a la ciutat referida a 1338: un mestre va ser perseguit pel canonge encarregat de l´escola de la catedral fins que es va restablir el dret, ja antic —segons Carme Batlle—, dels ciutadans a tenir un mestre particular.
A la segona meitat del segle XIV el capítol de la catedral i el consell municipal van arribar a un acord per a l´administració i el sosteniment de les despeses de l´escola de gramàtica. Durant aquest segle, i encara per tot el segle XV l´escola va ser compartida. Ambdues parts, però, van sostenir durant aquest temps unes contínues diferències ja que cadascú no procurava sinó a conservar i augmentar la seva respectiva parcel.la d´influència. I aquestes diferències van arribar a provocar, ja en el segle XVI, la formació de dues escoles de gramàtica a la ciutat: una a mans del municipi i l´altra del capítol.
Cal destacar d´aquesta escola de gramàtica el fet que el municipi de Tarragona creia tenir un privilegi d´exclusivitat sobre tota la comarca. I aquest detall és particularment important a l´hora d´intentar resseguir el procés de la formació de les escoles a les diverses localitats del Camp de Tarragona, ja que els pobles —és el cas de Valls i de Reus— es van trobar amb la sistemàtica oposició de la ciutat, impedint o almenys dificultant i, en qualsevol cas, retardant, la formació d´escoles públiques de gramàtica.

Les escoles de cant i de llegir

Les successives disposicions de l´església van permetre que a més de les catedrals també hi hagués escoles d´ensenyament primari a les esglésies més importants de cada diòcesi. I cal pensar que aquestes mesures, tot i que no en tenim una documentació que ens ho avali, havien de beneficiar els pobles del Camp, o si més no els tres llocs més importants, que eren La Selva del Camp, Valls i Reus. Tota una altra qüestió és saber des de quan van funcionar aquestes escoles parroquials a les referides localitats i si també n´hi van haver a altres poblacions menors.
La primera notícia que tenim per ara correspon a 1332, i va ser publicada per Eufemià Fort. Correspon al moment que a La Selva del Camp es va fer un contracte a un beneficiat que havia d´ensenyar la solfa als escolans i de llegir i escriure. Era doncs el mestre de capella parroquial qui dirigia l´escola i d´aquí, com assenyala Cortiella referint-se a la de Tarragona, que de les escoles primàries se´n deia «escoles de cant» o bé «escoles de cant i llegir». Més endavant les trobarem citades com a «escoles de minyons».
Per un acord del consell de La Selva, datat en 1364 sabem que el benefici que gaudia aquest sacerdot estava dotat amb una pensió anual de tres lliures, que eren satisfetes pel comú i que la vila intervenia en la seva adjudicació.
Aquesta escola que existia a la Selva del Camp no devia ser, lògicament, l´única, ni molt menys, a la comarca. És més que probable que per les mateixes dates, sinó abans (res no ens diu que la referida data de 1332 correspongui a la de la seva creació), que almenys Reus i Valls també en tinguessin una. El problema, però, és la documentació, ja que les despeses d´aquestes escoles no passaven per la caixa del comú, o bé, si ho feien —com en el cas de La Selva— era indirectament, per mitjà d´un benefici, i amb la qual cosa la despesa ens passa avui desapercebuda a no ser que tinguem la sort de topar amb un document de creació o d´adjudicació d´un tal benefici.
Encara que de fet no sigui cap prova de res, vull recordar aquí que una de les condicions per pertànyer a la comunitat de preveres de Reus, creada (o millor dit, reorganitzada) en 1325 hi havia la d´excel.lir en el cant. Si més no, aquest detall ens permet intuir la presència, o almenys la possibilitat, d´una escola d´aquest tipus.
A Reus per trobar una primera notícia de les escoles hem d´esperar fins a 1457, una data ja molt tardana i que de fet gairebé només ens confirma que l´escola existia de temps. La font diu així: Lo qual consell dellibera que sia donat al mestre dels scolans en soccuoriment de sa provisió, per çò com diligentment mostra als infants, de .xxx. sous fins en tres florins, pagant la vila lo que costen ja les escoles. Fa l´efecte, a partir només d´aquest breu text, que les escoles són finançades pel municipi, però tantmateix als pocs llibres de comptabilitat que es conserven, no hem trobat cap assentament que ens ho confirmi. El que si que resta clar és que la vila n´estava contenta dels serveis d´aquest mestre. En 1480 trobem citat un altre mestre demanant l´ajut del consell. En aquesta ocasió ens consta com a «mestre de cant».

