A nivell local, en els fons conservats per l’ajuntament de Roda (1), la documentació de caire històric és bàsicament contemporània. Amb tot, hi trobem alguns documents del segle XVIII referits a plets per l’ús de l’aigua de l’anomenada Font de Roda, el brollador natural que fins fa una trentena d’anys proveí d’aigua el poble. Destacables també són la sèrie d’actes del ple de l’ajuntament (iniciada el 1848, tot i que amb algun buit), la del pressupost ordinari (des del 1846), un «Apeo» del 1860, un parell d’amillaraments del 1874 i 1946, els auxiliars i esborranys d’ingressos i despeses (comencen el 1887), un registre fiscal d’edificis i solars del 1920... Quan el 1989 aquests fons foren inventariats de forma superficial per l’Arxiu Històric de Tarragona que dirigia aleshores l’arxivera Josefina Cubells, la seva extensió era de 140 metres lineals; avui en dia la documentació ocupa el doble d’espai. En part degut a això, l’any passat s’inicia el seu tractament arxivístic, la qual cosa permetrà gaudir properament d’un instrument de descripció actualitzat i acurat, amb el consegüent benefici per a tots els estudiosos locals.
L’arxiu de la parròquia de Sant Bartomeu és bastant testimonial. Segons un informe del Ministeri de Cultura de l’any 1979 els registres sagramentals més antics són el de baptismes, que arrenca el 1890, i el de defuncions, que ho fa un any després. El de matrimonis és posterior (1932) i els testaments comencen a inicis de segle (1904). A l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT), gràcies a l’actuació providencial del Cardenal Vidal i Barraquer, s’hi poden consultar un parell de caixes amb sis lligalls de l’escrivania comuna o notaria parroquial, tres de testaments (1649 / 1800) i tres d’actes notarials (1613 / 1759) (2). A més, ens poden interessar informes, memòries dels rectors i les visites pastorals de l’arquebisbe (3).
Per proximitat podríem trobar informació en arxius de poblacions
properes, com Creixell, Bonastre o el Vendrell, útils per a conèixer els moviments migratoris (sovint a causa dels casaments) o la possessió de terres per part de rodencs, etc.
Pel que fa a la documentació senyorial el panorama no és massa
falaguer. Sabem que des del segle XII la jurisdicció és del monestir de Sant Pere de Casserres (Osona), qui l’havia «heretat» de la seva casa mare de Cluny (4) i a partir del 1573 ho serà dels jesuïtes del Col·legi de Betlem de Barcelona, fins a la seva expulsió el 1767. Després d’uns anys en mans de la Corona, serà Salvador de Marc i Bellver, un ric comerciant amb cert afany d’ennobliment, qui el 1773 es farà amb el senyoriu dels termes de Roda i Berà (5). El domini de la família Marc s’extendrà durant aproximadament mig segle, essent abortat per l’abolició definitiva dels senyorius laics ocorreguda durant la dècada del 1830. Tot plegat fa que l’investigador hagi de cercar rastres de la seva documentació en diversos arxius escampats tant pel Principat com per la resta de l’estat i, fins i tot, l’estranger. Sobre el priorat osonenc de Casserres podem trobar informacions diverses d’entre els segles XIII i XIX a l’Arxiu de la Cúria Fumada de Vic. Referent al Col·legi de Betlem hi ha documentació a l’Arxiu provincial de la Companyia de Jesús de Sant Cugat, a l’Archivum Romanum Societatis Iesu (ARSI) de Roma i a l’Arxiu del Regne de València (ARV) (6). A la Secció de Reserva de la Biblioteca de Catalunya es conserva el manuscrit de les «Ordinacions de Creixell, Roda i Berà», redactat en la seva major part a mitjans del segle XVII a instància del rector del Col·legi de Betlem. La importància d’aquest manuscrit per a la història de Roda de Berà és gran, doncs a més d’esmentar el seguit d’ordenances municipals que regularen la vida diària dels rodencs durant bona part de l’Època Moderna, presenta un recull de notícies històriques del terme que abarca des de la repoblació cristiana altmedieval fins la institució del senyoriu del Col·legi de Betlem durant la segona meitat del segle XVI. Sobre el domini de la família Marc seria convenient fer un buidatge dels fons d’aquest període de les notaries de Reus, Tarragona, Torredembarra, el Vendrell o Barcelona, les quals es conserven a l’Arxiu Històric de Tarragona, a l’Arxiu Històric Comarcal del Vendrell o a l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (7).
