per títol
per autor
DOCUMENTS RELACIONATS
DOCUMENTS PER A HISTORIAR LA PREMSA RELIGIOSA
ELS ARXIUS DE LES COOPERATIVES
L’ESPORT : SOCIABILITZACIÓ I CULTURA POPULAR. FONTS DOCUMENTALS PER AL SEU ESTUDI, LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA COM A EXEMPLE .
La congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Constantí (1848-1935)
“LA UNIÓN AGRíCOLA” 1905: ELS PRIMERS COOPERATIVISTES ESPLUGUINS
“LA UNIÓN AGRíCOLA” 1905: ELS PRIMERS COOPERATIVISTES ESPLUGUINS
VALLÈS I MARTÍ, JOSEP MARIA

A l’Espluga de Francolí, el cooperativisme s’associa sempre a la figura de Josep Maria Rendé i Ventosa . Avui, però, parlarem del que fou la primera societat cooperativa, l’any 1905 a l’Espluga. Aquell mateix any Rendé fundaria la Caixa Rural.
La Sociedad Cooperativa La Unión Agrícola va presentar els seus estatuts al govern civil el 9 de gener de 1905 i foren aprovats pel governador M. De Castro. La societat els havia aprovat el 2 de gener i la comissió organitzadora estava formada per: Josep Civit [Rull? o Franqués?], Josep Rendé [Micó], Emili Rosell [Fernández], Josep Calbet [Dalmau], Joan Fabregat [Anguera], Joan Guasch, Pau Fabregat, Andreu Morgades [Ferran] i Pau Roig . Els estatuts es van imprimir a Tarragona a l’Establecimiento Tipográfico de los Sucesores de J.A.Nel•lo i estan datats el mateix 1905.
En l’article primer es diu que es crea una associació de caràcter cooperatiu de consum amb domicili a la casa número sis del carrer de sant Domènech. “Tendrá por objeto suministrar á los asociados obreros toda clase de comestibles y bebestibles y demás artículos de primera necesidad para la vida, á los precios corrientes en el mercado”.
Podien ésser socis els homes de més de divuit anys veïns de la vila, pagant una quota mínima de dos pessetes. Mensualment, el socis havien de pagar cinquanta cèntims fins a completar, inclosos els drets d’entrada, la quantitat de 25 pessetes. Si el soci deixava de viure a l’Espluga perdia els seus drets i en cas de tornar al poble es podien reintegrar a la societat. Els drets de soci eren hereditaris. La junta, a més, podia establir quotes extraordinàries, les quals els socis estaven obligats a pagar. En cas d’haver perjudicat a la societat, els socis podien ser expulsats.
La junta directiva estava formada per set socis elegits en l’assemblea general ordinària que la societat havia de fer cada any el primer diumenge del mes de gener. Segons els estatuts, totes les potestats estaven reservades a la junta i dues vegades a l’any es convocava assemblea per fer conèixer la situació econòmica. Els estatuts defineixen les tasques dels membres de la junta i, pel que fa als vocals, s’havien d’alternar mensualment en la vigilància i serveis que decidís la junta. S’havia de reunir cada trimestre per presentar comptes.
El capital social el formaven l’import de les quotes, amb quins fons la societat s’havia de proveir de géneros i fer front a les seves obligacions. Pel que ens diu l’article 38, hi havia socis que podien haver aportat més de les 25 pessetes obligatòries. La societat no es podria dissoldre si un mínim de cinc socis tenien la voluntat de continuar-la.
En les societats que es creaven a l’època, fossin del color que fossin, es parlava de seccions de caire cultural o esportiu. No és el cas, puig que “La Unión Agrícola” té com a objectiu primordial el subministrament de productes de consum als seus associats. Però en el si de la societat hi hauria altres activitats que esdevindrien molt importants: el teatre, l’escola i el cant coral.
Pel que fa al teatre la Unión Agrícola, acolliria el grup “El Niu Tranquil” actiu des de 1911 fins a 1915 amb un total documentat d’una cinquantena d’obres representades. Des de la fundació de la societat s’hi van fer algunes representacions, però sense nom específic del grup. Després d’extingit aquest per raons polítiques, l’activitat continuà, però molt escadusserament.
En relació a l’escola, iniciaria la tasca el 1905. El 1916 se’n va fer càrrec Josep Mallén Garzón (Visiedo, Terol, 1899 – Barcelona, 1966) Les gestions les va dur a terme Julià Nougués i Subirà, diputat republicà fill de Reus i a qui la Unión Agrícola, nomenaria president honorari.
En començar l’any 1906, la societat cooperativa «Unión Agrícola» reelegí la junta directiva en les persones que havien format la comissió organitzadora fundacional. Aquell mateix mes començaren les activitats teatrals.
Per la premsa comarcal editada a Montblanc coneixem dades de la vida social de l’entitat: renovacions de junta, ball i festes.
El dia 8 d’abril 1911, en el número 1 de Gazeta de la Conca hi podem llegir: “La Societat Cooperativa “Unión Agrícola” ha treballat també de valent en favor dels seus associats y de tots els pagesos en general, expandint gran cantitat d’adobs químichs, sulfats y amagatzemant en els seus cellers les veremes dels socis pera vendrer en grans cantitats el vi produit. Els resultats han sigut ben satisfactoris”.
El 1912 formaren la junta Emili Rosell i Fernández, president, Joaquím Guasch, vis-president, Miquel Trullols, dipositari, Joseph Siscart secretari, i com a vocals Miquel Bultó, Isidre Amigó i Josep Trullols.
El 1918 es proposen fer un forn cooperatiu , es redacten els plànols. “Se farà aquest forn per a regular lo preu del pà, puig lo que estan fent los flequers es un absurdo, doncs posaren lo preu del pà de 6 ptes a 7,20 i ara que arreu lo venen a 5,50 aquí en car segueixen venent-lo a 6,80”. D’aquesta iniciativa en podem treure un parell de conclusions: l’alcalde Isidre Domènech i Prim, era forner i president del gremi. L’altra és la permanència d’aquesta societat en la qual hi havia homes que al seu moment havien format part del sindicat fundat per Rendé i el cronista que ens facilita la noticia de la creació del forn deixa entreveure un cert to crític: “Aixís es com se fan les grans obres socials, sens fer soroll i suministran a les clases menesteroses los articles de primera necessitat a més baix preu com és lo pà”. S’havien fet gestions amb l’alcalde que resultaren infructuoses i “en vista de la negativa del gremi s’acordà dita empresa que beneficiarà amb gran manera la part jornalera, puix los claculs que’s tenen fets per la comissió organitzadora d’aquesta obra benefactora, lo preu serà de 5,30 pts”. Aquesta iniciativa l’emprengueren conjuntament la “Cooperativa Agrícola” (Unión Agrícola) i la “Societat d’Obrers Jornalers” fundada el 1910. “Aquests senyors de la comissió han emprès a aquesta obra social amb una abnegació i altruisme molt propi dels fills de nostra aimada vila. Aixís es com se fa obra social, que per cert n’estem molt necessitats.”
--------------------------------------------------------------------------------

