Foto Fulls de treball. Carrutxa recupera la capçalera històrica de la seva revista.

Fulls de treball
Carrutxa recupera la capçalera històrica de la seva revista.

El passat dissabte 25 de novembre es va presentar, en el marc de la jornada sobre associacionisme i cultura popular, el primer número d'una nova etapa de la revista Full de Treball de Carrutxa.

La revista es va publicar, entre 1981 i 1987, com a mitjà de difusió de les activitats de l'associació i de divulgació de la cultura popular, com a expressió de la voluntat de reunir teoria i pràctica que va caracteritzar la proposta de Carrutxa des d'un primer moment. A començaments dels anys 1990, la revista va viure una segona etapa, amb un format millorat, dedicada a la publicació d'estudis sobre cultura popular.

Ara, l'entitat enceta una tercera etapa de publicació, en format digital i en paper, com a recull d'articles i estudis vinculats als programes de recerca de l'associació. Aquest primer número aplega des de treballs que van sorgir de la commemoració del centenari de la mort de Cels Gomis i Mestre i el programa «Reus, ciutat de romanços» fins a estudis sobre l'associacionisme local, en el marc, d'una línia de treball en curs, sota l'epígraf d'Associacionisme, moviments socials i cultura popular.

Hi trobareu els articles d' Emili Samper Prunera, La poesia combativa de Cels Gomis; Jordi Martí, Josep Llunas i Pujals, La literatura obrerista i la construcció de l’anarquia en català, al segle XIX; Adrià Aragonès i Salvador Palomar, El Centre d'Amics de Reus; Laura Villalba Arasa, Adelaida Ferré i Gomis i el folklore reusenc; Toni Orensanz, La premsa contra els romanços a finals del segle XIX; Ezequiel Gort, L’esport i l’associacionisme, a Reus, fins a la Guerra Civil; i Raquel Ferret, Associacionisme, teatre i festa: les llibretes de Cal Jansà.

En breu, la revista es podrà descarregar de forma gratuïta i en format pdf des d'aquesta mateixa pàgina. Les persones interessades en obtenir un exemplar en paper, podeu escriure a correu@carrutxa.cat

La jornada sobre associacionisme i cultura popular

 Amb voluntat de visualitzar alguns aspectes del treball de recerca sobre l'associacionisme popular que està desenvolupant l'associació, aquesta jornada va esdevenir un punt de trobada amb altres persones que, des de la proximitat, treballen sobre els moviments socials i l'associacionisme al Baix camp i el Priorat. Va tenir lloc a l'Arxiu de Reus, institució que un cop més ha col·laborat amb la nostra feina de divulgació del patrimoni històric i etnològic.
A tall d'introducció, la ponència marc sobre sociabilitat i associacionisme va anar a càrrec d'Antoni Gavaldà.

Adrià Aragonès i Salvador Palomar ens van apropar a la trajectòria del Centre d'Amics de Reus, una entitat cabdal per entendre la voluntat de l'obrerisme de dotar-se d'una cultura pròpia, de classe, destacant l'organització del primer Certamen Socialista de l'estat.

Ezequiel Gort va parlar del naixement de l'associacionisme esportiu a Reus, de les pràctiques reservades a les elits a l'esport popular, fins a la Guerra Civil.

Raquel Ferret va presentar el treball d'inventari i estudi, en curs de realització, sobre les llibretes de registre de lloguer d'indumentària de Cal Jansà, una documentació —localitzada en el transcurs de la recerca sobre el ball de diables reusenc— de gran interès per a conèixer l'activitat teatral i festiva de Reus i altres poblacions de l'entorn.

Joan Navais va proposar una aproximació a l'associacionisme reusenc durant la República a partir de la descripció de les activitats d'entitats de signe divers.

Quant al Priorat, Pere Audi va tractar de l'activitat cultural del cooperativisme al primer terç del segle XX i Franncesc Fortuño, del control i la repressió de l'associacionisme durant el primer franquisme.

Del passat al present, una intervenció de Salvador Palomar, basada en bona part en la recerca sobre les antigues festes de barri de Reus, va proposar una reflexió sobre la necessitat d'autogestionar les festes davant l'excessiva dependència de l'Administració que algunes viuen en el present. I Helena Sardà va fer referència al protocol fesiu com a eina per a reflexionar sobre l'organització de la festa —en concret, de les festes majors— i les activitats que la integren.

Aquestes intervencions van motivar un debat que, sense voler ser la conclusió de la jornada, van palesar la necessitat de convocar una sessió específica dedicada a parlar de la Festa Major. D'altra banda, el bon nivell de les comunicacions i l'interès dels participants fan preveure que repetim l'experiència d'una jornada d'aquest tipus, l'any proper.

 

 

 

 

 

 

 

.

 

 

enrera / atràs

Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria / Carrutxa
Travessia del C. Nou de Sant Josep, 10, planta baixa
43204 REUS

Tel. 977 340 928 | correu@carrutxa.cat

facebook twitter