Al llarg de la llarga vida de la revista El Pont-Alt la figura del selvatà Bonaventura Gassol ha merescut portades i moltes articles comentant la seva figura històrica tant des del vessant polític com literari.
La recerca en arxius sempre aporta notícies noves, i això ens ha passat recentment en una visita a Poblet a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià que aplega el fons del qui fou president de la Generalitat i altres fons personals de destacades personalitats i institucions vinculades a Catalunya.
En el fons del President Tarradellas trobem 4 expedients amb documentació referida a Gassol, principalment correspondència, però també poesia, felicitacions i altres.
Es consenven tant originals com còpies ja que el 1995 el Sr. Xavier Ferré va cedir unes fotocòpies de cartes trameses per Tarradelles a Ventura Gassol conservades a l’Arxiu Nacional, a Sant Cugat del Vallès.
El vast epistolari es concentra principalment en la segona dècada del segle XX.
A Poblet, gràcies a la donació del govern suís, hi ha també una caixa amb 241 documents referits a l’exili català en aquell país. L’expedient número 3 és de Ventura Gassol (1941-1960). Conté 16 documents, la majoria en francès i alemany, especialment del departament de policia.
En el seu dossier es pot resseguir la seva entrada i el seu sojorn a Suïssa (Laussane).
Va passar la fronterea dels Alps irregularment el novembre del 1942 procedent de França, no va deixar de estar controlat fins el 25 de març del 1947, si bé l’autorització definitiva de residència no la va aconseguir fins el 31 de desembre del 1950 amb el casament amb una nadiua.
L’agost del 1941 el govern franquista va sol.licitar una petició d’extradició, que fou rebutjada. El desembre del 1942 l’encargat d’afers espanyols a Suïssa s’interessa novament per la seva persona i d’altres refugiats declarant textualment “qu’il s’agissait de personnes honorables qui n’étaient pas communistes, bienqu’elles aient été dans le camp républicain pendant la guerre civile espagnole, mes de separatistes qui désiraient l’autonomie de la Catalogne. On avait a l’époque l’impression que l’Espagne franquiste désirait rependre contact et se réconcilier avec les milieux de l’ancien gouvernement catalan“ .
Per a fer-nos una idea del contingut i riquesa de l’epistolari, transcrivim una carta que Josep Tarradellas envia a Ventura Gassol des de Saint Martin-le Beau el 17 de desembre del 1962 .
“Senyor Ventura Gassol
Estimat Diputat i amic :
Un altre any s’acaba i la nostra Catalunya, per la força de la dictadura franquista, continua sotmesa. Per damunt de certes aparences, aquesta dictadura no minva, ans el contrari, fóra un error creure que les continuades manifestacions de liberalisme, que darrerament tant prodiga el règim, són una realitat en la vida del nostre poble.
Malgrat l’acció continuada d’aquells que volen impossibilitar, per la força i per la complaença d’alguns catalans, la realització dels nostres anhels, Catalunya no solament es manté fidel a aquells ideals pels quals mai no ha deixat de lluitar, sinó que aviva cada dia més la seva voluntat de fer-los triomfar.
Durant aquest any s’han produït fets d’una importància extraordinària i si avui no ens és possible fer-los públics ni preveure totes les seves conseqüències , és evident que representen el pas més efectiu i ple d’esperances positives per a realitzar una acció que sigui la veritable voluntat de tot el nostre poble.
Cada dia es veu més clar que no hi ha una altra solució, per tal de portar a cap una tasca eficient, que la d’actuar a dintre i fora de Catalunya tenint solament present les realitats i ambicions del país i la lleialtat d’aquells que no han perdut la fe en Catalunya. Com sigui que ja coneixeu el pensament i l’acció de la nostra Institució davant certs fets produïts a l’interior i a l’exili, no és necessari avui manifestar-los novament, però si que em permetreu constatar que , em sembla la nostra actitud ha estat la justa. Si per un moment es vol tenir en compte com ella fou patriòtica i assenyada davant entusiasmes incomprensibles i que el temps, com era de preveure, ha demostrat la seva inutilitat, és innegable que el prestigi de la nostra Institució i la confiança que inspira es fa més present en la vida del nostre Poble.
Certes eufòries insòlites que han expandit aquells que no volen, o no els interessa donar-se compte de la situació de Catalunya i d’Espanya, ens obliguen a seguir el camí que hem traçat .Creiem que l’any que anem a començar serà encara més profitóspels nostres ideals i anhels . Tot ens diu que acasa nostra continuarà la clarificació de posicions equívoques i per altra banda es produirà l’eliminació espontània d’aquells que creuen que tot depen de les genuflexions que es facin als adversaris d’avui i de demà.
Cal que siguem cada dia més exigents no solament amb el règim franquista sino també amb aquells que, com ja vàrem assenyalar el 29 de maig passat, tendeixen més a impossibilitar la unitat dels catalans que a lluitar contra la dictadura.
Per endavant em sembla, però, que serà bo de pensar que possiblement el règim franquista, gracies en part a la seva acció internacional, consolidarà una mica més la seva situació econòmica-financera durant l’any 1963. Es realitzi o no, cal que des d’ara tinguem present que el franquisme no resoldrà cap dels problemes vitals que té plantejats el nostre poble i per tant hem de lluitar encara amb més fervor per tal de possibilitar el triomf dels nostres ideals. En cap moment no hem d’oblidar que tota acció que no tingui present el conjunt dels nostres problemes i dels nostres anhels, no ha de merèixer ni la nostra aprovació ni el nostre escalf.
Molt agraït per la vostra confiança, us prego que vulgueu acceptar al mateix temps els meus sincers desitgs que l’any vinent us aporti totes les benaurances i entre elles la llibertat de la nostra Catalunya.
Cordialment us abraça el vostre amic,
Josep Tarradellas“
Val la pena afegir que, dins del llegat de Víctor Torres Perenya, cedit el 1995, hi ha una carta amb Ventura Gassol del 1948 i tres documents del 1949-59 de Joan Puig i Ferreter.
|
