Els porquets dels estalvis

Sabeu per què moltes vidrioles —o guardioles, recipients per guardar els diners— tenen forma de porquet?

Potser perquè aquest animal, prou present encara en la nostra alimentació, fou a la societat tradicional, el paradigma de l’aprofitament de recursos. Omnívor, es diu «que menja de tot i que, un cop mort, s’aprofita del tot». I és cert, en bona mesura. El tocino s’alimentava de les sobres i s'engreixava. Era com una reserva de subsistències i la matança del porc esdevenia tota una festa.

Per això, no és estrany que moltes vidrioles tinguin forma de porquet. Acumulen els estalvis i, quan es trenquen —com a la matança— hom obté una major, o menor, fortuna segons s'hagi engreixat amb més o menys monedes.

A més, el porc és un animal molt vinculat a la festa més important del cicle hivernal: Sant Antoni, el 17 de gener. Sovint es representa el sant acompanyat d'un porquet que, segons la llegenda, havia guarit miraculosament.

Per Sant Antoni es solia rifar un porc que, a vegades, havia estat donat en prometença i alimentat pel veïnat. La rifa del porc solia anar acompanyada de música. En l'actualitat hi ha poblacions que, al no poder passejar un porc ni rifar-lo viu pels carrers, han optat per fer-ho amb productes derivats de l'animal: pernil, llangonisses, xoriços o botifarres.

En la petita mostra que podeu veure a l'entrada del local de Carrutxa, trobareu vidrioles procedents de diferents indrets de la península ibèrica.

.