per títol
per autor
DOCUMENTS RELACIONATS
EL CADIRAT DEL COR DE LA CATEDRAL DE TORTOSA
MUÑOZ I SEBASTIÀ, JOAN HILARI

El cadirat del cor de la Catedral de Tortosa fou construït per l’escultor Cristóbal de Salamanca, amb l’ajut d’altres artífexs, entre els anys 1587 i 1593. Aquest mateix escultor, nascut a Àvila, havia realitzat els seients del cor superior de l’església del monestir de Montserrat, que fou cremat l’any 1811 i del qual només queden petites restes, que no ens permeten copsar les seves característiques.
El contracte entre el capítol de la Seu de Tortosa i l’escultor fou signat, segons notes del canonge Matamoros, el dia 15 de desembre de l’any 1587. Aquest cor substituïa un cadirat més antic que havia estat situat originàriament a la zona de l’absis, on actualment hi ha les portes d’accés a la Sagristia i a la Capella del Santíssim, encara que des de l’any 1566 ja ocupava el lloc on fou instal•lat el nou, al tercer tram de la nau central de la Seu. L’obra fou taxada en 5.500 lliures jaqueses i el capítol es comprometia a lliurar la fusta de roure necessària per fer-lo, que ja havia comprat a Navarra uns anys enrera i havia guardat en un magatzem.
L’escultor, tal com era habitual, no treballà sol i, entre els seus ajudants, consta Gabriel Sit, el fuster de la Seu, que probablement s’encarregà de realitzar les peces decoratives del conjunt. També consta la participació del picapedrer Domènec d’Arbeca, que s’encarregà de tallar les peces de pedra necessàries pel tancament posterior del conjunt. L’escultor Cristóbal de Salamanca morí abans d’acabar l’obra, ja que al gener de 1591, el fuster Gabriel Domènec, va cobrar 100 lliures de mans del mestre d’obres de la Seu, Martín Garcia de Mendoça actuant en nom de Caterina, la vídua de l’escultor, per diners que li devien encara per feines pendents al cor. A causa de la mort del mestre segurament els membres del seu taller s’encarregaren d’acabar les feines que mancaven i l’any 1593 es féu la visura final de l’obra.
Després de la seva conclusió, el cor tingué diferents transformacions, les més importants de les quals foren:
- la construcció d’una reixa de tancament de jaspi a finals del segle XVI, finançada pel bisbe Gaspar Punter.
- la construcció d’un monumental orgue a finals del segle XVII, a sobre del sector dret del cor, finançat pel bisbe fra Sever-Tomàs Auther.
- i, finalment, la supressió de la reixa de jaspi i un escurçament de quatre cadires per banda del cadirat l’any 1879.
Durant la Guerra Civil de 1936-39, patí l’impacte d’una bomba i al final del conflicte fou desmuntat de la seva ubicació i traslladat a l’antic dormitori dels canonges, lloc on actualment es conserva.
A partir de fotografies antigues i d’informacions recollides per mossèn Eduard Solé abans de la Guerra Civil de 1936-39, ens podem fer una idea prou aproximada de quin era l’aspecte abans i després d’aquest fet bèl•lic. A més també gràcies a les seves notes hem pogut identificar totes i cadascuna de les figures representades als respatllers del nivell superior.
Per començar la descripció de la seva situació actual, podem afirmar que tot i el seu trasllat, es conserva essencialment íntegre, malgrat algunes petites pèrdues, que tot seguit comentarem. Abans de l’any 1936 el cor estava format per un total de 75 cadires: 47 al nivell superior i 28 a l’inferior més dos portes laterals (una d’accés des de la nau de la Seu i un altra per accedir al l’orgue). Actualment es conserven 43 cadires superiors i 24 d’inferiors, ja que en el moment d’instal•lar-lo en l’antic dormitori calgué retallar dues cadires del sector del fons i una de cada banda, a més de suprimir les dues portes d’accés (un plafó d’una de les portes es conserva en els magatzems de la Catedral).
En el sector esquerre a més es canvià la situació d’alguns respatllers del cadirat superior, així com també en el sector frontal, on s’intercanviaren de lloc les cadires de sant Andreu i sant Francesc; i en el nivell inferior de cadires els canvis encara foren més profunds, ja que es canvià totalment la disposició de les cadires i les escales d’accés, per aquest motiu, els seients inferiors es troben agrupats cap al fons (des del punt de vista frontal) i en els extrems queden dos grans espais buits situats a banda i banda de l’espectador.
De les quatre cadires superiors suprimides, es conserven a la sala capitular dos plafons solts (refets a partir de fragments) amb les figures de sant Benet i sant Oleguer, el plafó amb sant Llorens es conserva molt malmès a una dependència de la Catedral i, finalment, s’ha perdut el plafó amb la representació de Sant Vicent. També hem d’anotar que manca un respatller amb la representació de Sant Antoni de Pàdua i que en el seu lloc actualment hi ha un plafó amb la figura d’una santa màrtir amb una espasa a la mà dreta i una palma a l’esquerra, (¿santa Còrdula?) que abans de l’any 1936 no hi era: ¿és una de les vuit cadires suprimides l’any 1879?.
Pel que fa a les cadires inferiors, els seus respatllers són més senzills i només tenen com a motiu decoratiu diferents treballs de talla de fusta amb figures geomètriques.
Per acabar aquesta petita aproximació al cor de la Catedral de Tortosa, donarem compte de la situació actual dels 43 respatllers amb figures de sants del cadirat superior, (seguint les notes citades de mossèn Eduard Solé) començant per l’extrem esquerre de l’espectador i seguint el sentit de les agulles del rellotge:
- sector esquerre: sant Domènec, sant Sebastià, santa màrtir (¿santa Còrdula?), santa Magdalena, sant Bonaventura, sant Jaume, sant Mateu, sant Agrícola (bisbe d’Avinyó), sant Bartomeu, sant Bernat de Claraval, santa Tecla, sant Lluc, santa Clara, sant Bernat Calvó i sant Pau.
- sector frontal: sant Brauli, sant Joan Evangelista, sant Roc, sant Ambròs, la Mare de Déu dels Àngels, sant Jeroni, sant Gregori (cadira del bisbe), sant Dídac d’Alcalà, sant Agustí, sant Andreu. sant Francesc d’Assís, l’Àngel Custodi i sant Martí.
- sector dret: sant Àngelo (màrtir carmelità), santa Càndia, sant Josep, sant Pere, sant Ramon de Penyafort, sant Esteve, santa Mònica, sant Jordi, la Immaculada, sant Tomàs d’Aquino, sant Damàs, sant Antoni Abat, sant Marc, sant Ruf i sant Ramon de Fitero.




Bibliografia:

- ALTÉS, F-X. L’església nova de Montserrat (1560-1592-1992). Barcelona, 1992: 149-153.
- MATAMOROS, J. La Catedral de Tortosa. Tortosa, 1932: p, 152-157.
- SOLÉ, E. Treballs manuscrits sobre la Catedral de Tortosa. Manuscrits originals conservats a l’Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre.
- O’CALLAGHAN, R. Una visita a la Catedral de Tortosa. Tortosa, 1901: p, 44.


Data de publicació digital: 01/01/1970


Lux Dertosae. La devoció a la Santa Cinta 1178-1617-2004. Tortosa, 2004, 201-202

La Biblioteca Digital és un servei de CARRUTXA en conveni amb L'INSTITUT MUNICIPAL D'ACCIÓ CULTURAL DE REUS

by mussara·com