per títol
per autor
DOCUMENTS DE GRAU I PUJOL, JOSEP M.T. ; PERIS SERRADELL, SAB��
VILAFORTUNY EN ARXIUS PÚBLICS DE TARRAGONA I REUS
GRAU I PUJOL, JOSEP M.T. ; PERIS SERRADELL, SABÍ

El coneixement del passat per a mantenir la identitat com a poble és i ha estat una constant arreu el món. En la nostra cultura es va utilitzar especialment durant el moviment de la Renaixença, i en la resistència contra el franquisme.
Segons les zones geogràfiques s’ha fet servir de diferents maneres. Així, en les comarques deprimides s’ha volgut rendibilitzat cara el foment del turisme interior de caire cultural (museus, molins, restes arqueològiques, coves...), amb el reclam de personatges famosos (músics, arquitectes, pintors, escriptors, etc.), d’ésser els escenaris naturals de quadres de pintors universals (penso en Picasso per Horta de St. Joan o en Joan Miró
per Mont-roig del Camp), i molts d’altres.

Quan els factors econòmics i demogràfics han esta la causa d’un desmesurat creixement, d’un canvi de paissatge, d’una urbanització accelerada del territori natural, d’un canvi rapidíssim en la distribució de sectors econòmics, amb la pèrdua de pes del sector primari a favor del secundari o terciari, també s’han produit accions per a preservar allò que hom creu que desapareix.
Els llocs, que tot i haver disposat secularment de parròquia i un terme històric, s’han agregat a d’altres municipis, són els que més interès mostren per la seva història diferenciada, i els llibres monogràfics en són un instrument Al Camp tenim l’exemple de la Canonja i més lluny, a la Conca de Barberà, hi ha els els casos de les pedanies de Montblanc (la Guàrdia dels Prats, Lilla, Prenafeta), a les muntanyes de Prades, Farena respecte Mont-ral, o Rojals. A l’Ebre els nuclis prop de Tortosa, per dir unes quantes mostres d’un llarg etcètera.

Per diverses causes la documentació referent a Vilafortuny (1) es troba repartida en una mitja dotzena d’arxius, motiu pel qual l’investigador que vulgui estudiar el seu passat s’haurà de desplaçar obligatòriament. Els més propers són els de Cambrils, (municipal i parroquial), però a més hem de destacar els existents a Reus i Tarragona.

A l’Arxiu Històric Comarcal de Reus (AHCR), dins el fons senyorial hi ha un gruix considerable de documentació procedent de la família Marc (2), en especial capbreus, entre els quals destaquem el de 1739, redactat pel notari resident a Valls Andreu Maimó, i un de de posterior (1751-1759) autoritzat per l’escrivà de Riudoms, Josep Pàmies. Cal afegir-hi diversos lligalls de censos i drets d’aigües del segle XVII. Val a dir que hom està pendent d’una nova i definitiva descripció arxivística. En els mateixos dipòsits, dins del fons comercial dels Sunyer de Reus (1752-1880), localitzem la petició
d’un oratori privat el 1807 al Mas d’En Bosc, a Vilafortuny (signatura 55).

A l’Arxiu Històric de Tarragona, també administrat pel govern autonòmic hi existeixen altres manuscrits. Dins el fons de la notaria de Tarragona, i dins la producció de Feliu Argimon sobresurt un capbreu de Vilafortuny dels anys 1660-1664 (caixa 163) a més dins el manual comú de 1661-1664 d’aquest notari, on abunden les escriptures datades a Vilafortuny, Cambrils i Montbrió del Camp, sense oblidar tampoc la notaria de Cambrils. Dins del fons patrimonial de la família Castellarnau, de Tarragona, en la branca Marc-Miró de Reus (1612-1825), la primera, senyora del castell i terme de Vilafortuny, conté diferents actes de compravenda de peces de terra en l’esmentat lloc (1720-1770) a més d’un conveni entre Joaquim Marc i Magdalena Vidal, vídua de Francesc Roca, sobre l’aprofitament de l’aigua d’una mina subterrània a Vilafortuny.

En el fons comercial de la Casa Moragues de Valls (AHT), en ésser arrendataris de rendes senyorials, hi apareixen fulls amb notes de la recaptació del delme, redelme, primícia i novè de Cambrils i Vilafortuny dels anys 1804-1808 (signatures 1648 i 1668), amb els noms dels col·lectors i fruits obtinguts (llegums i cereals).

Per acabar, una institució que conserva documentació base de la història de Vilafortuny, i que cal tenir present és l’Església: Arxius Històric Arxidiocesà i Capitular de Tarragona.


NOTES

(1) Per una aproximació a la seva història vegeu Gerard Martí Estrada, «Els orígens de la parròquia de Vilafortuny», a El butlletí de Vilafortuny, núm. 7, 1997, p. 2.
(2) L’agost de 1760 Salvador Marc i Bellver, de Reus, comprà per vint-i-tres mil lliures la baronia de Vilafortuny al Marquès de Barberà, Josep Galceran de Pinòs. Sobre l’adquisició i explotació de la senyoria objecte de la nostra atenció, us remetem als treballs de Salvador Rovira Gómez, La Burgesia mercantil de Reus ennoblida durant el segle XVIII, Tarragona, 1994, p. 151-153, i «Burgesia i noblesa a Reus. El cas de Salvador March i Bellver (1718-1787)», a Pedralbes, Barcelona, 8-I, 1988, p. 67-75.


Data de publicació digital: 22/01/2003


Article publicat a ANJUB.Quadern de cultura tradicional i popular, núm. 5, Cambrils, juny de 2002, p. 22.

La Biblioteca Digital és un servei de CARRUTXA en conveni amb L'INSTITUT MUNICIPAL D'ACCIÓ CULTURAL DE REUS

by mussara·com