Exercici de memòria: l'Allera de Reus

El dijous 17 de novembre ens hem apropat a la memòria d'un personatge popular, una reusenca ben recordada per la seva activitat de gran, la venda de castanyes a la cantonada de l'antic Banc d'Espanya —avui Museu Salvador Vilaseca— a la plaça de Catalunya de Reus, però també per la seva actuació durant els primers mesos de la Guerra Civil com a revolucionària vinculada al Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM).

La nostra sessió de treball proposava, a partir d'un tema —en aquest cas l'aproximació a la trajectòria biogràfica d'una persona— amb un testimoni principal —Antoni Zaragoza Mercadé— i una crida a la col·laboració de tothom, una aportació històrica —a càrrec de Salvador Palomar— a partir d'una recerca documental.

Rosa Roig Boqué, coneguda pel renom de l'Allera per l'ofici familar —ella mateixa explicava que ja venia alls a la porta del mercat de les Peixateries Velles quan era xiqueta— fou una destacada activista durant la Guerra Civil. Després, va patir anys de presó a Tarragona i Barcelona i, de gran, esdevingué l'entranyable última castanyera del segle XX a Reus. La llegenda —els rumors— embolcallen al personatge pel que fa a la seva actuació política. Se li atribueixen fets violents, primer, i una excessiva voluntat de fer-se perdonar pels guanyadors posteriorment. Rumors que s'han de situar en el context d'una memòria fragmentada, d'una visó de la història imposada pels vencedors, però també dels conflictes a la rereguarda republicana, amb les campanyes difamatòries dels estalinistes vers els militants del POUM. En aquest sentit, per exemple, és interessant constatar com l'actuació de l'Allera, molt centrada en les campanyes de solidaritat amb els milicians, els refugiats —especialment la canalla— o els hospitals de sang, i lloada per la premsa més vinculada al PSUC, s'esvaeix a partir de la persecució que, després dels Fets de Maig, es desferma contra els poumistes.

Quant a la Rosa castanyera, la més present en el record, que venia castanyes torrades i crues, moniatos i rifava nines, com ja ho havia fet abans, el personatge ens ajuda a entendre costums i formes de vida que desapareixen a la segona meitat del segle XX, aspectes de l'ofici —calendari, procedència del productes...— i anècdotes que han fet fortuna. Pot fins i tot semblar que són dues persones diferents, però el cert és que la recerca ens mostra línies d'una trajectòria vital, amb un abans i un després de la guerra —de la qual no se'n parla— que és prou comuna, com es va constatar en algun moment d'aquesta sessió de memòria.

La recerca no està acabada en absolut, resten fonts documentals per estudiar i continuem fent una crida a racollir testimonis orals sobre la personalitat de l'Allera, des de la coneixença o el rumor, positius o negatius, també fotografies, amb voluntat d'anar contrastant materials i acabar publicant els resultats

I, és clar, continuarem fent memòria sobre altres persones i fets del nostre passat més o mens recent. Us animem a col·laborar.

.