Els arbres genealògics com a tipologia documental són presents en multiciplitat de fons d’arxiu. No és estrany de trobar-ne en els fons parroquials i diocesans, com a justificació del grau de consanguinitat per a demanar la dispensa matrimonial, o en l’administració de causes pies per a obtenir els seus beneficis… En fons judicials, per a provar el parentiu en disputes d’herències. En fons patrimonials i personals, com a demostració de pertinença a un llinatge.
L’estament nobiliari i l’eclesiàstic són els que al llarg dels segles han conreat més la ciència genealògica al nostre país. Ara bé, la genealogia entesa com a simple curiositat o entreteniment és més tardana, i sempre restringida per diversos motius (coneixements de paleografia, accés als arxius) a una minoria que tenia capacitat per a investiga; al segle XVIII eren preveres, doctors en lleis i medicina, notaris i pocs més. Aquest és el cas que presentem, el de Pere Anguera Magrinyà, un reusenc nascut el 1767 que a inicis del segle XIX es dedicà d’una manera sistemàtica al buidatge dels llibres sacramentals –els manuals notarials de l’escrivania comuna conservats aleshores a l’arxiu de la Prioral de Sant Pere– i a l’escrivania civil, encara a les cases dels diferents notaris, per a construir les genealogies dels reusencs fins el segle XVI.
El seu mètode consistia a cercar les dades de totes les famílies seguint un criteri cronològic, des del segle XIII fins al segle XVII. Els fulls manuscrits amb els resultats del seu treball pacient i valuós foren enquadernats en cinc volums, que avui es conserven en bon estat a l’Arxiu Comarcal del Baix Camp a Reus (registres 667-671), la consulta dels quals agraïm al seu director, Sabí Peris Serradell. Centrà la seva atenció a gran nombre de llinatges, i que són –en ordre alfabètic– els següents:
Aixalà, Alemany, Aleu, Amargós, Amigó, Amorós, Bages, Baró, Bellmunt, Bellvei, Benús, Berenguer, Bertran, Boix, Bosc, Bover, Bruc, Brugar, Carbó, Carnisser, Casa/es, Clerga, Cogul, Collbató, Compte, Enveja, Espanyol, Espuny, Estapar, Falcó, Ferran, Ferrer, Figueres, Font, Fontcuberta, Forès, Forner, Freixa/es, Garrofí, Gavaldà, Gebelí, Gener, Genovart, Gil, Gispert, Granada, Guasc, Guim, Hortolà, Huguet, Litra, Manresa, Marca, Marcó, Martí, Mascaró, Mercader, Merles, Mir, Miró, Montroig, Navàs, Oliva/es, Oller, Oriol, Osset, Pallarès, Pàmies, Pasqual, Pedrol, Pinyana, Prats, Puig, Rabassa, Robert, Roca, Rocamora, Roig, Rosanes, Sabater, Salelles, Sales, Salvador, Salvat, Savall, Serra, Sirer, Solà, Solanes, Solzina, Torrell, Torroella, Torroja, Vallès, Valls, Vilagret, Vilaseca, Vidal i Voltes.
L’autor, Pere Anguera i Magrinyà, era un doctor en medicina (1) que ocupà diferents càrrecs municipals: síndic procurador el 1810-11, alcalde el 1814 i regidor el 1816-18 (2). La recerca genealògica sembla que la inicià cap al 1809 i la finalitzà cap al 1828, moment en què daten uns fulls de compliment pasqual que utilitzà en la seva recerca i alguna carta adjunta, és a dir quan tenia entre 40 i 60 anys d’edat.
Les anotacions que fa mostren que va resseguir els testaments i capítols matrimonials, escriptures notarials que ens donen dades de filiació, capbreus i els sacramentals. A banda de les “fitxes” també va dibuixar arbres, com els que oferim com a il•lustració, amb tota precisió.
Els llibres són per ells mateixos una joia per a l’investigador, en facilitar enormement la recerca de l’evolució d’una família. Alhora, donen testimoni de la labor d’un genealogista català a l’entrada del que s’anomena època contemporània a la fi de l’antic règim.
Esperem que aquesta notícia faciliti la divulgació de la seva obra i estimuli l’estudi d’aquest personatge. A més, es podria plantejar la seva publicació, atenent la magnitud de l’estudi, encara que fos en edició facsímil.
NOTES
1.- Josep M. Guix Sugranyes, a El “Llibre de la cadena” de Reus (1963, 1r. volum, p. 28, n. 16), hi fa un breu esment com a cronista de la ciutat. Fixa les dates extremes de la seva vida del 1767 al 1834, diu que tingué com a col•laborador Celdoni Vilà, i anota l’existència d’un manuscrit seu sobre la fundació d’un benefici del 1387 a Reus.
2.- Jordi Tous, “Integrants i ideologia de l’ajuntament de Reus a les darreries de l’Antic Règim”, a Penell (Reus), núm. 3 (1989), p. 149-161.
Article publicat a Revista del Centre de Lectura de Reus (Reus), 61 (abril 2000), p. 16.
|
