per títol
per autor
DOCUMENTS DE PALOMAR,%20SALVADOR
LA FESTA DE SANT ANTONI A REUS
PALOMAR, SALVADOR

El 17 de gener, se celebra la festivitat de Sant Antoni. Aquesta festa havia estat, tradicionalment, una de les més important de l´hivern. Estretament vinculada al món agrari i especialment dedicada a la protecció dels animals de treball, recull un riquíssim costumari popular –fogueres, màscares, diables– que la vincula al cicle de Carnaval, conservant formalment restes d’antics rituals destinats a propiciar el pas de l’hivern cap a la primavera.
Havia estat la gran festa dels pagesos i dels oficis que empraven animals per al transport. Sant Antoni, conegut popularment com Sant Antoni dels rucs, és el patró dels animals domèstics i de feina. Un dels actes importants de la diada era la benedicció del bestiar, especialment de cavalls, ases, matxos i mules. Pagesos i traginers raspallaven i netejaven els seus animals i els hi posaven els guarniments per portar-los a beneir al davant de l’església.
Avui, la benedicció, on s’ha conservat, s´adreça sobretot als petits animals domèstics. En alguna població els pagesos organitzen la desfilada, ara amb tractors. I la festa dels tres tombs ha esdevingut una celebració, que abasta els caps de setmana dels primers mesos de l’any i que permet veure al carrer antics carruatges emprats per al transport de mercaderies, de persones o l’agricultura.
Aquest opuscle vol aportar algunes notícies sobre la celebració de la festa de Sant Antoni a Reus, ciutat on ha comptat amb una tradició prou important i que, en l’actualitat, ha revitalitzat la festa dels tres tombs. Amb la seva publicació, el centre de documentació Carrutxa vol contribuir al millor coneixement d’una festa que havia estat cabdal en el calendari.


Sant Antoni, patró dels blanquers

Com en altres indrets, cal suposar que a Reus la festa de Sant Antoni s’ha celebrat durant molts segles. Una de les notícies més reculades l’aporta el llibre de la Cadena –que recull les ordinacions de la Vila dels segles XIV a XVII– referent al porc de Sant Antoni .

“Item que no sia null hom ne altra persona de qual que condició sia que gos pendre del porch de Sent Antoni sino tres diners per alberch, e encare que nulla persona non gos pendre per altri. E qui contra farà sie encorregut en ban de tres sous del qual ban, si comes serà, aie les dues parts lo senyor e lo terç lacusador”

A les nostres contrades, Sant Antoni ha estat un dels sants més venerats per la pagesos, tot i el patronatge exercit per sant Isidre des de finals del segle XVII. La seva ubicació en el calendari i el fet de ser invocat com a protector dels animals de treball expliquen prou bé la gran devoció que el món rural tenia per aquest sant.
També invocaven sant Antoni els oficis en els que calia comptar amb els animals de feina. Els traginers i altres oficis relacionats amb el transport celebraven també la festa de Sant Antoni.
A Reus, veneraven a Sant Antoni, des d’antic, els blanquers i assaonadors. Des del segle XVI, l’ofici del treball de la pell tenia dos sants patrons, sant Antoni i sant Llop que figuraven a l’altar que el gremi tenia a la prioral de Sant Pere.
Ens consta també que, a Reus, s’interpretaven els goigs del sant. En un inventari del 1696 hi apareixen esmentats “dos taulons de gots, la u de sant Antoni y l’altre de sant Llop”. En altres inventaris hi tornen a aparèixer, junt amb els de sant Antoni de Pàdua que també va rebre culte de la confraria dels blanquers. Entre el 1861 i el 1871, la confraria va entregar a l’impressor “dos imatges d’imprimir goijos y estampes de sant Antoni Abad y sant Antoni de Pàdua” amb encàrec d’imprimir un miler de goigs i estampes d’aquests sants, encarregant-li també dotze novenes de goigs i estampes de sant Antoni Abat. Malgrat aquestes referències documentals, no hem pogut localitzar edicions reusenques dels goigs del sant . Segurament es deurien interpretar els comuns a altres indrets del país.
El gremi celebrava les festes dels seus patrons. Per Sant Antoni, es feia un solemne ofici, amb músics, i alguns anys hi ha documentades celebracions de carrer. Així, el 1703, el gremi decideix fer una tronada –”tirar los mascles”– i l’endemà fer un odici per als difunts i fer pastar dues o tres quarteres de blat “per a donar a pobres a la casa de la Confraria, eixint de l’ofici”. Aquest costum del “pa de sant Antoni” és documentat en diverses ocasions.
Desaparegut l’antic gremi, encara al tombant del segle XX, la festa era celebrada pels basters amb un ofici solemne a la prioral de Sant Pere .
També, a començaments del segle XIX, els transportistes del peix anaven en comitiva a la benedicció dels animals, amb música pròpia, els animals ben guarnits i portant, el més vell, un penó amb la imatge del sant. Antoni de Bofarull ho recorda així:

