per títol
per autor
DOCUMENTS RELACIONATS
EUFEMIÀ FORT I COGUL I LES TERRES GIRONINES. PRODUCCIÓ HISTORIOGRÀFICA I EPISTOLARI.
L’OBRA DEL MEDIEVALISTA EUFEMIÀ FORT I COGUL, A L’ABAST
Pere Anguera Magrinyà, un genealogista reusenc d'ara fa dos-cents anys
Pere Anguera Magrinyà, un genealogista reusenc d'ara fa dos-cents anys
GRAU I PUJOL, JOSEP M.T.

Els arbres genealògics com a tipologia documental són presents en multiciplitat de fons d’arxiu. No és estrany de trobar-ne en els fons parroquials i diocesans, com a justificació del grau de consanguinitat per a demanar la dispensa matrimonial, o en l’administració de causes pies per a obtenir els seus beneficis… En fons judicials, per a provar el parentiu en disputes d’herències. En fons patrimonials i personals, com a demostració de pertinença a un llinatge.
L’estament nobiliari i l’eclesiàstic són els que al llarg dels segles han conreat més la ciència genealògica al nostre país. Ara bé, la genealogia entesa com a simple curiositat o entreteniment és més tardana, i sempre restringida per diversos motius (coneixements de paleografia, accés als arxius) a una minoria que tenia capacitat per a investiga; al segle XVIII eren preveres, doctors en lleis i medicina, notaris i pocs més. Aquest és el cas que presentem, el de Pere Anguera Magrinyà, un reusenc nascut el 1767 que a inicis del segle XIX es dedicà d’una manera sistemàtica al buidatge dels llibres sacramentals –els manuals notarials de l’escrivania comuna conservats aleshores a l’arxiu de la Prioral de Sant Pere– i a l’escrivania civil, encara a les cases dels diferents notaris, per a construir les genealogies dels reusencs fins el segle XVI.
El seu mètode consistia a cercar les dades de totes les famílies seguint un criteri cronològic, des del segle XIII fins al segle XVII. Els fulls manuscrits amb els resultats del seu treball pacient i valuós foren enquadernats en cinc volums, que avui es conserven en bon estat a l’Arxiu Comarcal del Baix Camp a Reus (registres 667-671), la consulta dels quals agraïm al seu director, Sabí Peris Serradell. Centrà la seva atenció a gran nombre de llinatges, i que són –en ordre alfabètic– els següents:
Aixalà, Alemany, Aleu, Amargós, Amigó, Amorós, Bages, Baró, Bellmunt, Bellvei, Benús, Berenguer, Bertran, Boix, Bosc, Bover, Bruc, Brugar, Carbó, Carnisser, Casa/es, Clerga, Cogul, Collbató, Compte, Enveja, Espanyol, Espuny, Estapar, Falcó, Ferran, Ferrer, Figueres, Font, Fontcuberta, Forès, Forner, Freixa/es, Garrofí, Gavaldà, Gebelí, Gener, Genovart, Gil, Gispert, Granada, Guasc, Guim, Hortolà, Huguet, Litra, Manresa, Marca, Marcó, Martí, Mascaró, Mercader, Merles, Mir, Miró, Montroig, Navàs, Oliva/es, Oller, Oriol, Osset, Pallarès, Pàmies, Pasqual, Pedrol, Pinyana, Prats, Puig, Rabassa, Robert, Roca, Rocamora, Roig, Rosanes, Sabater, Salelles, Sales, Salvador, Salvat, Savall, Serra, Sirer, Solà, Solanes, Solzina, Torrell, Torroella, Torroja, Vallès, Valls, Vilagret, Vilaseca, Vidal i Voltes.
L’autor, Pere Anguera i Magrinyà, era un doctor en medicina (1) que ocupà diferents càrrecs municipals: síndic procurador el 1810-11, alcalde el 1814 i regidor el 1816-18 (2). La recerca genealògica sembla que la inicià cap al 1809 i la finalitzà cap al 1828, moment en què daten uns fulls de compliment pasqual que utilitzà en la seva recerca i alguna carta adjunta, és a dir quan tenia entre 40 i 60 anys d’edat.
Les anotacions que fa mostren que va resseguir els testaments i capítols matrimonials, escriptures notarials que ens donen dades de filiació, capbreus i els sacramentals. A banda de les “fitxes” també va dibuixar arbres, com els que oferim com a il•lustració, amb tota precisió.
Els llibres són per ells mateixos una joia per a l’investigador, en facilitar enormement la recerca de l’evolució d’una família. Alhora, donen testimoni de la labor d’un genealogista català a l’entrada del que s’anomena època contemporània a la fi de l’antic règim.
Esperem que aquesta notícia faciliti la divulgació de la seva obra i estimuli l’estudi d’aquest personatge. A més, es podria plantejar la seva publicació, atenent la magnitud de l’estudi, encara que fos en edició facsímil.




NOTES

1.- Josep M. Guix Sugranyes, a El “Llibre de la cadena” de Reus (1963, 1r. volum, p. 28, n. 16), hi fa un breu esment com a cronista de la ciutat. Fixa les dates extremes de la seva vida del 1767 al 1834, diu que tingué com a col•laborador Celdoni Vilà, i anota l’existència d’un manuscrit seu sobre la fundació d’un benefici del 1387 a Reus.
2.- Jordi Tous, “Integrants i ideologia de l’ajuntament de Reus a les darreries de l’Antic Règim”, a Penell (Reus), núm. 3 (1989), p. 149-161.

Article publicat a Revista del Centre de Lectura de Reus (Reus), 61 (abril 2000), p. 16.


Data de publicació digital: 20/10/2008


Article publicat a Revista del Centre de Lectura de Reus (Reus), 61 (abril 2000), p. 16.

La Biblioteca Digital és un servei de CARRUTXA en conveni amb L'INSTITUT MUNICIPAL D'ACCIÓ CULTURAL DE REUS

by mussara·com