per títol
per autor
DOCUMENTS RELACIONATS
VILANOVA I LA GELTRÚ EN FONS DOCUMENTALS TARRAGONINS
GRAU I PUJOL, JOSEP M.T.

Com bé saben els historiadors de Vilanova i la Geltrú, aquesta vila a l’època moderna fou adscrita a la vegueria de Tarragona i més endavant al corregiment del mateix nom. Això fa pensar amb l’existència en aquest lloc de documents vilanovins en els fons originats per les administracions públiques. Dins el fons històric de l’ajuntament de Tarragona trobem els llibres de Miquelets del 1795 que contenen dades sobre lleves i reclutaments de soldats per la Guerra Gran que enfrontà el Regne d’Espanya amb la República Francesa, a més de la imposició de contribucions per a sufragar les despeses. De Vilanova hi ha la relació detallada dels homes majors de setze anys, amb anotació dels seus noms i cognoms, ofici, edat, estat civil i algunes observacions interessants com la residència quan eren absents (en el moment de la realització del recompte, el 14 de febrer de 1795, hi ha més d’una vintena de comerciants a Amèrica, la majoria solters, i tres a Galícia). En total hi ha 1500 individus dels quals un centenar (6,6 %) eren mariners matriculats. Hi figuren els motius de les exempcions: ser fill de mare vídua, patir una malaltia (s’indica) o per raó de la professió (inhabilitats), com eren el metge, cirurgià, apotecari, manescal, mestre de minyons, notari de la cúria i de marina, administradors de la duana, de la sal, del correu, o altres càrrecs públics.

Dins el fons de la notaria de Tarragona sobresurten els llibres de marina de diversos notaris. Un d’aquests, Josep M.Cortadelles, actuà a Vilanova el 1812-1813, en concret fins el 4 d’octubre, quan fou substituït per Joan Aldivert Miró. Els volums de l’escrivania de marina contenen esciptures útils per al coneixement del comerç marítim. Redactat per l’escrivà Antoni Eloi Alterachs hi ha un capbreu dels beneficis de Sant Miquel i Sant Esteve, fundats a l’església parroquial de la Geltrú i que afectaven immobles de la ciutat de Tarragona. Dins la mateixa fe pública trobem el fons de la comptaduria d’Hipoteques de Tarragona (principiada el 1768) que registra moltes escriptures de Vilanova.

A la Junta de comerç de Tarragona, que arrenca el 1835, i que posteriorment prendrà la denominació de Junta Provincial d’Agricultura i Comerç, s’hi localitza un expedient d’aigües de Vilanova de finals del segle XIX, un d’inspecció de bótes del 1856 i un altre sobre el repartiment del subsidi de comerç dels anys 1825-1860 de Vilanova.


És però en els fons comercials privats on es poden estudiar millor les relacions econòmiques i socials entre Vilanova i Tarragona, un exemple el presenta el voluminós i poc treballat encara fons de la casa Moragues, de Valls-Tarragona, on s’esmenten els comerciants Pau Alba, Jordi Guasch, Julià Merino i Joan Riudor que negociaven amb vi, aiguardent i fruits secs. Sobresurten els llistats impresos de preus corrents de productes a l’engròs segons la cotització del port de Vilanova a inicis del mil vuit-cents. Tanmateix abunden els documents d’embarcament de vaixells (coneixements, guies, tornaguies), correspondència (entrades i sortides), comptabilitat, plets judicials com el de l’exempció de delmes del Mas Quadrell, a Jafra, propietat del vilanoví Francesc Papiol, hereu de Felip Bertran, baró de dit lloc (1817-1819), o el relacionat amb el pagament de les contribucions especials a l’ajuntament i parròquia de Vilanova el 1812, sense oblidar nombroses causes contra patrons d’embarcacions de Vilanova davant la comandància militar de marina (1802/1823).

Tots els fons referenciats estan dipositats a l’Arxiu Històric de Tarragona, de la Generalitat de Catalunya. Per més informació també podeu dirigir-vos a l’Arxiu Comarcal de Vilanoca, de la mateixa administració autonòmica. Sota dependència directa de l’Estat recordem que a Tarragona hi ha l’Arxiu Central del Port.


Data de publicació digital: 01/01/1970


Article publicat a la revista DEL PENEDÈS (Vilafranca del Penedès) 2 (estiu 2002), pàg. 89.

La Biblioteca Digital és un servei de CARRUTXA en conveni amb L'INSTITUT MUNICIPAL D'ACCIÓ CULTURAL DE REUS

by mussara·com