1. El 1902, va fer el primer intent de fundar una cooperativa que no va reïxir.

2. La majoria d’aquests noms els trobem, també, en els primers consistoris del segle XX.

3. El 18 d’octubre de 1905, a La Conca de Barbará, núm. 136, trobem la primera notícia de les seves intencions: Segons se’ns diu, també s’obrirán classes a la Societat cooperativa «Unión Agrícola»...

4. El Bisturí. 18 d’abril de 1926. Núm. 4, p. 1

5. La Conca de Barbará, sis de gener de 1906, número 143: Lo día 3 del que som comensaren los trevalls de construcció d’un teatre en la espayosa sala, de planta baixa, qu’ocupa la Societat Cooperativa. Es provable que s’inauguri’l día de las firas o sigui’l 22 de Janer. Los trevalls de decorat y pintura, se’ns diu que han sigut encarregats al conegut pintor escénograf Sr. Rozada de Valls.

6. La Conca de Barbará. 12 de gener de 1907, núm. 196 i 1 de juny de 1907, núm. 216.

7. Gazeta de la Conca. 3 de febrer de 1912, núm. 44.

8. L’Escut. 14 de desembre 1918, núm. 161

9. Cooperació Catalana. Esther Amill.


Data de publicació digital: 01/01/1970


Article publicat a Cooperació catalana (Barcelona) 286 (2006) ps. 18-19

La Biblioteca Digital és un servei de CARRUTXA en conveni amb L'INSTITUT MUNICIPAL D'ACCIÓ CULTURAL DE REUS

by mussara·com