Carrutxa: publicacions

-

[6,50 euros]
Salvador Palomar i Montsant Fonts
Santa Maria de Montsant: religiositat popular i conflicte territorial
Reus, 1993 (86 p.)

Aquest treball aplega un seguit de dades històriques del santuari marià de Montsant, des dels seus orígens, al segle XII, fins a l'actualitat. L'ermita de la Mare de Déu de Montsant fou un santuari objecte de devoció per part de les poblacions d'Albarca, Cornudella de Montsant, la Morera de Montsant i Ulldemolins. A la descripció de les manifestacions de religiositat popular, s'hi afegeix l'anàlisi del paper simbòlic del santuari com a instrument per refermar el domini sobre el territori per part d'Escaladei. L'estudi apunta aquest conflicte territorial com a possible causa de la pèrdua d'importància del santuari, el qual serà abandonat en el segle XIX, després de la desamortització dels béns del monestir d'Escaladei, i recuperat per al culte de la població d'Albarca a començaments del segle XX.
En col·laboració amb els Quaderns d'Ulldemolins

-

[12,50 euros]
Joan Menchón i Arantxa Tévar (ed.)
Les esteles discoïdals dels Països Catalans

L'estudi de l'estela funerària ha estat motiu de diferents treballs a Euskadi, Navarra, Castella, el Llenguadoc i altres països. Malgrat això, els Països Catalans comptaven amb ben poca bibliografia sobre el tema en el moment de la publicació d'aquest llibre, que recull les comunicacions presentades a les jornades organitzades a Reus per la nostra associació i que van servir de punt de partida per a diferents treballs d'inventari i estudi sobre aquestes peces.
Reus, 1993 (245 p.)

-

[6,50 euros]
Salvador Palomar i Montsant Fonts
La festa de Sant Antoni al Matarranya
Calaceit, 1993 (94 p.)

En el marc d'un treball de recerca sobre les festes del cicle d'hivern encetat l'any 1985, aquest llibre presenta els materials aplegats pels autors a la comarca del Matarranya referits a la festa de Sant Antoni. El llibre recull els costums relacionats amb la festivitat del sant: les fogueres, la benedicció dels animals, l'oferta, les captes les folies...
L'estudi se centra especialment en l'anàlisi de les representacions de la vida del sant i en els personatges festius associats a la figura del dimoni, els diablets i diableres. Aquests personatges són màscares rituals del cicle d'hivern –un temps en què cal despertar la natura i propiciar el retorn de la vida amb l'arribada de la primavera– i, a la vegada, acaben identificats amb el dimoni, el qual temptà i turmentà sant Antoni.
La festa de Sant Antoni ha esdevingut, amb les transformacions socials i econòmiques, un referent identitari per a les poblacions on es conserven encara manifestacions característiques com les grans fogueres o les representacions teatrals.
En col·laboració amb l'Associació Cultural del Matarranya

-

[6,00 euros]
Ezequiel Gort
El treball i la festa

Recull de vint-i-cinc articles d'Ezequiel Gort publicats entre els anys 1981 i 1994, que fan referència a diferents aspectes de la història de les poblacions del Baix Camp i el Priorat, entre els segles XIV i XVIII. La temàtica d'aquests treballs breus gira a l'entorn de la vida quotidiana, les activitats laborals i les celebracions festives. Hi ha articles sobre el mercat de Reus, la fira de Sant Jaume, les festes medievals, la comuna del Camp...
Reus, 1995 (110 p.)

-

[15,50 euros] Artur Quintana (coord.)
Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa (1: Narrativa i teatre)
Calaceit, 1995 (356 p.)

En la narrativa, molt més que en els gèneres altament ritualitzats del cançoner, el refranyer i les endevinalles, és on es manté més clarament, en passar-lo a negre sobre blanc, la capacitat artística del narrador oral. Una cançó, una oració, un refrany o una endevinalla, en passar a l'escrit, no deixen translluir pràcticament res de com ens han estat cantades o recitades, o si l'informant ho deia posant-hi l'ànima o sense cap mena d'esma, per citar dos exemples extrems. Ben al contrari passa en la narrativa. Llevat de fòrmules ritualitzades de començament i acabament, la resta del text permet al narrador de donar sortida a les qualitats artístiques pròpies, les quals, l'escrit, pot recollir en gran part.
Aquest primer volum, dedicat a la literatura popular de la comarca aragonesa catalanoparlant del Matarranya, se centra en la narrativa popular (contes, llegendes, rondalles, acudits o facècies) i el teatre vinculat a festes com Sant Antoni o el Carnestoltes.
En col·laboració amb l'Instituto de Estudios Turolenses i l'Associació Cultural del Matarranya

-

[15,50 euros] Lluís Borau i Carles Sanchi (ed.)
Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa (2: Cançoner)
Calaceit, 1996 (300 p.)

