Un dels costums més característics de la
diada de Tots Sants és la castanyada. La castanya és un dels
productes per excel.lència de la tardor. Fins fa uns anys, la castanyera
era un personatge típic que es podia trobar pels carrers dels nostres
pobles des dels volts de Tots Sants fins ben aprop de Nadal. Les castanyes
es venien torrades, ben calentes i embolicades en paper. Per mesurar la
quantitat de castanyes que hom volia adquirir s'utilitzaven torretes de
fang.
A l'actualitat, si bé no hi ha castanyeres, a l'època
de Tots Sants es poden trobar parades de castanyes torrades en diversos
punts de la ciutat, moltes d'elles portades per gent jove, sobretot estudiants,
que troben en aquesta activitat la possibilitat d'obtenir uns beneficis
econòmics durant uns dies.
A la majoria dels pobles de la comarca del Baix Camp,
la gent feia la castanyada a casa seva o al cafè. Menjaven castanyes
torrades, procedents dels pobles de les muntanyes de Prades (Prades, Capafonts,
Vilanova de Prades...), tot bevent, per acompanyar-les, garnatxa o mistela
de casa.
A Prades, anys enrera, després de dinar, un home
amb un carro voltava pels carrers del poble i recollia llenya i castanyes
per les cases. Al capvespre, encenien una foguera a la plaça amb
la llenya que havia arreplegat i, al caliu, torraven les castanyes. La
gent se les menjava al voltant de la foguera mentre bevia vi blanc.
|
A diversos pobles, el dia de Tots Sants, els cafès
posaven plats de castanyes i porrons de vi a les taules i la gent feia
la castanyada col.lectivament. En algunes ocasions, aquestes castanyes
eren procedents d'una capta que s'havia organitzat anteriorment per les
cases del poble.
Els costums de captar llenya i sobretot castanyes són
característics, com és lògic, dels pobles on es produeixen;
perquè, en aquests pobles, la majoria de les cases tenien castanyes
pròpies.
A Reus, segons explica Violant i Simorra, la castanyada
s'havia celebrat el dia dels difunts (2 de novembre), cosa que sembla força
sorprenent, perquè a quasi tot arreu es fa el dia abans. Aquest
etnòleg explica que els reusencs "menjaven castanyes de Prades,
torrades al foc de la llar, i confitura, i per veure, garnatxa. ja tips
i vençuts per la son els menuts se n'anaven a dormir, no sense abans
haver deixat pels racons un grapadet de castanyes per les animetes dels
difunts, que a la nit acudien a recollir-les, deixant en substitució
un troç de confitura".
Des de fa uns anys se celebren castanyades populars, a
l'aire lliure, amb ball, parades de castanyes, coques, moscatell i altres
begudes, i d'altres organitzades per particulars, entitats i associacions,
o per les discoteques, que des de fa uns anys ofereixen al seus clients
noves versions de la castanyada.
|
LA CASTANYADA