Seguint en la línia del coneixement del moviment migratori de la vila d’Alcover en diferents èpoques i llocs, avui ens centrarem en detectar el fluxe vers terres de l’interior, a la Conca de Barberà, en concret a Montblanc a finals del segle XIX, poc abans de la crisi agrària que provocaria la fil.loxera. Segons dades del geògraf reusenc Josep Iglésias, en el terme de Montblanc (sense Rojals, annexionat posteriorment) l’any 1887 hi residien 5964 habitants (1).
El document que hem buidat és el padró d’habitants de Montblanc de l’any 1889 (2).
El nexe principal d’unió entre les dues viles és la bona comunicació tan per ferrocarril com per carretera. Ambdues poblacions, tot i dependre de l’agricultura, eren un centre de serveis, en especial la darrera, en ser capital de partit judicial, amb jutjat de primera instància, presó, etc., al voltant dels quals hi treballava un estol d’advocats, procuradors, notaris, escrivents, etc., a més d’oferir altres serveis a la comarca com els d’ensenyament secundari, sanitat, comerç...
Aquesta circumstància ens explica com els homes alcoverencs que es desplacen a viure a Montblanc tenen una ocupació en els sectors secundari i terciari. Únicament un es declara pagès. Localitzem artesans de la fusta (un fuster), del ferro (un ferrer), del calçat (dos espardenyers) o l’alimentació (un forner) i un pintor. El sector terciari ve representat per membres de l’església, un professor de música i un dependent de comerç.
En total es comptabilitzen a la vila ducal 26 alcoverencs, prop de la meitat són els membres de tres matrimonis (les parelles i els seus fills). Nou estaven casats a Montblanc o en alguna altra població (exemple Valls). La migració matrimonial afecta més a homes (sis) que a dones (només dues). Per acabar dir que hi ha dos vidus i la resta són solters.
Originaris de la resta del Camp de Tarragona hi ha altres individus a Montblanc: de Vilallonga, Vallmoll, Figuerola,Vila-rodona, Miramar, Fontscaldes, l’Albiol, Tarragona, i altres localitats (sobretot instal.lats en els nuclis agregats de Lilla o Prenafeta).
A continuació relacionem els noms i cognoms dels nostres protagonistes:
NUCLI DE MONTBLANC
UNITATS FAMILIARS AMB ELS DOS CÒNJUGES ALCOVERENCS
-Macià Gelambí Pellicer. Industrial, casat amb Antònia Barberà Canela, ambdós de 45 anys. Emigraren a Montblanc l’any 1879.Vivien amb els seus fills, els dos primers naturals d’Alcover i la petita nada ja a la vila ducal. El primogènit era el Joan, de 20 anys, fadrí, que treballava d’espardenyer. La segona era l’Úrsula, de 13 anys, i la darrera la Lluïsa, de 4 anys.
-Jaume Ral Alomar. Espardenyer de 32 anys, casat amb Teresa Tell Gras, de 29 anys. Els dos sense instrucció primària i un any de residència a Montblanc, tenien dos fills naturals d’Alcover, Jaume, de 4 anys i Maria, de dos.
-Bonaventura Bosch Simó. Ferrer de 33 anys, emmullerat amb Teresa Sanaus Ribes, de 27. Havien arribat feia sis anys (el 1883), amb el seu fill Artur.
UNITATS FAMILIARS AMB UN CÒNJUGE ALCOVERENC
-Valerià Pàmies Mas. Fuster de 27 anys, amb instrucció, vingut el 1883. Estava casat amb una dona de Montblanc.
-Jaume Martí Carré. Dependent de 32 anys, amb instrucció, arribat feia 12 anys. La seva esposa era montblanquina.
-Pere Altés Rodon. Forner de 40 anys, desplaçat el 1869. Alfabetitzat, la seva muller era de Montblanc.
-Isidre Mas Fàbregues. Pintor de 30 anys, amb instrucció, casat amb una vallenca. Havia vingut feia cinc anys.
-Salvador Company Espanyol. Pagès de 28 anys, alfabetitzat, arribat l’any anterior. La seva esposa era de Valls.
-Ignasi Roig Tomàs. Comerciant de 40 anys, casat amb una montblanquina.Vingué el 1871 als 22 anys.
-Carme Domingo Bes, de 28 anys, Sense instrucció elemental, estava casada amb un boter de Montblanc. El seu veïnatge a la capital de la Conca era de set anys.
-Maria Pàmies, de 32 anys. Arribà a Montblanc quan en tenia 22. El seu home era un pagès d’aquesta darrera localitat. Estava alfabetitzada.
-Rosa Batlle Plana, de 58 anys. Emmaridada amb el propietari montblanquí Josep Casanoves Gassol, el seu temps de residència era de 36 anys; és a dir, havia vingut a Montblanc el 1853, als 22 anys d’edat.
A banda dels casats hi havia alguns alcoverencs amb altres estats civils: per exemple un vidu, Francesc Gelambí Dalmau, professor de música de 35 anys (vingut el 1884); un solter, Fabià Trilles Felip, un escrivent de 21 anys (vingut solament feia un any) del qual consta la residència a les Illes Filipines (servei militar?). També com a cèlibe figura un sacerdot, Joan Gelambí Pellicer, de 46 anys (veí a la vila ducal des del 1877) que convivia amb una germana seva, també alcoverenca, anomenada Rosa, de 40 anys.
NUCLI DE PRENAFETA
Maria Gassió Torrell, casada amb un pagès de Prenafeta, sense instrucció.
NUCLI DE ROJALONS
Rosa Borrell Oller, vídua de 50 anys (vingué als 20 anys). No sabia ni llegir ni escriure.
NOTES
(1) “La població de la Conca de Barberà a través de la història” a VIII Assemblea intercomarcal d’Estudiosos.Montblanc. 1967. pàg. 85.
(2) Arxiu Històric Comarcal de la Conca de Barberà . Fons municipal |