Aquest cançoner matarranyenc i mequinensà inclou abundant material recollit de la tradició oral, ben difícil d'ordenar per la seva heterogeneïtat i variació. Els materials es presenten classificats segons el text, els criteris formals –folies, romanços, cançons...– o temàtics –religiosos, jocs, festa, ronda, màgics...– en un recull que abasta des de les cançons i jocs dels infants fins al repertori de treball i festa dels adults.
En col·laboració amb l'Instituto de Estudios Turolenses i l'Associació Cultural del Matarranya

-

[12,50 euros] Hèctor Moret (ed.)
Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa (3: Generes menors de la literatura popular)
Calaceit, 1996 (200 p.)

El tercer volum d'aquesta sèrie dedicada a la literatura popular inclou diversos reculls de textos breus pertanyents als gèneres menors –quant a l'extensió dels textos que s'hi recullen– de la literatura popular. Es tracta de gèneres que gairebé mai –més en uns casos que no pas ens uns altres– han estat considerats com a part de la literatura popular, tot i tenir una gran importància. Parlem dels refranys, les endevinalles, els embarbussaments, els tornaveus, els mimologismes, els enganyalls i, en general, de tot allò que podríem definir com el floreig lingüisticoliterari d'una llengua.
En col·laboració amb l'Instituto de Estudios Turolenses i l'Associació Cultural del Matarranya

-

[10,00 euros]
Ezequiel Gort i Salvador Palomar
La formació de la devoció reusenca a Misericòrdia

Treball de recerca que abasta des dels inicis de la creença en l'aparició de la Mare de Déu a una noieta reusenca, a finals de 1592, fins a la consolidació de la devoció a Misericòrdia, a mitjan sgle XVII.
S'hi analitzen els antecedents històrics, el context de crisi social, de pesta i d'enfrontaments amb la Senyoria, per mostrar les devocions i les formes de religiositat popular existents a l'època.
L'estudi permet d'establir les diferències entre els fets històrics documentats i l'ampli bagatge llegendari que enriqueix, amb el temps, la narració de l'aparició, les circumstàncies que l'envolten i els personatges que hi intervenen.
Reus, 1997 (142 p.)

