per títol
per autor
DOCUMENTS DE GRAU%20I%20PUJOL,%20JOSEP%20M.T.
HISTÒRIA DELS ARXIUS: ENTRE LA SALVAGUARDA I LA DESTRUCCIÓ
GRAU I PUJOL, JOSEP M.T.

Al llarg dels segles les polítiques de conservació dels arxius s’han concretat en disposar d’unes instal.lacions adequades, armaris o caixes en una sala tancada amb pany i clau, a cura d’un responsable, i d’uns instruments d’inventari i de descripció (llibres mestre, repertoris...) per al coneixement i localització ràpida dels documents als quals prèviament se’ls ha asignat un número. Segons el suport en què estaven escrits podien conservar-se enrotllats (pergamins), plegats o relligats (paper). Però hom havia de lluitar tan contra els enemics naturals (humitat, fauna, llum, oxidació ) i humans (saquejos bèl.lics, incendis, robatoris, pèrdues).
Disposar d’un arxiu ordenat i àgil en la recerca permetia a la institució o família propietària demostrar els privilegis, fer front amb èxit als plets judicials i disputes, exigir el compliment dels drets, les lleis municipals o reials, etc.

L’arxiu municipal de Tortosa és un bon exemple. El 1370 es construeix un armari fixat a la paret, amb calaixos, tot decorat. A la mateixa habitació hi havia col.locada una taula i dos bancs. El 1372 tenim notícia del nom de l’arxiver, el notari Guillem d’Agramunt, el qual en té bona cura. L’any 1380 per eliminar als rosegadors es compra arsènic. Gràcies a les anotacions del llibre de claveria tenim coneixement en el segle XV del pagament a arxivers per a ordenar el fons. Una de les fites més importants arribarà el 1574 quan es reorganitza l’arxiu i es redacta un catàleg. Aquesta informació la proporciona l’arxiver de Tortosa Albert Curto Homedes en el treball “Origen i evolució de l’Arxiu de la ciutat de Tortosa (segles XIV-XV) “ publicat a la revista de l’Associació d’Arxivers de Catalunya Lligall, num. 18, corresponent a l’any 2001, pàgines 121-146.

Les guerres que periòdicament s’anaven succeïnt en les nostres terres esdevingueren el contrapunt negatiu, tant les medievals, com les modernes i contemporànies. Les desamortitzacions del segle XIX també provocaren pèrdues i trasllats cap a la capital del Regne, Madrid. Però la darrera Guerra Civil fou sens dubte una de les pitjors pel que fa al patrimoni documental, amb la destrucció d’arxius parroquials, notarials, registrals i municipals. Sobre aquesta darrera tipologia esmentar el magnífic estudi de Julio Cerdà Diaz Los archivos municipales en la España contemporánea. Gijón. Trea,1997.
A nivell català, en concret a Tarragona, els arxivers Josep M.T.Grau Pujol i Manel Güell hem intentat avaluar l’abast real de les pèrdues documentals sigui de cremes d’esglésies parroquials i conventuals, setges i assalts a poblacions. Els revolucionaris del Priorat i la Terra Alta, a fi d’eliminar els títols de propietat de les terres calaren foc als protocols notarials i als llibres del registre de la propietat. Al partit judicial de Falset solament es pogué salvar el 3% de protocols i al de Gandesa el 16 %. Respecte als arxius municipals i parroquials el percentatge de pèrdues es pot xifrar entorn un 30 % cadascú. Pel que fa als arxius judicials i d’Hisenda cal recordar que durant el període d’autarquia econòmica del franquisme patiren unes fortes expurgacions amb la finalitat d’obtenir pasta de paper, la matèria prima de les indústries papereres.
La seva investigació també es publica en la referida revista Lligall, núm. 18, “La crònica negra de la destrucció d’arxius a la demarcació de Tarragona” (pàgs. 65-120).
Val a dir que en una edició anterior de la mateixa publicació, la núm.16 (2000), hi apareixia la recerca de Jaume-Enric Zamora Escala “El salvament dels arxius catalans durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)” (pàgs. 85-152) , que analitzava l’actuació de la Generalitat Republicana en matèria d’arxius, on sobresortí de manera especial la tasca del cerverí Agustí Duran i Sanpere.

Esperem que tot aquest seguit d’articles i llibres animin a altres professionals a investigar la història dels arxius en les seves zones geogràfiques d’actuació. A més seria convenient obrir en cada centre un llibre especial per a registrar notícies sobre pèrdues totals o parcials de fons documentals.


Data de publicació digital: 01/01/1970


Article publicat a : COMPACTUS.Revista d’arxius i biblioteques (València) ,núm. 5 (setembre-desembre 2002) ps.16.

La Biblioteca Digital és un servei de CARRUTXA en conveni amb L'INSTITUT MUNICIPAL D'ACCIÓ CULTURAL DE REUS

by mussara·com