“Aun recordamos el obsequio que tributaban los conductores de pescado, saliendo en ordenado escuadron, con su musica montada, adornados con profusión de cintas y flecos, escoltando al mas anciano de su clase, cuyo individuo llevaba un pendón con la imagen de S. Antonio Abad”

La benedicció dels animals

Si més no durant tot el segle XIX –i segurament, força abans– la plaça de la Sang fou l’indret de benedicció de les cavalleries de la ciutat. No es gens estrany si tenim en compte que el temple de la Sang és l’església fora muralla. A la primera meitat del segle, des de bon matí, les cavalleries començaven a donar tombs pels ravals, sense formar comitiva. Al migdia tenia lloc la benedicció i després els animals feien els tres tombs pel curs dels ravals. Antoni de Bofarull ho descriu així, el 1851:

“A las 9 de la mañana empiezan las caballerias a dar vueltas por los arrabales, estallando la broma y algazara cuando algun mal montado ginete queda apeado mal de su grado, o ya a vista de un tardo y flaco rocín que a duras penas se menea a impulso de los reiterados varapalos del impaciente muchacho, que quebrantado y molido se incorpora con la borrical cavalcata para seguir en desordenado pelotón su estrepitosa carrera hasta las gradas de la iglesia de la P. Sangre, en cuyo local el Sacerdote prodiga agua bendita a toda especie de bestias”

Amb motiu de la diada, s’organitzaven curses i proves d’habilitat. Una notícia del 1861 ens en parla tot assimilant les curses als tres tombs:

“Ayer mañana, con motivo de la fiesta de San Antón, tuvo lugar en la puerta de la Iglesia de la Purísima Sangre, la bendición de caballerías segun costumbre de todos los años. Atestados de lodo nuestros arrabales, hubo poca animación en las carreras o tres toms que, después de aquel religioso acto, suelen emprender apuestos ginetes dando la vuelta por las calles del expresado nombre que circundan esta población” .

A més de curses, s’havien organitzat proves de lentitut o habilitat. Segons Amades:

A Reus s´havien organitzat curses de lentitud. Hom premiava el genet que sortia puntual del lloc de partida i que sense deturar per res la cavalcadura, aconseguia ésser el darrer d´arribar a la meta. En aquest tipus de curses, que resultaven molt còmiques, era permès de fuetejar i atiar els animals dels altres concursants per tal d´induir-los a córrer i a caminar més del que ho feien .

La decadència, però, que apuntava l’anterior comentari de premsa es veurà confirmada en els anys següents. Així el 1862, el Diario de Reus afirma:

Nuestros arrabales, que en otros años se veian convertidos en verdadero hipódromo con motivo de tener lugar la bendición de caballerías el día de San Antonio Abad; ayer estuvieron casi desiertos. La antigua costumbre dels tres toms va decayendo entre nosotros, hasta el punto que nuestros hijos llegaran a desconocer la importancia que sus padres y abuelos dieron a un acto que, en dicho dia, era considerado como una verdadera fiesta .

