Per a l’estudi de la història de Reus, l’investigador disposa d’una notable quantitat de fons documentals preservats en moments difícils per savis reusencs coneixedors del seu valor, com per exemple el metge i arqueòleg Salvador Vilaseca, al qual hem de recordar en lletres d’or, tant per salvaguarda de l’arxiu de la Prioral de Sant Pere com el de l’ajuntament -que romanen a la ciutat-, com el notarial -traslladat durant el franquisme a la capital administrativa (AHPT)-.
Els manuals de la notaria de Reus s’inicien el 1606 (1) amb l’actuació del discret Joan Olives, i arriben fins al darrer quart del segle XIX (aproximadament el 1874, depèn de cada escrivà). A més a Tarragona s’aplegaren els protocols de la resta de notaries del propi districte. Es comptabilitzen una setantena de notaris i més d’un miler d’unitats d’instal.lació, és una font molt valuosa donada la continuïtat i homogeneïtat de les sèries i la riquesa de contingut. La majoria dels volums són manuals o protocols comuns, però en ocasions poden aparèixer llibres especials per raó dels actes, siguin capítols matrimonials, testaments i inventaris o capbreus. Més ocasionals són les agrupacions d’escriptures per raó d’una institució com el municipi o l’església. A Tarragona, en el segle XVIII, són diversos els notaris que treballen com a secretaris de l’ajuntament o del capítol de canonges i apleguen separadament les seves escriptures. Amb la simple intenció de la divulgació voldríem comentar en aquestes pàgines l’existència a l’Arxiu Històric de Tarragona (AHT) de la Generalitat de Catalunya de vuit manuals del Comú de Reus realitzats pel notari Josep Alonso Valdés dels anys 1767-1794 (caixes 500-506). Compten amb índex i la majoria dels documents són redactats en català, el seu estat de conservació és bo i estan enquadernats en pergamí. El contingut tracta de forma exclusiva d’afers municipals amb una tipologia variada: poders, presentació de memorials, declaracions, requeriments, promeses, lluició i àpoques de censals, debitoris, nomenament i possessió de càrrecs públics, com batlle de Reus, batlle de Mascalbó, col.lector del cadastre (denominat a l’època cadastrer), jutge local, clavari o tresorer del comú, administrador de l’hospital, arrendaments dels monopolis de venda de farina, pa, vi, oli, sal, aiguardent, gel, carns, l’explotació dels molins fariners situats en el mateix terme i en el de Constantí (Centelles) a més d’establiments emfitèutics, contractacions d’obres com l’empedrat dels carrers, la construcció dels quarters militars (proveïment de fusta, treball de serralleria dels balcons), reformes i embelliment a les esglésies de la Mare de Déu de la Misericòrdia i del Roser, manteniment i millora de l’abastament d’aigua de boca, indústria (olles) o per l’agricultura amb la canalització de l’aigua d’Almoster, excavacions de mines, etc. Assenyalem el 1783 la construcció del rellotge pel mestre en l’ofici Salvador Biscarri, de Montblanc.
Aquesta documentació de naturalesa notarial és complementària amb la conservada a Reus a l’Arxiu Comarcal de Reus originada per l’Ajuntament de la ciutat, en especial les sèries d’actes i la comptabilitat. Pel seu interès destaquem una regulació el 1768 dels drets parroquials en els funerals i enterraments segons els serveis (número de preveres, funcions litúrgiques, edat: albats i cossos).
La dispersió no ha de ser un motiu d’oblit i més si tenim present les reduïdes distàncies entre la nostra ciutat i el centre que té dipositat el fons esmentat.
Notes: (1)Recordem que a Reus (ACR) hi ha fragments de manuals de finals del segle XIII.
|
