Dins l’estudi de la demografia un dels elements que presenta més dificultats de quantificar és el de les migracions. De tots és conegut l’èxode rural vers les ciutats. Sense pretensions i amb voluntat d’esperonar a altres estudiosos a continuar amb aquesta línia d’investigació, amb el present article presentem el resultat del buidatge dels alcoverencs registrats en el padró d’habitants de Tarragona l’any 1854 (1), és a dir des del lloc d’arribada i no del de sortida. En el 1850 a la capital administrativa hi vivien 12.250 persones, i quatre anys després 13.149, distribuïdes en nou barris o sectors (2). L’any 1854 és negatiu a causa de l’epidèmia del còlera, però el padró registra a persones vingudes anteriorment A diferència d’altres enclaus costaners, el sector secundari era poc significatiu, el port era un dels elements més dinàmics dins la seva economia i el motor del seu futur creixement. Malgrat tot va atreure un contingent humà important, tant de l’interior de la seva demarcació com de fora.
Les causes dels moviments migratoris solen ser diverses, sobresurten en especial els motius econòmics, i poden afectar a diferents segments de la població: joves/adults, solters/casats, homes/dones, etc. Uns factors a destacar són les conseqüències dels enfrontaments bèl.lics anteriors, la primera Guerra Carlina (1833-1840) i la dels Matiners (1846-1849), fins i tot hi ha el cas d’una alcoverenca que marxa a Tarragona el 1814, a la fi de la Guerra del Francès. L’objectiu de la majoria era sens dubte aconseguir una millor qualitat de vida.
Els casos que presentem, una trentena, són una mostra reduïda però creiem que significativa. Els joves tenien dues sortides segons el sexe: les noies podien trobar feina i casa en el servei domèstic, les que hem localitzat serveixen a classes amb un elevat poder adquisitiu, per exemple membres de l’església (canonge), professionals liberals (notari) o comerciants. Tenen entre 19 i 39 anys. Era una estratègia per a aconseguir diners i alliberar una càrrega a la casa d’origen, una boca menys a mantenir en una època de crisi, tot i que moltes vegades ja no tornaven i es quedaven a la ciutat on formarien família propia. Totes són solteres menys una vídua.
Els nois, a causa de l’ascendència pagesa, podien entrar en explotacions agràries del terme, algunes articulades entorn un mas. Així en el Mas de Montoliu hi trobem vuit mossos d’entre 18 i 25 anys, procedents de Constantí, Vila-seca, Riudecanyes, Els Garidells i El Rourell a més d’Alcover. A banda havien de complir ineludiblement amb el servei militar, una altra mena d’emigració, aquesta temporal però obligatòria.
Tanmateix constatem l’emigració de famílies senceres com la del propietari Antoni Plana Figuerola o la de Salvador Pàmies Serra, pagès. A més es poden constituir agrupacions de germanes per viudetat o solteria.
Hem estructurat l’apèndix segons sexe i estat civil dels immigrants alcoverencs. Hem normalitzat els cognoms segons les normes ortogràfiques actuals, anotant entre parèntesi les seves variacions.
(1) El document consultat es conserva a l’Arxiu Municipal de Tarragona (AMT). Hem de fer constar que la font omet en ocasions algunes dades, com el temps de residència, l’ofici o l’estat civil dels declarants.
(2) Jaume Areste Bages El crecimiento de Tarragona en el siglo XIX. Tarragona, 1982.
HOMES CASATS
-Rafael Corts, pagès de 37 anys, la seva dona és de Reus.
-Pau Ferrer Grinyó, picapedrer de 36 anys, a la casa habita amb la seva muller de Tarragona, dos fills i la sogra.
-Josep Pàmies Cabeça (Cabeza), pagès de 38 anys, viu amb la seva muller, Susanna Roigé Sardà de 36 anys, quatre fills i el seu pare.
-Antoni Plana Figuerola, propietari de 50 anys, dos mesos de residència, viu amb la seva muller i quatre fills naturals tots d’Alcover.
-Antoni Serenyena Kies, propietari de 59 anys, un any de residència a Tarragona. La seva esposa és d’Alcalà de Henares, el seu primogènit de 24 anys, es declara nascut a Palma de Mallorca.
-Andreu Torrell, pagès de 31 anys, resident a Tarragona feia cinc anys, del seu matrimoni amb una tarragonina havia tingut dos fills a la mateixa capital, un de quatre i un d’un any .
HOMES VIDUS
.