En referència a les diferents adscripcions administratives, hem de dir que a l’època medieval Roda pertanyia a la vegueria de Vilafranca delPenedès i a la moderna, al corregiment del mateix nom. Aquest fet ens porta a l’esmentada ciutat on l’Arxiu Comarcal guarda els fons de les corts del veguer, corregidor, batlle i alcalde major, és a dir, de caràcter judicial (8). En el segle XIX s’incorporà a la província de Tarragona i al districte judicial del Vendrell. Malauradament aquesta darrera vila perdé durant la Guerra Civil el fons del Registre de la Propietat (9) i anteriorment durant l’enfrontament amb Napoleó part dels notarials (10).
A la capital de demarcació dos són els centres a escorcollar: l’Arxiu
Històric de la Diputació de Tarragona (AHDT), al carrer Santa Anna núm. 8, i l’Arxiu Històric de Tarragona (AHT), a la Rambla Vella núm. 30. El primer conté la col·lecció del Butlletí Oficial de la Província (BOPT), censos electorals, expedients d’obres públiques, beneficiència, escoles, cadastre, regions devastades, etc. De Roda, per exemple, hi tenim un inventari de l’arxiu municipal del 1945, un cens electoral del 1887, documentació sobre expropiacions degudes a la construcció de la línia del ferrocarril (1880,1884), la petició de construcció d’una escola pública a l’Era de l’Elias (1928), un expedient sobre la construcció del camí veïnal des de la carretera de Barcelona a Tarragona fins Bonastre (1881-1884), altre sobre la configuració del consistori després de les eleccions del 1934, etc. El segon arxiu esmentat, sota la dependència de la Generalitat de Catalunya, fou creat a la dècada dels quaranta amb la intenció de concentrar-hi els fons de la fe pública i els de l’administració perifèrica de l’Estat a la província. Dins la sèrie d’associacions del fons del Govern Civil de Tarragona hi localitzem els expedients de les entitats rodenques l’Aliança (1922-1924), Centre d’Esquerra Republicana (1933), Societat d’Agricultors Rabassaires (1931-1934) i Germandat de Socors Mutus de Sant Roc (1893/1934).
A la Comissaria provincial de proveïments i transports hi ha mapes amb estadístiques de riquesa agrícola, ramadera, industrial i comercial (1941-1947). Dins el Front de Joventuts de la Falange, un expedient de les llars rurals de Roda (1954-1975). La Junta d’agricultura, comerç i indústria de Tarragona, que es dividirà posteriorment en les Cambres del mateix nom, compta amb un fons del mil vuit-cents molt atractiu, amb estadístiques, censos i comunicats sobre l’estat de les vinyes durant la fil·loxera en tots
els municipis vinícoles. Els fons dels centres penitenciaris de Tarragona i el Vendrell (el darrer des de 1927 i el primer des de 1939), i els de la Junta Provincial de Llibertat vigilada (1939-1967) són bàsics per a l’estudi de la repressió franquista. Dins el fons d’Hisenda les troballes poden ser nombroses a causa del seu volum; destaquem entre d’altres peces l’amillarament de rústica del 1946 i el registre fiscal d’urbana del 1920 (ambdós conservats entre la documentació de l’ajuntament de Roda, com hem vist abans). Hi ha també el fons de la Cambra de Comerç de Tarragona
(1892-1987) i el de l’Institut Nacional d’Estadística (1887-1980). Atenent la presència de l’arc de Berà és obligat recòrrer al fons de la Comissió de Monuments (des de 1844), bàsicament actes, a la Delegació Provincial de Cultura (1944-1984) i posteriorment, degut a la transferència de competències, a la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, que inclou 17 expedients sobre edificacions entorn l’arc romà (1981-1987).
