Convivència i participació ciutadana

Després de l'acte d'inici del procés participatiu anunciat per l’equip de govern de l’Ajuntament de Reus sobre la modificació o derogació de l'actual ordenança de civisme, que va tenir lloc a la Sala Santa Llúcia, cal insistir en la necessitat de resituar el debat en l'àmbit del foment de la convivència ciutadana.

Les intervencions des de la taula van tenir un caire tècnic —recordant les fases de la proposta i resumint els continguts de la normativa— o polític —explicant la gènesi de l'ordenança i reafirmant el posicionament de les diferents formacions presents al consistori, amb l'excepció del Partit Popular, que, malgrat el seu paper destacat inicialment, va optar per no assistir a la reunió.

Entre els arguments del govern —defensant l'ordenança aprovada per CiU i el PP—, es va dir i repetir que les prohibicions, amb la coacció que representen les mesures punitives, són indispensables per a evitar els comportaments que afecten negativament els béns comuns i la comunitat; que l'ordenança actual vol sintetitzar en una norma única —que fa referència estrictament al civisme— un conjunt de mesures que ja es troben en altres ordenances municipals (i que no és important que dupliqui prohibicions que ja són contemplades per lleis de rang superior); o que l'ordenança actual no és diferent d'aquelles ja aprovades per governs municipals anteriors. Però, sobretot, es va dir, repetir i insistir que el procés participatiu afectava, únicament i exclusiva, el redactat de l'ordenança de civisme, i que no pertocava parlar d'altres temes com, per exemple, es va explicitar, de via pública.

Tot plegat ens sembla força preocupant, perquè allò que ha motivat, en bona part, la contestació a l'ordenança actual és tant la consideració com a punibles d'algunes conductes —tot i que en d’altres hi ha un consens general— com la manca de perspectiva global per a cercar els motius i afrontar l’impuls necessari de la convivència ciutadana.

En aquest sentit —tot i que sembla que existeix un acord sobre la importància de la sensibilització abans que la prohibició—, ens preocupen molt la negativa taxativa a parlar de l'ús social de via pública o la inexistència de reflexions, no ja de propostes, sobre les necessitats en l'urbanisme que comporta la tinença d'animals, la mobilitat en bicicleta o les activitats d'educació al carrer…

No es tracta de començar ara a revisar totes les normatives de cop, però sí que cal estudiar com incideixen en allò que es considera cívic. Cal obrir el debat sobre si les polítiques municipals d'ús de la via pública, prioritzant uns usos sobre altres, mercantilitzant determinats espais, facilitant o posant pals a les rodes per a la realització d'activitats al carrer en determinats indrets, sensibilitzen la ciutadania o generen desafecció.

Si la ciutadania no considera el carrer com a propi i té la percepció que és una mercaderia que el govern empra per a obtenir recursos econòmics o beneficiar interessos privats; si valora que només s'afavoreixen un determinat tipus d'actuacions; si alguns sectors de la població no troben alternatives per a la trobada quotidiana o les activitats d'esbarjo…, es genera indiferència vers la preservació de l'espai públic, alhora que es reforcen aquelles actituds de «mirar només per un mateix i procurar que no t'enxampin» que, en teoria, tothom vol evitar.

Creiem, doncs, que és necessari, al cap i a la fi, escoltar veus diverses, de persones que treballen en àmbits diversos i que viuen experiències diferents. Cal conèixer motius i buscar alternatives. Cal anar més enllà dels titulars de premsa sobre fets puntuals. En definitiva, alhora que es revisa l'ordenança de civisme, cal crear un espai de participació amb veïns, entitats i tècnics en urbanisme, en integració social, en educació —no només en l'àmbit escolar—, cultura…, no només en participació. I també amb representants polítics. Cal establir espais de diàleg directe i de confrontació cívica, si s'escau, entre els diferents col·lectius i associacions de la ciutat.

A tall de conclusió, la participació no pot consistir només en un anar i venir de l'Ajuntament i cap a l'Ajuntament. Volem contribuir a millorar la convivència i, en definitiva, construir ciutat, a partir de la col·laboració i la cooperació, el diàleg i el debat, amb totes les parts implicades.

 

 

 

 

 

 

.