-Francesc Barberà Roig, de 58 anys, conviu amb els seus fills nats a Tarragona.
-Salvador Pàmies Serra, de 70 anys, cohabita amb el seu fill Josep.
-Antoni Mas, de 25 anys, un any de residència a Tarragona on conviu amb la seva sogra Maria Claramunt.
HOMES SOLTERS
-Josep Andreu, de 23 anys, mosso pagès al Mas de Montoliu.
-Joan Garcia Fortuny, de 23 anys, mosso pagès
-Tomàs Gatell Vallverdú, paleta de 45 anys, conviu amb la seva mare, Josepa Vallverdú Carreres.
-Josep Plana Roca, d’11 anys, viu amb els seus pares.
-Antoni Roca Sigró, jornaler de 50 anys, feia 2 anys que vivia a Tarragona.
-Pere Rodon Molner, diaca de 24 anys, 4 anys a la capital, té l’estada al Seminari Pontifici.
-Frederic Mestre Martín, de 19 anys, també habita al Seminari.
NO CONSTA ESTAT CIVIL
-Joan Domingo Segú, pagès de 60 anys.
-Pau Torrell, pagès de 60 anys, amb vuit mesos a Tarragona.
DONES CASADES
-Maria Barberà Pujol, de 40 anys, 16 anys a Tarragona, el seu espòs era de Tàrrega (Urgell). Viu amb la seva mare vídua, Maria Pujol.
-Maria Claramunt, de 50 anys, feia un any que estava a Tarragona.
-Maria Garriga, de 57 anys, amb 17 anys de residència a la capital, el seu home era un propietari de la Riera, lloc on nasqué el seu primer fill. Té quatre fills teixidors.
-Maria Palau Bella, de 33 anys, emmaridada amb un pagès de Vilamitjana.
-Paula Roca, de 41 anys, casada amb Antoni Plana Figuerola, també d’Alcover.
-Susanna Roger (Roigé) Sardà, de 36 anys.
-Josepa Sardà Ferrater, de 21 anys, casada amb un home de Cambrils, sis mesos a Tarragona.
DONES VÍDUES
-Antònia Agràs, de 67 anys, feia 40 anys que habitava a Tarragona. A casa seva hi tenia una filla nascuda a la ciutat, casada amb un escrivent de Batea.
-Josepa Corts Virgili, de 68 anys, habitava al Mas de Montoliu junt amb el seu fill, pagès casat.
-Antònia Gomis Roig, de 50 anys, feia 12 que residia a la capital juntament amb dues germanes solteres.
-Maria Maixé (?), de 60 anys, feia 58 anys que estava a Tarragona, vivia amb una filla soltera.
-Josepa Martí Claramunt, minyona de 48 anys, feia un any que residia a Tarragona a casa d’uns familiars d’Alcover.
-Maria Pujol Cavallé, de 70 anys, feia 9 anys que vivia a Tarragona.
-Josepa Vallverdú Carreres, de 74 anys, viu amb el seu fill, paleta, encara solter.
DONES SOLTERES
-Francesca Cavallé Masdeu, minyona de 19 anys, feia 7 anys que residia a Tarragona, servia a la casa d’un notari tarragoní.
-Rosa Gomis Roig, de 40 anys, en feia 12 que era a Tarragona, vivia amb dues germanes, una vídua i una soltera.
-Engràcia Gomis Roig, de 28 anys, germana de l’anterior, la seva estada a la capital també era de 12 anys.
-Maria Muster Vallverdú, minyona de 39 anys, feia 2 anys i dos mesos que estava a la capital, servia a un canonge natural de Vallmoll. En una anotació marginal consta el mot “fuera”, senyal inequívoc que havia marxat d’aquella casa.
-Maria Plana, minyona de 23 anys, en feia 4 que era a Tarragona, treballava a casa d’un comerciant de Tarragona, al marge també s’anota “fuera”.
NENES
-Magdalena Plana, de 8 anys.
-Emília Plana, de 3 anys.
-Francesca Pàmies Roger(Roigé), de 13 anys.
-Josepa Pàmies Roger(Roigé), d’11 anys.
-Dolors Pàmies Roger(Roigé), de 5 anys.
-Carme Pàmies Roger (Roigé), de 3 anys.
Totes viuen amb els seus respectius pares.
Text peu il.lustració:
Full del padró d’habitants de Tarragona del 1854 corresponent al Mas de Montoliu (Arxiu Municipal de Tarragona).
|