No podem oblidar tampoc els arxius privats, siguin personals, patrimonials, comercials o associatius de Roda, que no s’han de deixar perdre, ni tampoc col·lecions d’impresos i fotografies. La tasca de l’Ajuntament (mitjançant l’arxiu municipal) i del Centre d’Estudis hauria de ser salvaguardar-los i censar-los, sempre amb la coordinació de l’Arxiu Comarcal (AHT), a més d’intentar obtenir còpia de documentació sobre Roda existent en arxius foranis, o si més no, tenir-la controlada. Finalment, un altre mecanisme per recollir la informació més recent és la història oral, és a dir, recuperar la memòria dels més grans.
Som conscients de les dificultats que els estudiosos locals tenen pel que fa a les fonts, però si bé el repte és gran, consola saber que tota aportació serà possiblement inèdita i benvinguda.
NOTES
1. A més del municipal, el consistori rodenc guarda els fons del Jutjat de Pau i el de la Secció Local de la Falange.
2. Veure Ramon, S.-Fuentes, M., Inventari dels protocols notarials de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, Barcelona, 1987.
3. Sobre les possibilitats de treball d’aquesta font vegeu Eugeni Perea Simon, Església i societat a l’Arxidiocesi de Tarragona durant el segle XVIII. Un estudi a través de les visites pastorals, Tarragona, 2000, 596 p.
4. El cenobi borgonyó, que havia obtingut els termes de Creixell, Roda i Berà de Mir Geribert d’Olèrdola a mitjans del segle XI, no trigaria a cedir la seva administració al priorat de Sant Pere de Casserres, donat a Cluny pels vescomtes d’Osona-Cardona l’any 1079.
5. Juntament amb el de Creixell, Sant Guim de Freixenet, Oriols, Masnou i d’altres que havien pertangut als jesuïtes. El preu estipulat per tot foren 235.000 lliures.
6. El treball sobre els fons documentals dels arxius jesuïtes de Sant Cugat i Roma ha donat lloc a dos interessantíssims articles d’Antoni Borràs
i Feliu, «Els llocs de Berà, de Roda de Berà i de Creixell de Mar, i el
col·legi de Betlem de la Companyia de Jesús de Barcelona. Problemes de senyoriu i conreu. Finals del segle XVI», XIX Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, Sitges, 1985, p. 145-153; «L’acte de presa de possessió del Monestir de Sant Pere de Casserres pel rector del Col·legi de Betlem de Barcelona, el 23 d’octubre de 1573», XXIII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, Granollers, 1988, p. 123-133. Pel que fa a l’ARV, Salvador Llorac, en la seva obra Creixell. Visió general d’un poble del Tarragonès
(Creixell, 1987), es fa ressó de «l’existència d’informació al lligall núm. 133 que porta els números 940 i 942; el primer és un memorial sobre la unió del priorat de Casserres al col·legi de Betlem (...). L’altre és un catàleg dels censos que rep el col·legi de Barcelona, enmig d’altres hi figuren el número 172, Creixell i Roda».
7. Un clar exemple de l’aprofitament dels esmentats fons, en concret del notarial de Reus conservat a l’AHT, és l’article de Ricard Benimeli Morros, «La construcció dels molins fariners hidràulics de Roda de Berà», BOI, núm. 7, p. 3-9.
8. Vegeu Josep M. Masachs Suriol, «L’Arxiu Històric Comarcal de
Vilafranca del Penedès», a Guia dels arxius històrics de Catalunya, 2, Barcelona, 1987, p. 199-222.
9. Josep M. T. Grau i Manel Güell, «La crònica negra de la destrucció
d’arxius a la demarcació de Tarragona», a Lligall, núm. 18, AAC, Barcelona, 2001, p. 65-120.
10. Us remetem al llibre d’Anna Sabanès Alberich, Inventari de l’arxiu de protocols notarials del Vendrell, Barcelona, 1995, p. 9-29.
|
