Una de les funcions dels arxius és la de difondre els materials que custodien a fi d’oferir una millor informació a l’usuari, per això la publicació d’instruments de descripció en qualsevol suport sempre és benvinguda, i més amb les immenses possibilitats que avui ofereix internet en la propagació immediatesa i reducció dels costos editorials. En aquest context, les relacions entre els centres de documentació han de ser necessàriament fluïdes, sobretot per donar resposta a interrogants de la localització de determinats fons que ha causa de la dispersió geogràfica es troben lluny, o bé són complementaris quan hi ha hagut destruccions durant les guerres.
El passat comú, el veïnatge i les relacions humanes i econòmiques entre les terres valencianes i catalanes han deixat testimonis escrits en ambdues parts. Ho saben prou bé els historiadors que en les seves investigacions freqüenten arxius a la recerca d’informació. A tall d’exemple ens agradaria comentar alguns fons conservats a la demarcació de Tarragona que poden interessar als lectors de la revista Compactus.
A l’Arxiu Històric de Tarragona (AHT) gestionat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya hi trobem els protocols de les notaries de Marina de Tarragona i Tortosa (ss. XVIII-XIX) indispensables per conèixer els intercanvis amb la resta de ports del litoral mediterrani. Dins de la mateixa fe pública i procedent de la notaria de la Sènia hi ha mitja dotzena de volums de la notaria de Benicarló-Rossell (districte de Vinarós) dels anys 1797-1819 que corresponen a l’activitat de dos escrivans. Per proximitat és recomanable la revisió de les notaries del districte judicial de Tortosa, Amposta (1744-1832), Alcanar (1619-1831), Ulldecona (1518-1839), la Sènia (1554-1830) i les de Tortosa capital (1348-1830). Dins una altra tipologia, la dels fons patrimonials i comercials, destaquem la Companyia de Fidel Moragues i fill, de Valls, al Camp de Tarragona, que aconseguiren la subhasta de rendes senyorials dins el Regne de València, en concret els dominis del Duc d’Híxar, en la tinença d’Alcatacén (1801-1817); sobretot hi ha contractes, comptabilitat de la recaptació i correspondència amb els delegats locals, Francesc i Pelegrí Guivernau, d’Alcora i Castelló, a més d’algun plet judicial. En total cinc expedients. També obtenen la concessió dels delmes dels estats d’Aranda del Principat de Catalunya i del Regne de València (1790-1831) amb quatre expedients. L’excedent agrari (vi, fruita seca, cereals, cànem, cítrics) és comercialitzat pels vallencs a l’interior i a l’exterior, en el darrer cas cap al Nord d’Europa i Amèrica, des d’on en els viatges de tornada dels vaixells carregaven matèries primeres (fusta per bótes, ferro, cotó, cuirs, ferro...) i aliments salats. Hom disposa de nombrosos llibres i lligalls referents al transport marítim: comptes, cartes, coneixements d’embarcament, noliejaments, despatxos de duanes, llistes impreses de preus a l’engròs de diferents ports, tot centrat principalment en el període de finals del mil set-cents i primer terç de la centúria dinovena. Destaquem la presència en la documentació de múltiples referències de negociants d’Alacant, Benicarló, Castelló, Vinarós, etc.
Ja en el segle XX sobresurt el fons del districte forestal de Tarragona-Castelló, que inclou dos lligalls de correspondència de l’oficina de Castelló (1939-1961) i quatre sobre aprofitaments forestals a Vistabella del Maestrat (1904-1936), sense oblidar el del Centre Penitenciari de Tarragona pel qual passaren molts condemnats pel règim franquista originaris de la Comunitat Valenciana (a partir del 1939) i la Junta Provincial de Llibertat Vigilada de Tarragona (també des del 1939), com ens ho mostra una xifra concreta: de la sèrie d’indults catalogada ,apareixen catorze persones naturals de la demarcació de Castelló, vuit de la de València i tres de la d’Alacant. Per seguir el rastre dels moviments migratoris cap al Sud de Catalunya la millor font és el padró municipal d’habitants de les localitats receptores. Referent als funcionaris de l’Estat dins la secció de classes passives del fons d’Hisenda (AHT) hi ha expedients personals de membres dels cossos de seguretat i clergat (ss. XIX-XX).
A Tarragona funciona des de fa uns anys l’Arxiu Central del Port (ss.XVIII-XIX). En el fons municipal de Tortosa hi ha un calaix de documents amb l’epígraf de València, principalment entorn l’impost de la lleuda. Els arxius més importants però, sens cap mena de dubte, tant pel seu contingut com pel seu abast cronològic són els Capitular i Diocesà de Tortosa. Avui els mitjans de reproducció són d’alta qualitat i faciliten la investigació, evitant els desplaçaments dels estudiosos.
|
