per títol
per autor
DOCUMENTS RELACIONATS
DOCUMENTS PER A HISTORIAR LA PREMSA RELIGIOSA
ELS ARXIUS DE LES COOPERATIVES
L’ESPORT : SOCIABILITZACIÓ I CULTURA POPULAR. FONTS DOCUMENTALS PER AL SEU ESTUDI, LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA COM A EXEMPLE .
La congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Constantí (1848-1935)
“LA UNIÓN AGRíCOLA” 1905: ELS PRIMERS COOPERATIVISTES ESPLUGUINS
ELS ARXIUS DE LES COOPERATIVES
GRAU I PUJOL, JOSEP M.T.

La llarga tradició del cooperativisme a Catalunya ha fet que siguin molts els fons documentals generats, conservats avui a la mateixa seu de l’entitat o en algun cas en centres públics, a través de dipòsits o donacions; sense oblidar els fons de les diverses administracions encarregades de les cooperatives en l’exercici de les seves competències en cada moment històric.
Així per exemple, a finals del segle XIX, trobem que tota associació per legalitzar-se havia de presentar davant el Govern Civil de la seva província un dossier amb una còpia dels estatuts (manuscrits o mecanografiats), l’acta de constitució, els components de la junta de govern, un llistat de socis a més d’un balanç de comptabilitat o pressupost. En aquells indrets on s’han conservat aquestes sèries la recerca de dades és ràpida i profitosa, és el cas de Tarragona -que tot i no ser completa- s’han catalogat més de dos mil expedients, 140 dels quals corresponen a cooperatives, ja siguin de producció o de consum, i amb diferents funcions, com l’assistencial. Els noms amb què es designen són propis de l’època de fundació, la majoria en el primer terç del segle XX: la económica, el barato, el trabajo, la verdad, la regenadora, la reforma, el porvenir, la redentora, popular, etc., o simplement el nom de la població.
Podem distingir les urbanes, sorgides a les ciutats, amb treballadors a compte d’altri i les rurals, formades per petits o grans propietaris que s’agrupen per a la tranformació i venda conjunta de la collita, proveïments d’adobs o llavors, etc.
La majoria giren entorn una ideologia política, sindical (CNT, UGT, Unió de Rabassaires) o religiosa. També trobem agrupacions per oficis o gremis que cerquen l’obtenció d’uns millors preus en l’adquisició de productes de primera necessitat, sobretot en l’alimentació. Finalment, algunes cooperatives comptaven amb un café i sala de ball d’ús exclusiu dels socis membres.

A nivell nacional existia la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears i en l’àmbit local hi havia les federacions provincials de cooperatives, que tenien com a objectiu reunir o agrupar les cooperatives radicades a la demarcació que seguissin la mateixa comunitat d’interessos i ideals, amb la finalitat d’«aminorar los males que aflijen al proletariado, con una propaganda eficaz que eleve el ànimo de los indiferentes, la
eficacia de la agrupación de todos los cooperadores». De Tarragona es disposa dels reglaments dels anys 1914 i 1919.
El 22 d’octubre de 1919 el comitè administratiu de la Federació Provincial de Cooperatives de Tarragona estava format per un delegat de la Cooperativa civicomilitar (president), un altre de la Cooperativa obrera tarraconense (sotspresident) i un tercer de la Cooperativa del Centre catòlic social obrer (vocal), tots de la capital.

Hi ha altres cooperatives d’àmbit supracomarcal però sectorials, com és la Cooperativa Farmacèutica de la Província de Tarragona, amb seu a Reus (1924), o les Cooperatives de Cases Barates de Tarragona i Tortosa (1929-1939).

Una assignatura pendent és la confecció d’un cens d’arxius de cooperatives catalanes, amb dades sobre l’abast cronològic, metratge, instruments de descripció, ubicació, publicacions, etc.

Per acabar, recomanem que quan se celebri un aniversari i es vulgui editar una monografia històrica institucional, es dediqués un capítol a l’arxiu, i si està per ordenar es dediqui una partida pressupostària per a la seva ordenció i inventariació. Diem això seguint la legislació vigent: la llei 6/85 del 26 d’abril d’arxius (i la 8/89 de modificació), la 9/1993 sobre patrimoni cultural i la 10/ 2001 del 30 de setembre, que parlen que la documentació històrica d’interès general, tant de naturalesa pública com privada, esdevé la font primària i primordial per a preservar la memòria col·lectiva de Catalunya. L’article 13 de la darrera llei reponsabilitza als titulars dels fons a conservar-los i tenir-los al servei dels estudiosos. També apunta la possibilitat de cedir-los de forma temporal o perpètua als arxius de l’administració, tant l’autonòmica (arxius comarcals) com la local (arxius municipals). De fet en l’actualitat són diversos els centres que ja tenen fons procedents de cooperatives.
A l’Arxiu Històric de Tarragona trobem el fons de la Cooperativa Obrera Tarraconense (1904-1975), a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell la Cooperativa del Camp de Tàrrega (s. XX), a l’Arxiu Comarcal del Solsonès el de la Societat Cooperativa del Consum de la Comarca (1979-1993), a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa el de la Cooperativa Popular de Consum (1937-1938), a l’Arxiu Comarcal de la Segarra el del Sindicat Agrícola de Cervera i Comarca (1919-1978), a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà la Cooperativa Agrícola de Sant Isidre de Peralada (1936-1943) i els sindicats agrícols locals de Garriguella (1939), Cistella (1936-1939), la Selva de Mar (1936-1940), Taravans (1937-1939) i Torroella de Fluvià (1932-1938), a l’Arxiu Comarcal de la Selva els de les col·lectivitzacions del sector forestal de Santa Coloma de Farners (1936-1937), a l’Arxiu Històric de Girona el del Sindicat de treballadors del crèdit i de les finances de Girona (1936-1937), a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Camp el de la Cooperativa i Caixa Agrícola del Pla de Santa Maria (1911-1980), a l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental el de la Cooperativa de matarifes de Terrassa (1964-1969); per posar uns exemples.

Hem de dir que els arxius de demarcació provincial (Girona, Tarragona i Lleida) i alguns de comarcals (Figueres, Puigcerdà, Santa Coloma de Farners, la Bisbal d’Empordà) han recollit els llibres i lligalls de la CNS-AISS que durant el franquisme coordinaren sectorialment les empreses, entre elles les cooperatives.


Data de publicació digital: 22/01/2003


Article publicat a la revista Cooperació Catalana (Barcelona) núm. 242
(març 2002),pàgs. 20-21.


La Biblioteca Digital és un servei de CARRUTXA en conveni amb L'INSTITUT MUNICIPAL D'ACCIÓ CULTURAL DE REUS

by mussara·com