AÏLLAMENT, RELIGIOSITAT I MEDICINA (FLORES JUANPERE, MONTSERRAT) - Aïllament, religiositat i medicina: estratègies institucionals de resposta a la pesta. Experiències de viles del Camp i del comtat de Prades (segles XIV-XVI)

  CELS GOMIS I MESTRE, CULTURA POPULAR I CULTURA OBRERA (PALOMAR, SALVADOR) - Introducció a la figura de Cels Gomis (Reus, 1841-Bacelona, 1915), escriptor, folklorista i polític.

  COMPTES DE LA BOTIGA DE ROBA DE JOSEP ALEGRE I PAU GENER A REUS (1728) EN UN ARXIU DE VALLS (GRAU I PUJOL, JOSEP M.T.) -

  DIVENDRES SANT A REUS. ´LES TRES GRÀCIES´ (SUGRANYES, FERRAN) -

  DOCUMENTACIÓ REFERENT A LA SETMANA SANTA EN EL FONS DE L’ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE REUS (GORT JUANPERE, EZEQUIEL) -

  EL BALL DE GALERES DE REUS (S. XVIII-XIX) (PALOMAR, SALVADOR) -

  EL PAS DEL DAVALLAMENT DE LA CREU (FLORES JUANPERE, MONTSERRAT) -

  EL SEGUICI FESTIU REUSENC ENCARA ES POT FER MÉS GRAN (PALOMAR, SALVADOR) -

  ELS CEMENTIRIS DE REUS (SEGLES XII-XVIII) (FLORES JUANPERE, MONTSERRAT) -

  Els proveïdors d’aiguardent de la Conca de Barberà a la companyia Sunyer de Reus (collita 1774-1775) (Puig i Tàrrech, Roser) -

  FONTS DOCUMENTALS SOBRE EL DISSENY INDUSTRIAL DE REUS I LA RESTA DE DEMARCACIÓ (GRAU I PUJOL, JOSEP M.T.) -

  FREDERICA MONTSENY MAÑÉ (1905-1994), UNA MIRADA REUSENCA (PALOMAR, SALVADOR) - Encara que és prou conegut que la que fou primera ministra d´un govern de l´Estat, Frederica Montseny va néixer a Madrid, el cert és algunes vegades se l´ha identificada com a reusenca. Ho era el seu pare, Joan Montseny (Federico Urales). Aquest article vol aportar algunes notes sobre la vinculació de Frederica Montseny a Reus, una ciutat on les idees de progrés i de transformació social eren ben vigents en un temps en què persones com els seus pares van fer de l´educació i la difusió de la cultura entre les classe treballadores eines per a la revolució social.

  Immigració estrangera a Catalunya des d’uns perspectiva local: Reus, segles XVI-XX (GRAU I PUJOL, JOSEP M.T. ; PUIG I TÀRRECH, ROSER) -

  LA FESTA DE SANT ANTONI A REUS (PALOMAR, SALVADOR) -

  LA GUERRA DELS NOU ANYS A LA VEGUERIA DE GIRONA TRAVéS DEL TESTIMONI DE LA MILíCIA URBANA DE REUS (1693-1695) (GRAU I PUJOL, JOSEP M.T. ; PUIG I TÀRRECH, ROSER) -

  LA NIT DE SANT JOAN A REUS: LES FOGUERES, LES REVETLLES I LA CERCAVILA DE FOC (CARRUTXA) - Solstici, sortilegis, fades, falles, fogueres, foguets, follets, fonts, fum, bruixes, balls, beuratges, bonaventura, coca, cava, cendra, aigua, aire, amor… ¿Què es pot dir, per resumir, d’una nit en què en despuntar el dia es creu que el sol surt per l’horitzó donant voltes i ballant; en què a Mallorca diuen que les oliveres giren les fulles cap al sol així que surt; en què Shakespeare va centrar l’acció de la seva obra El somni d’una nit d’estiu; d’una nit en què tot es pot i tot s’hi val, que tot comença i acaba, que cada any com l’au Fènix reneix de les seves cendres…? Què es pot dir de la nit més màgica de l’any? Joan Grau, La nit de Sant Joan

