per títol
per autor
DOCUMENTS RELACIONATS
Els arquebisbes i els castells (anys 1771-1825)
LES DANSES DE LA MORT: UNA VISIÓ ICONOGRÀFICA
LES DANSES DEL CARNAVAL DE REUS
COQUES I JOTES, LA FESTA AL PRIORAT
PETIT CANÇONER DE LA FESTA MAJOR DE REUS
EL SEGUICI FESTIU REUSENC ENCARA ES POT FER MÉS GRAN
DANSES VIVES DEL LLUÇANÈS
PETIT CANÇONER DE LA FESTA MAJOR DE REUS
PALOMAR, SALVADOR

Tot i que seria exagerat parlar d´un cançoner de festa major a Reus, el cert és que coneixem diversos exemples de cançons populars com a part d´un repertori infantil o relacionades amb les danses del seguici reusenc.
A Jocs tradicionals de brivalla i de joventut de Reus, Josep Iglésies anota una cançó que les mares cantaven als petits, asseguts a la falda, a començaments del segle XX:

La campana dels gegants,
la mulassa, la mulassa,
la campana dels gegants,
la mulassa va al davant.
La Vitxeta i el Vitxet,
ara ballen, ara ballen,
la Vitxeta i el Vitxet,
ara ballen a pleret.

Fent referència al so de la campana que anuncia la sortida dels gegants, encapçalats per la mulassa, per Corpus i la festa major. Altres versions, però, parlen de «la companya dels gegants» amb referència a la mulassa.

La companya dels gegants,
la mulassa, la mulassa,
la companya dels gegants,
la mulassa va al davant.

Aquesta cançó és ben coneguda, ha estat divulgada en publicacions adreçades a les escoles o, per exemple, en una de les samarretes de la festa major d’enguany. En els últims anys, l´hem recollit diverses vegades i ja fou publicada en el Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant (Centre de Lectura de Reus i l´editorial Alta Fulla, 1988). En el mateix cançoner, també hi figurava una altra cançoneta que ja havia anotat Ricard Solana en el seu Llibre dels gegants i altres entremesos de Reus (Carrutxa, 1984):

´Nirem a Reus/ a festa major,
veurem la tronada
i la professó.
Al davant hi van los nanos
i al darrera los gegants,
i també hi va la mulassa,
que són petits i grans.

També d´aquesta cançó en coneixíem diverses versions amb petites variants, però fa pocs dies –juny de 2003– n´hem escoltat una altra, més extensa, cantada per Dolors Romagosa Pomerol, de 86 anys i que diu així:

Ham anat a Reus
a festa major,
n´ham vist la tronada
i la professó.

Baixa la mulassa
i al raderra, los gegants.
I al raderra van los nanos
de petits i de més grans,
tralarà, la, la, laralarà, lalà.
I al raderra sant Isidro,
portant figues i raïms.
Tralarà, la, la, laralarà, lalà.

I al raderra baixa el tàlem
portant sant Pere major.
I a l´arribar a la plaça,
me li canten una cançó,
Tralarà, la, la, laralarà, lalà.

Txe, txe, pum... pum, pum, pum.

Al final de la cançó, la veu imita el petar dels mascles de la tronada. En el text, a més dels gegants, la mulassa i els nanos, personatges comuns a les altres versions aplegades, hi figura la imatge de sant Isidre. Dels primers, no cal dir-ne bo i res. Mulassa, gegants i nanos són components fonamentals del seguici festiu reusenc, de propietat municipal. El vers «de petits i de més grans», a més de funcionar com a recurs literari per a la rima, igual es pot aplicar als gegants que als nanos.
La presència de la imatge de sant Isidre en la processó, però, pot resultar més sorprenent. De fet, no podem dir que històricament no sigui certa. El que passa és que la documentació ens situa en una data força reculada i no sabem fins a quin moment es va mantenir. El Llibre de la Cadena de Reus inclou una normativa del 1639 sobre «Lo orde que se ha de observar en las processions generals ques fan en la Parrochial Iglesia del Apòstol Gloriòs Sant Pere de la vila de Reus» que indica el «lloch dels pendons, estandarts, banderes, tabernacles y creus de las confraries» en les diverses processons, incloses les de Corpus i de Sant Pere. En la relació d´elements que aporten les diverses agrupacions, hi figura, després de la bandera de santa Llúcia, de la confraria dels pagesos, i la de la Vila, «lo tabernacle sant Isidro, ab ses atches». El fet que el baiard amb la imatge de sant Isidre sigui el primer dels de les diverses confraries ens fa pensar que es tracta d´una incorporació recent. Efectivament, l´arribada de la devoció a sant Isidre a les nostres terres se situa al primer terç del segle XVII. A Reus, a la dècada del 1620. No sabem, però, fins quan es va mantenir la participació dels tabernacles de les confraries en la processó de Sant Pere. Podria ser fins ben entrat el segle XIX.

