El patrimoni festiu del Baix Camp i el Priorat

Festes de la Miseric˛rdia

Reus (Baix Camp). 25 de setembre

Es tracta de la segona festa major de Reus o festa major petita i se celebra als inicis de la tardor. Les festes de Misericòrdia, tal com les coneixem avui, són fruit d'una reestructuració que va tenir lloc a la dècada de 1980; tot i això, són hereves d'una tradició de més de quatre segles, basada en les professons al santuari buscant la protecció de la divinitat o donant gràcies per la seva intervenció en moments de crisi.

Durant els primers anys aquestes celebracions tindran com a emplaçament el santuari i els seus voltants. Seran unes festes basades en actes religiosos i oficials. Posteriorment, aquests espais es veuran augmentats i, amb el pas dels anys, el centre de la ciutat serà el lloc escollit per fer-hi cercaviles, correfocs, revetlles, entre altres actes. Però el santuari i els seus voltants seran els que concentraran les activitats centrals de les festes que es desenvolupen el dia 24 de setembre a la nit, amb el Rosari de Torxes, i el dia 25, amb la baixada al Santuari de Misericòrdia, que es caracteritza per ser una cercavila popular integrada pels elements del seguici festiu i sense la presència de les autoritats civils i eclesiàstiques. Actualment, la baixada es realitza en dues sessions: la primera, al matí, integrada pel seguici festiu i la segona, a la tarda, quan baixa el Ball de Diables. Ambdues baixades són seguides pel públic, que acompanya al llarg del trajecte el seu element preferit i, per tant, es converteix en una anada conjunta (públic i seguici) al santuari. Els dos actes tenen el mateix recorregut: s'inicien a la plaça de la Pastoreta, passen pel passeig de Misericòrdia i acaben al santuari.

A la tarda, el santuari i els seus voltants tornen a ser els escenaris de la festa, ja que el seguici festiu, durant hores, actua a la plaça del Santuari, mentre que al seu interior se celebra una missa i un cop acabada es pot passar a venerar la imatge. Una vegada acabat, l'interior de l'església acull el Ball Solemne Curt de l'Àliga: aquest acte, tot i fer pocs anys que se celebra, és un dels que concentra més públic i el santuari s’omple de gom a gom. És un exemple paradigmàtic de creació de tradició. Moltes persones el viuen avui amb la mateixa intensitat emocional amb què es poden viure costums centenaris.

El protagonista final de la festa és el foc, acompanyat pels diables i el bestiari fantàstic de la ciutat, que després dels actes a l’interior del santuari ocupen la plaça. Després, el Ball de diables torna a ser el protagonista de la festa amb la carretillada final a la plaça del Santuari. Quan aquesta acaba el darrer protagonista és el foc festiu representat amb l’encesa de la façana del Santuari i el castell de focs que adopta la forma de piromusical.

La celebració té reminiscències del passat i de les professons d’acció de gràcies; aleshores el centre de les celebracions eren els actes religiosos i els de caire popular ho eren menys. Actualment la situació és la inversa: són els actes de caire popular els que centren l’atenció del públic i els religiosos els que avui en dia són menys presents, tot i que el dia 25 n'hi ha al llarg de tota la jornada.

Enllašos