Per investigar les relacions econòmiques entre diversos territoris al llarg de la història podem recórrer a diferents fonts documentals. Per una banda hi ha els registres institucionals, que anoten els intercanvis a fi i efecte de recaptar uns tributs, o simplement per finalitats estadístiques. S’originen tant en el lloc de destinació com en el de producció. Un exemple el tenim en els llibres de peatge de mar de València, buidats pacientment pel que fa a les referències del poble de Tossa de Mar, per Mario Zucchitello (1). Les Juntes de Comerç -i la seva evolució en les Cambres de Comerç i Indústria- ens aporten abundant informació (2), sense oblidar la documentació generada per la delegació provincial d’Hisenda, les duanes, els ports, etc.
El moviment i tendència de les transaccions interiors es poden mesurar a l’Antic Règim pels drets de taules dels mercats i fires dels ajuntaments i en èpoques posteriors per les guies de bestiar emeses pels estancs (3). Referent al moviment de persones, una font molt útil són els passis de radi o registre de passaports (localitzats en fons municipals), a més de la recerca en manuals notarials.
Si repassem les guies dels arxius municipals o comarcals de la demarcació gironina constatem que són diversos els que contenen fons comercials o d’empreses: Arbúcies, Banyoles, Begur, Blanes, la Bisbal d’Empordà, Cassà de la Selva, Figueres, Girona, Olot, Palafrugell, Palamós, Puigcerdà, Ripoll, Sant Feliu de Guíxols, Santa Coloma de Farners i altres. Els sectors econòmics són variats, sobresortint el secundari i el terciari: calçat, tèxtil, suro, alimentació, banca, transport, espectacles, turisme, editorial i comerç, en especial documentació dels segles XIX i XX.
A nivell de Catalunya, l’any 1996, Pilar Frago Pérez censà en un llibre aquesta tipologia de fons (4). Més enrera en el temps hi ha la publicació de Pere Voltes Bou sobre els fons dipositats a casa l’Ardiaca (5), entre els quals hi ha fons gironins, com els de les companyies Mulleres Sarroca d’Olot (1794-1806) del ram tèxtil i d’adrogueria; o bé la d’arrendament del terç de Figueres (1796-1797).
Per a l’investigador interessat no només en el fabricant d’indianes local, sinó també en el majorista i el botiguer que comercialitzen les peces de producció pròpia i les importacions, interessa conèixer els circuits comercials. Cal escorcollar principalment les seccions de comptabilitat, de correspondència i judicial (conflictivitat comercial).
En tota activitat econòmica hi ha molts elements a tenir presents: les matèries primes, les innovacions tecnològiques, el transport (terrestre o marítim), les fluctuacions provocades per esdeveniments bèl.lics, la destinació dels excedents agraris (rendes senyorials), el consum de la població (compra a fiar, en metal.lic o en espècie), els preus, la inflació...
Els arxivers hem de facilitar al màxim la tasca de recerca a través de la inventariació i difusió dels fons al nostre càrrec, i en aquesta línia voldriem comentar breument alguns fons servats al Camp de Tarragona que són d’abast general, en un afany de comunicació interterritorial, concients però, que resta molta feina per fer i cal la col.laboració entre tots.
A l’arxiu Comarcal de Reus hi ha el fons comercial Sunyer-Caixés-Basseda especialitzat en el comerç d’aiguardent i manufactures de roba. Dins els serveis comercials trobem pòlisses d’embarcament de vaixells de Blanes, Lloret, Sant Feliu de Guísols i Palamós (1772-1774).
A l’Arxiu Històric de Tarragona (AHT) entre d’altres fons a destacar hi ha el de la Companyia d’Aragó, coneguda també pels noms de Cortadelles o de Calaf (6), dels segles XVIII-XIX. Comercialitzava productes agraris (vi, oli, cereals, llegums) i ramaders (llana, pells, carn salada) i les seves transformacions (aiguardent i sabó). També participava en el negoci de les concessions de drets senyorials (Duc de Medinaceli), a finals del segle XVIII obtenen l’arrendament de l’abadiat de Ripoll. El seu àmbit d’actuació és Catalunya, Aragó, Illes Balears, Europa (Anglaterra, França, Itàlia i Portugal) i Amèrica. Un cop d’ull al copiador de cartes del 1819 ens mostra que mantenia relacions amb Francesc Morera, de Llagostera, en tractes per proveïment de suro i recaptació de delmes; amb Benet Oliva, de Puigcerdà; amb Blanchart i Torrella de Girona; amb Domènec Gelabert, de Figueres; Josep Puig Bataller, de Begur. Hi ha notes sobre la venda de gra en el millor moment -quan assoleixi un bon preu-, sobre la situació dels conreus, encàrrecs de l’Arquebisbe de Tarragona a l’abat de Sant Feliu de Guíxols, etc.
Un altre fons és el de la companyia de Fidel Moragues, originaris de Valls. En el plet amb els Dot trobem una concòrdia entre el comerciant Jaume Serra i el matrimoni format per Esteve Curós i Teresa Serra, d’Olot (1781-84). Dels anys 1799-1819 hi ha un altre contenciós entre Jaume Vernedes Surinyac, comerciant i pagès de Vallfogona del Ripollès, sotsarrendatari de les rendes del Duc d’Híxar, contra Joan Moragues, procurador de Jaume Dot, resident a Madrid. Del 1804-1808 hi ha els comptes sobre el molí paperer de Sant Joan les Fonts i altres propietats. Ens els copiadors de cartes hi ha abundants notícies d’esdeveniments contemporanis com per exemple la Guerrra Gran (1793-1795) on la casa Moragues proveeix a l’exèrcit espanyol per la qual cosa estableix contactes amb comerciants olotins o figuerencs. Per a la comercialització del vi i aiguardent del Camp de Tarragona se servia de patrons de la costa gironina (Roses, Cadaqués, Sant Feliu, Arenys de Mar, Palafrugell, etc.), a més de cercar fusta, rodells o suro per a bótes procedents dels boscos de les Guilleries o les Gavarres.
Hi ha molts arxius de la Mediterrània o de l’Atlàntic que són poc coneguts per nosaltres, per la qual cosa és necessari establir-hi lligams cara a reconstruir un passat comú.
(1) Homes, vaixells i mercaderies de Tossa al Grau de València (1459-1703). Tossa de Mar 1991. Aquest treball analitza el comerç d’exportació.
(2) Pel coneixement de les Cambres us remetem a l’article d’Albert Juanola Boera “Les Cambres de Comerç del Baix Empordà” a Estudis del Baix Empordà, 16 (1997), ps. 199-208.
(3) Vegeu Josep M. Grau-Roser Puig “Notes sobre les fires i mercats de Santa Coloma de Farners (s. XVIII-XIX)” a Quaderns de la Selva (Santa Coloma de F.), 6 (1993), ps. 163-186.
(4) Guia dels fons d’empresa de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Sant Cugat del Vallès.
(5) Catàlogo del fondo comercial del Instituto Municipal de Historia. Barcelona 1961.
(6) Descrit sumariament per Josefina Cubells i Javier Herrera a Inventario de los fondos comerciales del Archivo Histórico Provincial de Tarragona. Madrid 1980. Entre d’altres historiadors que el treballaren en un inici esmentem a Lluís-J. Navarro Miralles “La compañia de Aragón” a Estudios históricos y documentos de los archivos de protocolos (Barcelona), vol. V (1977), ps. 141-162 i Núria Sales.
|