La comarca i les escoles de gramàtica

Però les viles no en tenien prou amb l´escola de primeres lletres i volien tenir la seva pròpia escola de gramàtica. D´aquesta manera, entre d´altres avantatges, hi hauria que es podria evitar l´internat dels seus estudiats a Tarragona, tal com venia succeïnt fins ara. Seria així que Reus i Valls van haver de lluitar per tal de trencar el monopoli tarragoní.

La casa de les escoles de Valls

En 1461, a Valls es va posar en marxa una escola de gramàtica. El consell general de la localitat va acordar la seva creació i tot seguit es va contractar un mestre i es van fer gestions per la compra d´una casa on instal.lar-la.
A primers d´abril d´aquest any van demanar al prior i paborde de Tarragona la concessió d´un celler. Però això no va ser possible perquè el dia 4 de de maig deien com lo honrat consell general aia ja determinat en temps passat que apensionàs mestre de gramàtica, lo qual és stat ja apensionat, e la vila no aja casa de tenir les scoles, e los jurats ajen cerquades moltes cases e no.n troben pus disposta que la casa del senyor bisbe de Vich, determena lo honrat consell que sia remès als senyors jurats e pròmens de aquexa o aquella del celler del mossèn lo paborde, o del spital, o de qualsevulla altre que més hútil sia.
El dia 10 de maig van decidir que havia de ser la casa del bisbe de Vic, però que mentre no es pogués comprar, calia llogar algun local adient. Recordem que la vila ja tenia el mestre i calia posar en marxa l´escola com més aviat millor. A finals d´aquest mateix més, però, ja s´havia comprat la referida casa al procurador del bisbe de Vic per un total de quaranta-cinc lliures. Aquesta quantitat va ser bestreta mitjançant censal al millor mercat e menys for poran , pel que fa la pensió generada pel censal, es intenció del dit honrat consell que.s hage cascun any dels scolans que.y aprendran axí e segons que és acostumat.

L´oposició de Tarragona

El curs començat per la tardor de 1461 ja va presentar algunes dificultats d´entrada, ja que alguns estudiants sembla que preferien traslladar-se a Cervera en lloc d´assistir a l´escola local. Però la gran dificultat —aleshores insuperable— vindria des de Tarragona.
El consell tarragoní va considerar que aquesta escola nascuda a Valls vulnerava els seus privilegis, i així pel gener de 1462 van presentar aquesta qüestió davant l´arquebisbe, contra la referida vila. Coneixem la notícia del plet perquè es aportada per Francesc Cortiella, que no en dóna el resultat. La documentació de Valls tampoc no ho fa, però en qualsevol cas, el que si és segur és que Valls es va quedar sense l´escola, i que l´edifici que havien comprat va quedar sense servei. Aquest mateix any 1462 va esclatar a Catalunya una llarga guerra civil, i això també devia contribuir a anorrear tot projecte.

Novament Valls

Després de la guerra, en 1473, sembla que Valls va intentar posar novament en marxa l´escola: El dia 3 d´octubre proposaren los honrats jurats com mossèn prior del Carme los era dit com si la universitat era al cor de haver mestre de scoles ell sab un bon capellà de bona siència e ben docte e de bons costums e tal que és bé suficient per amostrar en aquesta vila. E jatsie la vila hage comprada aquella casa per a les scoles e aport ruyna en si que estant ací mestre seria causa de la sua reparació. E més lo que és molt més profitós, que los demés no han modo de tremetre lurs fills en altre part per la carestia del viure que estant ací mestre apte apendrien e aprofitarien. En aquesta ocasió, però, no es parla de que es tractés realment d´una escola de gramàtica, i desconeixem la reacció de Tarragona, si és que hi va ser. En qualsevol cas, Valls, a finals del segle XV seguia sense escoles de gramàtica.