Els nanos mengen trumfes

O trumfos, perquè sens dubte, la cançó més coneguda de la festa major és la que serveix per recordar la tonada de ball de la cadena que interpreten els capgrossos. La lletra, que no es canta quan aquests surten al carrer, diu així:

Els nanos mengen trumfos,
arròs i peix pudent,
no sé com s´ho arreglen
aquesta pobra gent.

Els nanos són uns dropos,
no volen treballar,
i a casa de la Vila,
els volen despatxar.

Aquest, però, no és l´únic cas de dansa que tenia una lletra emprada com a recurs per recordar la tonada. De fet, aquest és un fenomen molt habitual en el nostre folklore. Així, pel que fa a Reus, Antoni de Bofarull afirmava el 1880, a Costums que´s perden y recorts que fugen, que «quant la dansa va acompanyada de un soroll com en lo ball de bastonets, per rahó de la percussió mútua y alternada dels bastons, de manera que´l ritmo exigeix també un instrument de percussió y no la suau melodia de la dolsayna, llavors la música´s compon de tamborino y flautí o pito, sent de notar que, ab tot y no ser aquest ball dels de lletra o parlaments, pera recordarse la tonada, la imaginació popular ha inventat una estrofa o cosa semblant [...] tal és:

Tan, tirorena,
cigala de Badó,
tan, tirorena,
cigala de Badó.
Tan, tiroré, tiroré, tiroré,
tiroré, tiroré, tiroré, tiroró...

També el ball de gitanes disposava d´una lletra amb la mateixa finalitat:

Prim, prim,
filen les dones,
prim, prim,
filen lo fil.

Aquestes cançons, però, han desaparegut de la tradició oral recent.

Mossèn Joan de Vic

Una altra dansa que té lletra és la de mossèn Joan de Vic. En aquest cas, la cançó -si més no, en part- s´interpreta en el transcurs del ball. Mossèn Joan de Vic és un personatge llegendari que figura que va a lluitar contra els moros. De la lletra es coneixen diverses variants. Una de les versions fa així:

D´on veniu vós ara,
mossèn Joan de Vic;
d´on veniu vós ara
tan trist i afligit?

- De la guerra!

Què hi feieu a la guerra,
mossèn Joan de Vic,
què hi feieu a la guerra
tan trist i afligit?

-Peleiava!

Amb qui peleiàveu?
-Amb els moros!

Mireu que us mataran.
-Que m´enterrin!

On us enterraran?
-A la teulada!

A la teulada no hi ha terra.
-Que n´hi portin!

D´on la portaran?
-De l´hort!

Els fills com ho faran?
-Que treballin!

Si no els donen feina?
-Que captin!

Si no els fan caritat?
-Que robin!

Als qui roben els pengen.
-Així s´estiren!

I és que, malgrat el seu nom, aquest ball no fa referència a cap personatge d´església. El títol de mossèn correspon al d´un noble que va a lluitar contra els moros i que al final és mort. La cançó mostra el fil argumental de la dansa, que figura, efectivament, un enfrontament ja que els balladors piquen amb els bastons que porten en una mà sobre uns escuts circulars -de fet, cobertores de gerra- que porten a l´altra. La versió que canten els balladors en l´actualitat inclou només la part del text que arriba fins a l´enterrament.
Aquests són, doncs, alguns exemples de repertori cantat que es pot vincular a la nostra festa de Sant Pere. De ben segur que n’hi ha d’altres. Quant a les tonades, les podeu trobar en algun dels llibres esmentats o consultar-les al centre de documentació de Carrutxa.


Data de publicació digital: 01/01/1970


Article publicat a El Punt, 26/06/03

La Biblioteca Digital és un servei de CARRUTXA en conveni amb L'INSTITUT MUNICIPAL D'ACCIÓ CULTURAL DE REUS

by mussara·com