  LA SETMANA SANTA COM A PATRIMONI CULTURAL DE LA CIUTAT DE REUS (PALOMAR, SALVADOR) -

  LA TRONADA DE REUS (PALOMAR, SALVADOR) -

  LES DANSES DEL CARNAVAL DE REUS (GORT JUANPERE, EZEQUIEL ; PALOMAR, SALVADOR) - El ball ha estat, des de sempre, un component fonamental de tot tipus de festa. El carnaval, paradigma de la festa com a moment fora de la quotidianeïtat, com a temps d’excepcionalitat en què les pautes de comportament col•lectiu trenquen amb la normalitat diària, ha tingut en el ball una de les seves expressions fonamentals. No ha existit carnaval sense dansa. El carnaval, celebrat a Reus almenys des de fa més de sis segles i mig, ha canviat i ha evolucionat amb el temps. La festa, mirall i conseqüència de la societat que la celebrava, ha propiciat l’esbarjo de la població, mostrant, però, les diferències existents entre els diversos grups socials i reflectint, en cada moment de la història, els conflictes existents dins de la societat. Aquest opuscle s’ocupa de la dansa i, més específicament, de les danses ballades a la plaça del Mercadal durant la festa, per tal de mostrar com és un component indispensable de la celebració i com, al seu voltant, s’articulen rituals que integren els diversos grups socials a la celebració, no sempre en harmonia.

  Morters festius a Tarragona (1709) (Flores Juanpere, Montserrat) - L'any 1709, Tarragona va demanar en préstec a Reus uns morters o mascles per a una festa d'un convent. Aquesta notícia ens permet reflexionar sobre la difusió de la pirotècnia festiva al tombant del 1700.

  Pere Anguera Magrinyà, un genealogista reusenc d'ara fa dos-cents anys (GRAU I PUJOL, JOSEP M.T.) -

  PETIT CANÇONER DE LA FESTA MAJOR DE REUS (PALOMAR, SALVADOR) -

  RAMON CLARET GUAL: LA RESISTÈNCIA LLIBERTÀRIA AL PRIMER FRANQUISME (PALOMAR, SALVADOR) - La vida de Ramon Claret Gual (Òdena, 1919 - Reus, 2005) és la d´un de tants militants de base de la CNT. La seva trajectòria il·lustra prou bé la de molts altres homes i dones que van creure en la revolució i en la necessitat de guanyar la guerra al feixisme i que el 1939 van continuar la lluita fent de la clandestinitat una forma de vida.

  RETAULES DE SEGONA Mà. LA NOVA DESTINACIó DEL RETAULE DE L’ALTAR MAJOR DE L’ESGLéSIA DEL CONVENT DE SANT FRANCESC DE REUS A LA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL DE L’ALBIOL (1826) (GRAU I PUJOL, JOSEP M.T. ; PUIG I TÀRRECH, ROSER) -

  REUS AL SEGLE XII (GORT JUANPERE, EZEQUIEL) - D’aquest treball, se’n va publicar una primera versió el 1986, amb motiu del vuitè centenari de la concessió de la segona carta de població, amb el títol Reus. 800 anys de les Cartes de Població. Es va editar dins la col·lecció “Quaderns de divulgació cultural”, sèrie Història núm. 3, publicat per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Reus.

  REUS EN ARXIUS FORANIS (GRAU I PUJOL, JOSEP M.T. ; PERIS SERRADELL, SABÍ) -

  REUS, PARÍS I LONDRES (GORT JUANPERE, EZEQUIEL) -

  UN DOCUMENT DE SANT PERE MOLANTA (GRAU I PUJOL, JOSEP M.T.) -

  UN DOCUMENT SOBRE EL FERROCARRIL DEL VENDRELL EN UN FONS COMERCIAL DE REUS (SEGLE XIX) (GRAU I PUJOL, JOSEP M.T.) -

  UN ESTÍMUL PER CONÈIXER UN FOLKLORISTA REUSENC EXCEPCIONAL, CELS GOMIS I MESTRE (PALOMAR, SALVADOR) -

  UN INFORME FISCAL SOBRE ELS DAURADORS I PINTORS DE REUS EN LA CRISI D’INICIS DEL SEGLE XIX (1817) (PUIG I TÀRRECH, ROSER) -

  Un inventari de l’arxiu del gremi dels blanquers de Reus del 1870 (GRAU I PUJOL, JOSEP M.T.) -

  UNA BALANDRA CORSÀRIA EN DEFENSA DEL COMERÇ REUSENC (PALOMAR, SALVADOR) - A finals del segle XVIII, la vila reusenca va armar en cors una balandra, que operava des del port de Salou contra els vaixells menorquins, aleshores sota domini anglès, i algerians.

  VILAFORTUNY EN ARXIUS PÚBLICS DE TARRAGONA I REUS (GRAU I PUJOL, JOSEP M.T. ; PERIS SERRADELL, SABÍ) -