Reus i les escoles de gramàtica

També Reus havia d´intentar la creació de la seva escola de gramàtica. Ho va fer poc temps després de la guerra, en 1475. La primera, i única notícia coneguda a Reus, correspon al dia 18 de novembre quan es diu que en lo qual consell fonch feta relació per en Bernat Carnicer del qui havie anantat e procehit en lo fet de les scoles i no se´n torna a parlar més. No sabríem quin podia ser lo fet de les scoles si nó fos perquè en aquesta ocasió Cortiella també aporta la notícia que ens ho aclareix. Els reusencs estaven intentant aconseguir la llicència de l´arquebisbe per tal d´obrir unes escoles de gramàtica.
Reus va insistir molt per aconseguir-ho i a més va comptar amb el suport de la Comuna del Camp —els de Reus han molt importunat lo Reverendíssim senyor Patriarcha deien aleshores els tarragonins—. La situació devia ser greu des del punt de vista dels cònsols de Tarragona, ja que van convocar una sessió del consell només per tractar d´aquest tema i aquí van decidir defensar judicialment la seva causa. No tenim el resultat del plet, per bé que en qualsevol cas resta evident que Reus no se´n va sortir.

Algunes notícies de mestres

Mentrestant a Reus anem trobant algunes notícies disperses entorn les escoles, com és ara en 1477, que un metge que venia des de Ponts es va oferir per prestar els seus serveis axí per ésser metge com per ésser mestre de scoles. No és un cas estrany. Cortiella remarca que a Tarragona a les escoles de gramàtica es donava més importància als coneixements que tenia el mestre i la manera de transmetre´ls que no pas el títol que aquell podia posseir. Davant la petició, el consell de Reus convé a inquirir si el referit mestre i metge té suficiència o no i aleshores, si.n té tal que lavors se conduesque, però al for rahonable.
Un altre cas de mestre que s´ofereix a la vila és en 1496. Es tractava d´un mestre qui estava condoit per seguir les escoles de Tarraguona, [però] per alguns respectes no pot aturar alí, [i, per això] siria content per alguna cosa rahonable tenir les escoles de aquesta vila. Per aquesta notícia i d´altres de semblants fa ben bé l´efecte que molts mestres devien passar per situacions ben precàries.
I una darrera anècdota. I aquesta ens informa, de pas, d´algun dels textos que hom utilitzava com a material escolar. Pel mes de maig de 1496 un frare de Santes Creus nomenat mestre Gener, i amb llicència del seu superior, es presenta davant el consell de Reus tot dient que ell tinria voluntat venir mostrar en aquesta vila de la crènsia de mestre Ramon Lul, ho de siència nomenada la prestància. La vila, de moment, no li va donar resposta i va restar a l´esguart per la concorència del temps, tot esperant fins el dia de sant Lluc per a triar el mestre més convenient.

L´edifici de l´escola a Reus

És possible que fins aquest moment —és a dir, a les darreries del segle XV— Reus no hagués disposat de cap local de propietat municipal per a escoles, o potser si hi va ser, va canviar de lloc, perquè en 1494 trobem que un mestre s´instal.la a una casa prop de l´hospital, tocant la muralla i el portal. La notícia, datada el dia 12 d´octubre, diu així: Més se.s proposat sobre un mestre qui atura a la Selva per mostrar als infants, tot lo consel hunidament deslibera li sia lexada la casa hon estaven los frares de Jesús, he que li sia atorguada franquesa a el he a hun companyó seu. Es tracta de l´edifici que, amb obres posteriors, havia d´acollir l´escola de gramàtica de Reus durant més d´un centanar d´anys.