Malgrat tot, la celebració seguirà vigent fins ben entrat el segle XX, encara que els comentaris a la premsa inisteixin, any rera any, en la progressiva desparació de les pràctiques festives:

“La tradicional costumbre de hacer correr las caballerías por los Arrabales, después de la bendición de aquellas, se va perdiendo de año en año. En el dia de ayer fueron muy pocas las que lo efectuaron, habiendo sufrido un revolcón unos ginetes que corrieron”.

“Cada año que trascurre van apagándose de un modo visible las costumbres que parecían haber adquirido entre nosotros el sello de pepetuidad. Nos sugiere esta reflexión, el haber visto ayer el escaso número de caballerías que acudieron a recibir la bendición en la parroquial Iglesia de la Purísima Sangre, dando luego las acostumbradas tres vueltas por los arrabales de esta ciudad” .

Al segle XX, el costum segueix, encara que hi ha períodes en els que, o es perd, o no consta enlloc. Als anys quaranta es feia també la benedicció dels animals a l’ermita del Roser. En aquest període, la benedicció dels animals i la celebració dels tres tombs va reviure per acabar perdent-se amb la pràctica desaparició dels animals de treball al terme reusenc.
El 15 de gener de 1956 fou inaugurada, al temple de la Sang, la capella de Sant Antoni Abat, donació d’Antoni Pedrol Rius. És un altar del segle XVIII, mesa i retaule d´estil barroc, procedent d´una ermita de la província d´Àvila. La talla de Sant Antoni Abat és de finals del s. XVI, d´escola castellana, atribuïda –segons Guix– a Bautista Vázquez ´El Viejo´ o a algun deixeble de la seva escola. També és procedent de la província d´Àvila.

El ball de Sant Antoni

A Reus s´havia representat el ball de sant Antoni, nom amb que es coneixen al Camp aquest tipus de representacions de teatre popular de carrer. El seu argument correspon al de la Vida de sant Antoni, peça de teatre popular àmpliament representada a les comarques centrals dels Països Catalans.
Segons Amades, el ball tractava de figurar la vida del sant “segons la coneix la tradició catalana: la vida eremítica i ascètica del sant al desert, la seva relació amb sant Pau ermità i, sobretot, les temptacions del diable, que feia mans i mànigues per a temptar-lo sota diferents aspectes. Intentava fer-lo caure en el pecat de la gola; per aconseguir-ho li duia rics i apetitosos menjars i l´aconsellava d´abandonar el dejuni i lliurar-se a la bona vida. Li oferia bon xarel.lo que, segons deia, era del que bevien els angelets del cel, fet i dirigit per Noè en persona, el mestre del vi, i el qui va inventar-lo, i beneït per sant Vicenç, protector dels vins i dels qui en fan.
També s´havien representat els episodis de la jugada de cartes i de la dama temptadora. Com a melodia per a les evolucions incipients i simplíssimes del ball, se servien de la tonada dels goigs que cantaven els ballaires i àdhuc alguns dels espectadors, acompanyats per la música encarregada de fer la part melòdica del ball”.
Documentalment, ens consta la representació d’un ball de sant Antoni, a càrrec del gremi d’espardenyers, al segle XIX . Pensem que aquest ball pot tractar-se, efectivament, de la vida de sant Antoni Abat.
Coneixem una versió del text, recollida a Maspujols i publicada per Elena Arts i Roca . Segons Elena Arts, el ball s’havia representat a la porta de l’ermita de Maspujols, on es veneren sant Antoni de Pàdua i sant Antoni Abad. Apunta, d’informacions recollides de la tradició oral, que era acompanyat de música de violins i que es creu que va començar a ser representat a Maspujols a finals del segle XVII. Él text és en català. En tot cas, l’actual manuscrit és una còpia feta els últims anys dels segle XIX. Hi havia un manuscrit anterior que es va cremar a la guerra de 1936-39.
L’argument, prou senzill, gira a l’entorn d’un seguit de temptacions amb que els dimonis volen apartar sant Antoni del camí de la virtud. Aquests són derrotats amb la intervenció d’un àngel. És prou més curt que els textos coneguts a d’altres comarques i no compta amb elements escenogràfics –la barraca, principalment– la qual cosa permet suposar que podria representar-se com a ball de carrer en el curs d’un seguici.
Certament podria tractar-se del mateix text, o molt semblant, que l’emprat a les representacions reusenques . També tenim notícies de la representació del ball de sant Antoni a la Selva del Camp, a càrrec de la confraria del sant, pròpia dels traginers. És documentat des de començaments del segle XVIII fins a la segona meitat del segle XIX . Aquest ball participava en les solemnitats i processons de trasllat de la imatge de la Mare de Déu de Paret delgada.