MÉS LLIBRES



-		[6,50 euros] Salvador Palomar i Montsant Fonts Santa Maria de Montsant: religiositat popular i conflicte territorial Reus, 1993 (86 p.) Aquest treball aplega un seguit de dades històriques del santuari marià de Montsant, des dels seus orígens, al segle XII, fins a l'actualitat. L'ermita de la Mare de Déu de Montsant fou un santuari objecte de devoció per part de les poblacions d'Albarca, Cornudella de Montsant, la Morera de Montsant i Ulldemolins. A la descripció de les manifestacions de religiositat popular, s'hi afegeix l'anàlisi del paper simbòlic del santuari com a instrument per refermar el domini sobre el territori per part d'Escaladei. L'estudi apunta aquest conflicte territorial com a possible causa de la pèrdua d'importància del santuari, el qual serà abandonat en el segle XIX, després de la desamortització dels béns del monestir d'Escaladei, i recuperat per al culte de la població d'Albarca a començaments del segle XX. En col·laboració amb els Quaderns d'Ulldemolins
-		[12,50 euros] Joan Menchón i Arantxa Tévar (ed.) Les esteles discoïdals dels Països Catalans L'estudi de l'estela funerària ha estat motiu de diferents treballs a Euskadi, Navarra, Castella, el Llenguadoc i altres països. Malgrat això, els Països Catalans comptaven amb ben poca bibliografia sobre el tema en el moment de la publicació d'aquest llibre, que recull les comunicacions presentades a les jornades organitzades a Reus per la nostra associació i que van servir de punt de partida per a diferents treballs d'inventari i estudi sobre aquestes peces. Reus, 1993 (245 p.)
-		[6,50 euros] Salvador Palomar i Montsant Fonts La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit, 1993 (94 p.) En el marc d'un treball de recerca sobre les festes del cicle d'hivern encetat l'any 1985, aquest llibre presenta els materials aplegats pels autors a la comarca del Matarranya referits a la festa de Sant Antoni. El llibre recull els costums relacionats amb la festivitat del sant: les fogueres, la benedicció dels animals, l'oferta, les captes les folies... L'estudi se centra especialment en l'anàlisi de les representacions de la vida del sant i en els personatges festius associats a la figura del dimoni, els diablets i diableres. Aquests personatges són màscares rituals del cicle d'hivern –un temps en què cal despertar la natura i propiciar el retorn de la vida amb l'arribada de la primavera– i, a la vegada, acaben identificats amb el dimoni, el qual temptà i turmentà sant Antoni. La festa de Sant Antoni ha esdevingut, amb les transformacions socials i econòmiques, un referent identitari per a les poblacions on es conserven encara manifestacions característiques com les grans fogueres o les representacions teatrals. En col·laboració amb l'Associació Cultural del Matarranya
-		[6,00 euros] Ezequiel Gort El treball i la festa Recull de vint-i-cinc articles d'Ezequiel Gort publicats entre els anys 1981 i 1994, que fan referència a diferents aspectes de la història de les poblacions del Baix Camp i el Priorat, entre els segles XIV i XVIII. La temàtica d'aquests treballs breus gira a l'entorn de la vida quotidiana, les activitats laborals i les celebracions festives. Hi ha articles sobre el mercat de Reus, la fira de Sant Jaume, les festes medievals, la comuna del Camp... Reus, 1995 (110 p.)
-		[15,50 euros] Artur Quintana (coord.) Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa (1: Narrativa i teatre) Calaceit, 1995 (356 p.) En la narrativa, molt més que en els gèneres altament ritualitzats del cançoner, el refranyer i les endevinalles, és on es manté més clarament, en passar-lo a negre sobre blanc, la capacitat artística del narrador oral. Una cançó, una oració, un refrany o una endevinalla, en passar a l'escrit, no deixen translluir pràcticament res de com ens han estat cantades o recitades, o si l'informant ho deia posant-hi l'ànima o sense cap mena d'esma, per citar dos exemples extrems. Ben al contrari passa en la narrativa. Llevat de fòrmules ritualitzades de començament i acabament, la resta del text permet al narrador de donar sortida a les qualitats artístiques pròpies, les quals, l'escrit, pot recollir en gran part. Aquest primer volum, dedicat a la literatura popular de la comarca aragonesa catalanoparlant del Matarranya, se centra en la narrativa popular (contes, llegendes, rondalles, acudits o facècies) i el teatre vinculat a festes com Sant Antoni o el Carnestoltes. En col·laboració amb l'Instituto de Estudios Turolenses i l'Associació Cultural del Matarranya
-		[15,50 euros] Lluís Borau i Carles Sanchi (ed.) Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa (2: Cançoner) Calaceit, 1996 (300 p.) Aquest cançoner matarranyenc i mequinensà inclou abundant material recollit de la tradició oral, ben difícil d'ordenar per la seva heterogeneïtat i variació. Els materials es presenten classificats segons el text, els criteris formals –folies, romanços, cançons...– o temàtics –religiosos, jocs, festa, ronda, màgics...– en un recull que abasta des de les cançons i jocs dels infants fins al repertori de treball i festa dels adults. En col·laboració amb l'Instituto de Estudios Turolenses i l'Associació Cultural del Matarranya
-		[12,50 euros] Hèctor Moret (ed.) Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa (3: Generes menors de la literatura popular) Calaceit, 1996 (200 p.) El tercer volum d'aquesta sèrie dedicada a la literatura popular inclou diversos reculls de textos breus pertanyents als gèneres menors –quant a l'extensió dels textos que s'hi recullen– de la literatura popular. Es tracta de gèneres que gairebé mai –més en uns casos que no pas ens uns altres– han estat considerats com a part de la literatura popular, tot i tenir una gran importància. Parlem dels refranys, les endevinalles, els embarbussaments, els tornaveus, els mimologismes, els enganyalls i, en general, de tot allò que podríem definir com el floreig lingüisticoliterari d'una llengua. En col·laboració amb l'Instituto de Estudios Turolenses i l'Associació Cultural del Matarranya
-		[10,00 euros] Ezequiel Gort i Salvador Palomar La formació de la devoció reusenca a Misericòrdia Treball de recerca que abasta des dels inicis de la creença en l'aparició de la Mare de Déu a una noieta reusenca, a finals de 1592, fins a la consolidació de la devoció a Misericòrdia, a mitjan sgle XVII. S'hi analitzen els antecedents històrics, el context de crisi social, de pesta i d'enfrontaments amb la Senyoria, per mostrar les devocions i les formes de religiositat popular existents a l'època. L'estudi permet d'establir les diferències entre els fets històrics documentats i l'ampli bagatge llegendari que enriqueix, amb el temps, la narració de l'aparició, les circumstàncies que l'envolten i els personatges que hi intervenen. Reus, 1997 (142 p.)