L´expansió de l´ensenyament privat

Un tipus d´ensenyament que podia conviure amb el de les escoles públiques —civils o eclesiàstiques— era el de les escoles privades. Fins a finals del segle XV no en tenim cap notícia, però ara, probablement a remolc del creixement demogràfic i econòmic que transformava Reus —és un moment de redreç general— la demanda educativa devia ser prou important com per aparèixer una oferta d´aquest tipus i per fer que el consell local en permetés la proliferació.
La prova és datada en 1501. El dia 24 de gener el prior es va presentar davant el consell de la vila tot dient com en dies pasats a instància del mestra dels minyons sia stada treta letra de vet que no sia nengú gos mostrar de legir sinó lo dit mestra, al qual los brebendés deuen arendat, e com per los honorables jurats fosen fetes rahons a dita letra dient eren interesats los poblats de la vila de Reus, e que si la vila volrà que tot hom qui mostrar volrà, puga mostrar, que ell e los prebendés seran contents en que la vila los faça acte que no sien forçats de aver mestra si les scoles anaven a mal recapte.
El prior de Reus no va poder evitar les escoles privades, ja que en 1504 tornava a protestar davant el consell: los prior e prebendés volen que no sie ningú gos mostrar de legir sinó l´escola, e com aparegue que és molt perjudicial a la vila.
A Valls sembla que també hi ha almenys un intent, datat a principis de novembre de 1501. Els jurats van rebre una lletra de mossèn Mediona, ´batxaler en leys, que volie venir en aquesta vila ab dotze o quinze studians, e que fos plasent a dita universitat donar-los loch de poder venir en dita vila ab dits studiants´. Però en aquest cas el consell de la vila no ho va permetre, probablement perquè no podia: que dita universitat de Valls no pugue absoludament tenir studi.

Novament l´escola de gramàtica

Entorn a finals del segle XV a Reus les notícies de les escoles ja comencen a sovintejar, però no és fins a 1501 quan queda clara la presència de l´ensenyament de gramàtica. A mitjan setembre diu el consell: en Teres se.s convidat per servir les scoles e legir de gramàtigua. També és ben possible que l´escola de gramàtica es pretengués reiniciar-se en aquests moments, ja que ara novament veiem com reapareix l´oposició de Tarragona.
A principis de novembre ja havia esclatat el conflicte i la Comuna del Camp hi va intervenir ben directament. El dia 8 va convocar el consell dit «dels cinc llocs del Camp» —era el consell comunal ordinari— a la Selva del Camp e açò com lo reverent mestre Pugol se sforçave en de negún loch del Camp no.s pot ni.s deu tenir studi ni scoles de gramàtica sinó sols en la ciutat de Taragona, e com açò sie molt perjudicial a tot lo camp, en special a Valls e Reus. Uns dies després, el 21 de novembre, diu el consell de Reus: com lo Reverendíssim senyor archabisbe de Terragona a istància de la ciutat de Terraguona e de mestra Pugol no.s vulla traure de posesió en no voler se mostre de gramàtigua en la vila de Reus ni altres lochs de calp, e com ell [el síndic de Reus] en semps ab los de la comuna age neguociades sobre asò moltes coses ab lo dit senyor. E com fins así no si age pogut acabar cosa nanguna, que vega lo consel que és de fer ni quina provisió volrà si faça. Fonch desliberat per lo dit consel que lo dit [síndic] en Johan Gilabert per a demà en nom de tota la terra vage al dit senyor aechabisbe e que aie motiu ferm de la cosa de sa senyoria, e seguons la resposta, que s.i faça la provisió.
Aquesta «provisió» fa l´efecte que havia de consistir amb algun donatiu a l´arquebisbe. La qüestió és que a mitjan desembre el dia 12-- sembla que el problema ja era solucionat a favor de Reus: Més feren relació del apuntament en que estam del mestre de les scoles, ço és que lo reverendíssim senyor archabisbe vol que siam conservats en nostra possesió. El 3 d´abril de 1502 el consell de Reus ja decidia conduir un mestre a la vila. Tantmateix però, el camí no era tan planer, ¿o potser era que la qüestió el donatiu encara no s´havia resolt? perquè l´1 de maig següent es reunia el consell comunal, on fonch dit en dita comuna com per la prohibició dels astudis feta als de Reus, de la Selva, e lo Cover, per obtenir que no fos prohibit, serà fet cert donatiu al reverendíssim senyor de certs vins e altres coses, e que paria tota la terra devia contribuir en dites despeses. Valls però, no ho va fer.
Finalment Reus se´n va sortir i així a principis del mes d´agost d´aquest mateix any ja van aconduir mestra Torner, per mestra de les scoles.