Els estudiosos coneixen bé la prolífica obra que deixà el medievalista selvatà Eufemià Fort i Cogul (1908-1979), una part de la qual roman encara inèdita. Darrerament la família Fort-Bufill, conscient de la importància del seu llegat per al coneixement del passat, ha lliurat el fons documental a la Generalitat de Catalunya, a l’arxiu que té a Tarragona (AHT).
L’atenció preferent que en Fort esmerçà en investigar la història de l’església és un fet que voldríem remarcar. Un dels temes principals sens dubte fou el monaquisme català i Santes Creus la seva passió, sense oblidar però Poblet, Vallbona de les Monges, Escala Dei, Valldaura, Valldinga o Bonrepòs del Montsant. A causa de les desamortitzacions i els trasllats dels arxius, es desplaçà a Madrid (Archivo Histórico Nacional ), Barcelona (Arxiu de la Corona d’Aragó) o París (Biblioteca Nacional Paris) a la recerca i consulta de pergamins, còdexs i altres peces, moltes de les quals en sol.licità còpia fotogràfica.
A més dels cistercencs altres ordres meresqueren la seva atenció, per exemple les Carmelites Descalces, les Vedrunes, els trapencs, els claretians, sense oblidar els missioners (de Guinea Equatorial i Fernando Poo). Així mateix biografià alguns sants (Sant Antoni M.Claret, Sant Bernat Calbó), bisbes, abats, monjos i preveres (Mn. Vicenç Garcia de Vallfogona i Mn.Ramon Muntanyola de l’Espluga de Francolí). De la seva vila nadíua, la Selva del Camp, confeccionà un exhaustiu rectorologi en dos volums mecanografiats, que no s’arribà a publicar, i que optà al premi Cristòfor Despuig (1970). Encara d’aquesta població redactà nombroses monografies, com les de Paret-Delgada, Setmana Santa, la Comuna del Camp i el col.legi de Sant Rafael, totes elles avui completament exhaurides.
De Tarragona ciutat destaquem les aportacions sobre la Catedral i la Universitat Pontifícia. La restauració de Santes Creus no es pot entendre sense la figura d’En Fort i Cogul, el qual va participar de forma activa en el Patronat del Monestir (des de 1951) i en l’Arxiu Bibliogràfic (des de 1948).
És igualment interessant la voluminosa col.lecció de fotografies antigues de Santes Creus i de la Selva, les partitures musicals de cants religiosos, documents originals sobre la Guerra del Francès, de Pere-Anton Veciana de Valls, del municipi d’Aiguamúrcia i papers del Pare Jacint Coma i Lluís Segarra.
L’epistolari és un reflexe de l’època en què visqué: la II República i tot el franquisme. Es relacionà amb un elevat nombre de personalitats de l’església catalana, així trobem cartes dels monjos de les abadies de Solius, Valldonzella, Poblet (Agustí Altisent,1966-1979), Montserrat (Maur Boix, 1974; Josep Massot, 1970-1977), els bisbes de les diòcesis de Tarragona, Lleida, Solsona i l’Urgell, rectors de moltes parròquies (Sant Antolí, Nulles, el Morell, Vilabella, Salou, la Selva...) a més de religiosos d’arreu del món.
|
