per títol
per autor
DOCUMENTS RELACIONATS
100 ANYS DE L’ARRIBADA DEL BALL DE BASTONS A CAMBRILS
MARTÍ ESTRADA, IGNASI

Altres expressions de cultura tradicional com les gralles o les carretilles daten del darrer quart del segle XIX

El ball de bastons va aparèixer a Cambrils a principis del segle XX quan dos montblanquins, els germans Abellà, es traslladaren a viure al nostre poble. L’arribada d’aquests dos germans es pot emmarcar en el continu fluxe migratori que s’estava donant al camp català en aquesta època i que va deixar mig buits nombrosos municipis de l’interior. Cambrils rebia gent de nombrosos pobles de comarques veïnes, que en el cas dels Abellà hi aportaren les seves tradicions. Si bé el com va arribar el ball a Cambrils ja se sabia, no es coneixia del cert quan es va començar a veure picar bastons pels carrers del municipi. Fins ara les dades més antigues les aportava Àngel Vallverdú que apuntava cap al 1920, però resulta que hem trobat dades anteriors. Observant les actes municipals d’aquells anys, podem comprovar que la primera referència és de 1907.
Coetàniament a l’aparició del ball de bastons, crec adient esmentar altres elements de la cultura tradicional local amb qui van compartir protagonisme a les festes. M’estic referint a l’existència de les gralles i a l’ús de les carretilles i altres elements pirotècnics. Consultant les actes municipals podem establir certa cronologia de l’aparició de tots aquests elements festius. Pel que fa a la gralla, tot i que podrien sorgir referències més antigues, la primera vegada que s’esmenta l’ús d’aquest instrument és a la Festa Major de la Immaculada de 1875. En concret la data és del 5 de desembre d’aquell any quan es diu que “también se acordó que la gaita y tamboril recorreran la población, pagándolos de fondos municipales”. En aquesta època és fàcil que la gralla i la dolçaina es confongui habitualment pel terme de gaita. A la Festa Major del 1894 es paga a Jaume Huguet per haver tocat “la gralla” (Acta Municipal 4-gener-1895). Per la Festa Major de l’any següent el “Miguel (Huguet) Bernat y Jaime Huguet” presenten una factura de “cinco y ocho pesetas respectivamente para el pago de la gralla y tambor de lo dia de fiesta mayor”. Aquesta nova dada és la que ens podria fer pensar que es tractarien de “Salis i Caballito” renoms dels grallers que el grup de recerca l’Anjub ha recollit en varis testimonis orals i que es creu que a la dècada de 1920’ encara amenitzaven les lluites de taronges de carnestoltes (“els geps”).
Altres elements festius existents amb el ball de bastons són els diables. Així, de la Festa Major de 1896 tenim notícia d’una factura presentada per José Francesch, on se li paga la quantitat anticipada de 44 pts “a Jaime Espinós y á Gabarró por tronadas carretillas y trages de diablo”.
Finalment tenim l’arribada dels bastons a Cambrils, dels quals la referència més antiga és de la Festa de la Immaculada de 1907. En concret a l’acta de l’11 de gener de 1908 hi diu el següent: “se acuerda asimismo satisfacer a los mozos que en los dias de fiesta mayor, ejecutaron por esta villa la danza denominada de Bastonets una gratificacion de diez pesetas”. Sembla clar que no es tractaria de cap grup estable sinó un grup de nois que s’haurien animat a fer una exhibició de bastons en motiu de la Festa Major. El 1910 ja trobem fins hi tot la quantitat que els bastoners van cobrar, 10 pts que s’entregaren “a los individuos que forman la danza llamado “Ball de Bastonets” en gratificación de sus trabajos festivales”. D’aquell mateix any apareix “Ramón Avellá” com a responsable del grup de bastoners. Es tracta doncs d’un dels germans Avellà que segons les informacions que teníem fins ara havien portat el ball de bastons des de Montblanc. A partir d’aquí queda clar que un grup més o menys estable de bastoners va estar actuant no només a la Festa Major sinó en altres ocasions, com per la processó de Corpus. El 1922 trobem la petició que fan els bastoners per poder actuar-hi: “la sección dedicada al Baile llamado de Bastonets desea practicar sus trabajos en la fiesta de Corpus para diversions de vecindario y como esto los producirá algunos gastos, solicitarán de este Ayuntamiento si tiene a bien subvencionarles alguna cantidad para dicho objeto”. Però les referències del ball de bastons a partir d’aquesta data són més nombroses i ja se n’ha fet algun article. L’arrelament del ball de bastons a Cambrils s’enmarca en uns anys que com a d’altres indrets del país es vivia una ebullició associativa i cultural, que s’estroncà dramàticament amb la guerra civil de 1936.


Data de publicació digital: 01/01/1970


Comunicació presentada a la IV Jornada d´Estudi i Treball sobre el Ball de Bastons (Cambrils, 21 de maig de 2005)

La Biblioteca Digital és un servei de CARRUTXA en conveni amb L'INSTITUT MUNICIPAL D'ACCIÓ CULTURAL DE REUS

by mussara·com