El segle XX ha estat un segle d’importants canvis en la forma de vida i en la mentalitat de la nostra societat i, en la qual l’església també ha tingut una transformació sota l’avenir dels signes dels temps. Dos esdeveniments, de signe molt diferent, han marcat lla història de l’església tarragonina del segle passat, la persecució religiosa del 1936 i el Concili Vaticà II. El primer un moment traumàtic i de donar raó de la fe fins a la mort; el segon, marca una inflexió en la vida eclesial, amb la major participació dels laics i l’impuls dels moviments, de donar raó de la fe cada instant de la nostra vida.
El primer Arquebisbe de la centúria fou Tomàs Costa Forneguera (1889-1911), originari de Calella. Aconseguí el 1897 del papa Lleó XIII la recuperació de la categoria universitària per al Seminari Pontifici de Tarragona que passa a ser de nou la “Universitat Pontifícia”, amb les facultats de Teologia, Dret canònic i Filosofia. El succeí Antolín López Peláez (1913-1918), procedent del bisbat de Jaca i natural de Lleó. Gràcies a ell es constituí al Seminari una càtedra de català i d’història de Catalunya, i fundà el Museu Diocesà.
A la mort de l’anterior, arriba el qui era bisbe de Solsona Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (1919-1943), un dels pocs prelats de tot l’arxiepiscopologi nascuts a la diòcesi. El 1920 fundava l’Arxiu Arxidiocesà, encomanant la direcció a Mn. Sanç Capdevila Felip. Nomenat cardenal el 1921 li tocà viure un dels moments més difícils, l’anomenada guerra civil. Incansable defensor dels drets i llibertats de l’església catòlica, treballà a favor de la pau i durant la Segona República buscà l’entesa entre el govern i el Vaticà; el 1937 es negava a firmar la carta col•lectiva dels bisbes espanyols sobre la “Cruzada”, fet pel qual se li va impedir el retorn al bisbat el 1939, morí a l’exili, prop de Friburg, el 1943. Visqué la sagnant repressió contra les persones i el patrimoni de l’església el 1936: foren assassinats 136 preveres, més d’una tercera part del presbiterat, entre ells el seu bisbe auxiliar, el canongí Manuel Borràs; a més de molts religiosos i laics.
El 1940 es restaura la comunitat monàstica de Poblet. El 1944 ocupa la càtedra Manuel Arce Ochotorena, mort ja el 1948. L’any següent és nomenat arquebisbe el també gallec Benjamín de Arriba y Castro (1949-1970), significat representant del nacional-catolicisme imperant aleshores, tot i que des de les parròquies hi ha una voluntat decidida de defensa de la identitat i cultura catalanes. Es preocupà pel món de la marginació i de l’apostolat, inaugurant la Casa d’Exercicis de la Selva del Camp el 1950. En el seu mandat es produiren canvis en els límits territorials per adaptar l’arxidiòcesi a la província civil: el 1957 s’incorporen els arxiprestats del Vendrell i de Santa Coloma de Queralt.
L’any 1964 s’erigeix l’Arquebisbat de Barcelona vinculat directament de Roma, fet que afectà en negatiu l’actuació conjunta de les diòcesis catalanes, i la resposta fou la formació de la Conferència Espicopal Tarraconense. El successor en el càrrec, l’urgellenc Josep Pont i Gol sempre signarà com a Arquebisbe Metropolità de Tarragona, i portarà a terme una gran renovació d’òrgans de govern i d’impuls pastoral, aplicant les directrius del Concili Vaticà II. Destaquem el seu acostament al poble, fent de la figura del bisbe un veritable pastor, proper a les seves ovelles.
El 1978 es produeix el retorn de les despulles del cardenal Vidal i Barraquer. El 1983 puja a la mitra Ramon Torroella i Cascante, home influït pel papa Pau VI, amb una gran consciència ecumènica. El 1985 es publica l’exhortació pastoral Arrels de Catalunya, de gran ressò. El 1991 s’inicia la commemoració del 9è centenari de la restauració de la Seu Metropolitana. El 1995 se celebra el Concili Provincial Tarraconense (l’anterior havia tingut lloc el 1757), fòrum de l’església catalana amb un gran esperit de servei a la comunitat i, en especial, als més desvalguts. En la dècada dels noranta es produeixen noves beatificacions i canonitzacions de religiosos tarragonins.
Finalment, l’any 1997, procedent de la diòcesi de Tortosa, arriba l’actual arquebisbe, metropolità i primat, Lluís Martínez Sistach.
|
