Els gegants que han de sortir per Sant Pere són els autèntics
Adrià Ortiz Sirolla

La Festa Major s'ha acabat després d'uns quants estira-i-arronsa pel tema dels gegants i trobo molt oportú que en aquesta pàgina web doneu l'oportunitat al ciutadà de donar la seva opinió.
El meu nom és Adrià Ortiz Sirolla i sóc geganter des de fa dotze anys. Vaig entrar a la Colla Gegantera l'any 1993, quan tenia cinc anys, i des d'aquell moment el meu somni ha estat portar els gegants. Vaig començar amb els Fadrins, on vaig aprendre a dominar-los i fer-los ballar. Desde fa dos anys, aproximadament, porto els Vitxets i aquest últim any he començat a portar els Negres. Però la il·lusió més gran és d'aquí a un temps, quan estigui capacitat per fer-ho, poder portar els gegants "grossos", és a dir, els Moros i els Indis. De la mateixa manera que jo, tots els altres nois joves de la Colla tenim el mateix somni.
Trobo molt encertada la decisió d'haver fet les rèpliques dels Gegants, ja que d'aquesta manera podem reservar els autèntics per a les ocasions especials, com les festes de Sant Pere. Però com he dit abans, el meu somni és portar els Gegants de Reus, amb els quals he crescut, els que he vist ballar tantes vegades, els que han vist els meus pares tota la vida, els que són els protagonistes de les històries que m'explica el meu avi, els que fa dos-cents anys van anar a inaugurar el canal de Reus a Salou.
Aquests són alguns dels molts motius que tinc per pensar que els gegants que han de sortir a les Festes de Sant Pere són els autèntics, i potser poden pensar que la meva experiència és molt curta però ahir, dia de Sant Pere, quan els Gegants Moros i Indis rodaven al so de les gralles i timbals a la cantonada entre el Raval de Santa Anna i el Carrer Santa Anna (durant la processó), on hi havia una gran quantitat de gent que coneixes de vista i que saps que són molt de Reus, la pell se’m va esborronar en sentir els aplaudiments, i moltes d'aquelles persones sí que que tenien experiència, ja que han viscut moltes Festes Majors gaudint del ball dels Gegants de Reus.
Ja per acabar m'agradaria posar un exemple que ens pot ajudar a reflexionar. Què pensaríem si l'any que ve, per la processó de Sant Pere, sortís una imatge de Sant Pere que no fos la autèntica, sinó que fos una rèplica? O si a la processó de les Tres de Gràcies sortís un Sant Crsit que no fós el veritable? Demanarien els fidels les Tres Gràcies al Senyor amb la mateixa devoció que ho fan amb l'autèntica imatge del Sant Crist? Personalment crec que no.
Només dir una cosa més. Per a mi l'orgull més gran de tots és ser reusenc, i una de les coses que més m'estimo de la ciutat són els gegants, els que han estat, són i seran els nostres gegants.
Salutacions.

Via correu electrònic, 30/07/05