El griu i altres aus fabuloses
El drac

Característiques
Llegendes de dracs
El drac a la narrativa
Sant Jordi i el drac
El drac a l'arquitectura
El drac a la festa

El bestiari fantàstic

La víbria
Serps i serpents
El basilisc
L'alicorn
El griu

Bèsties reals amb atributs fabulosos

El lleó
El cigne
La balena
L'àliga
Altres bèsties

Au fabulosa en un balcó, al raval de Sant Pere. Reus

El griu és l'au més gran que existeix i viu a l'Orient llunyà. Té el cos d'un lleó, però el cap i les ales són com les d'una àguila. Odia especialment els cavalls, però també pot esquarterar qualsevol ésser viu que es trobi al seu camí. «Sapigueu que hi ha aus que poden portar al seu niu un bou o un cavall per donar aliment als seus pollets. I que hi ha indrets enmig del mar que no s'hi pot arribar, sinó és a llom d'un griu», expliquen els bestiaris medievals. Els grius són, també, hàbils vigilants de pedres precioses.

La Farnaca, bèstia de foc de Cambrils, és un bon exemple de monstre híbrid,
amb trets d'au i banyes de cabra

Altres aus fabuloses tenen el cos cobert d'escates i cua de serp, amb plomatge a les ales i cap de lleó. L'harpia, per exemple, és un ésser mitològic amb cap i bust de dona, i ales, cua, cames i urpes d'ocell. Segons les representacions poden tenir un rostre lleig i ferotge, o el d'una noia jove i bonica. La seva perillositat, però, és idèntica.

Gàrgola –potser, una harpia– de l'església de Sant Pere. Reus

En general, els corrents arquitectònics de finals del segle XIX i començaments del segle XX, empren figures d'animals fabulosos –a vegades, híbrids de difícil classificació– com a element decoratiu. Per aquesta raó és prou fàcil trobar-ne en ciutats com Reus on hi ha nombrosos edificis d'aquesta època.

Aus fabuloses. Institut Pere Mata. Reus