La recuperació de la festa

Després d’un temps sense celebrar-se, Sant Antoni es recupera cap el 1981. S’enceta una nova etapa de la festa, per iniciativa és dels Amics del Cavall del Baix Camp, centrada en la benedicció dels animals i la desfilada dels tres tombs, com a acte en el que mostrar, a més dels cavalls, antics carruatges que són propietat de membres de l’associació. En destaca, especialment, el carro de la carn, vehicle municipal dedicat al transport de carn, construit als anys trenta i que va ser en ús fins a començaments dels anys seixanta del segle XX.
Tot i que, algun any s’intenta apropar la celebració de la festa a la diada del 17 de gener, aquesta possiblitat es desestima pel que suposa de coincidència amb altres celebracions força consolidades que tenen lloc en aquestes comarques. Així, es fixa la data del primer diumenge de març, que resta com a definitiva amb la coordinació que, ara fa pocs anys, s’ha establert entre les diverses poblacions de l’entorn que celebren els tres tombs. Això permet la vinguda a Reus de cavalleries i carruatges procedents d’altres pobles de les comarques properes i, puntualment, d’algun carro de Barcelona o altres poblacions més allunyades. D’altra banda, els membres de l’associació d’Amics del Cavall del Baix Camp participen habitualment en les desfilades de tres tombs que tenen lloc a altres indrets, com a forma d’intercanvi de visites.
Des de fa tres edicions s’ha recuperat la benedicció a la històrica plaça de la Sang que va a càrrec del mossèn de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de NSJ i que es presidida per la imatge de Sant Antoni Abad venerada al temple de la Congregació. L’Associació d’Amics del Cavall compta també amb una imatge del sant, renovada en diverses ocasions –la última, estrenada el 1996– que participa en la desfilada.
En la línia del que ha estat la recuperació de la festa arreu del país, la celebració reusenca vol ser, tot conservant la part religiosa, una celebració lúdica que aplega els afeccionats a les cavalleries i permeti mostrar un seguit de vehicles de treball, transport o passeig del passat, algunes d’elles amb considerable interès històric.

Fonts i bibliografia consultada

Arxiu històric de Reus:
– Fons blanquers
– Diario de Reus

AMADES, Joan. Costumari Català. Ed. Salvat. Barcelona, 1982.
ARTS I ROCA, Elena .El ball de sant Antoni de Maspujols. Reus, 1989.
BOFARULL, Antoni de. Reus en el bolsillo. Reus, 1851.
FONTS, Montsant. PALOMAR, Salvador. Sant Antoni i el dimoni. Catàleg de l’exposició del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1998.
GRAU, Josep M. PUIG, Roser. La confraria de sant Antoni abat de la Selva del Camp. Confraria de sant Antoni. La Selva del Camp, 1993.
TORRELL EULÀLIA, Salvador. Goigs de Reus. Associació d’Estudis Reusencs. Reus, 1974
VILASECA I BORRÀS, Lluïsa. El gremi de blanquers i assaonadors de Reus. Associació d’Estudis Reusencs. Reus, 1954





Data de publicació digital: 13/01/2003




La Biblioteca Digital és un servei de CARRUTXA en conveni amb L'INSTITUT MUNICIPAL D'ACCIÓ CULTURAL DE REUS

by mussara·com