L’arxiu municipal de la Selva del Camp disposa d’una gran quantitat de documentació de la Primera Guerra Carlina (1833-1840). El padró d’habitants del període ens permet conèixer el moviment de població des d’Alcover a la Selva en aquella etapa bèl•lica. No és la nostra intenció tractar el conflicte, sinó només mostrar-ne aquest aspecte concret.
El document buidat (1), és un model imprès amb les anotacions manuscrites. Hi consten els noms i cognoms dels residents (en el cas de les dones casades només consta el nom, pren el cognom del marit), l’edat, l’estat civil, l’ofici, la naturalesa i la marxa (aquesta darrera casella sempre en blanc). Els fulls s’agrupen per barris..
En aquell moment la Selva era una població d’economia agrària, com Alcover, amb la presència d’un nodrit grup d’artesans que satisfeien les necessitats locals bàsiques, amb una petita minoria de rendistes, hisendats i religiosos.El 1833 es comptabilitzen oficialment 3879 habitants, i l’any següent 3592.
Val a dir que la mobilitat de població forana és escassa, i prové de localitats del Camp de Tarragona, amb algun foraster originari de l’Urgell o la Conca de Barberà.
D’Alcover, en aquest any, es desplacen a viure a la Selva del Camp sobretot dones, un dels col.lectius més febles en aquella època, en especial a la recerca d’ocupació en el servei domèstic. Les minyones localitzades són tres: Teresa Barberà, soltera de 20 anys; Maria Escoder, de la mateixa edat i estat, que feia tres anys i un mes que habitava a la Selva, en concret al carrer de l’Abadia, en una casa d’una vídua de 71 anys; i Úrsula Català, de 33 anys, vídua, que treballava a la casa d’un prevere beneficiat, Mn. Jaume Pasqual.
Una altra fèmina és Antònia, de 21 anys, casada amb un calderer de 37 anys, Agustí Martorell, originari de Nàpols, que feia 6 anys que vivia a la vila i el ella 4. És a dir que el calderer emigrà quan esclatà la guerra.
La convulsió del moment i el fet que molts apartats no s’omplenen, ens fa donar poca fiabilitat a la qualitat de la informació del padró, amb la qual cosa els resultats del nostre buidatge són molt minsos pel que fa als nostres interessos. L’esforç de l’administració aleshores se centrava en el tema militar, la defensa, la fortificació, el reclutament, censar les armes disponibles, els bagatges, etc. És per això que per conèixer amb més exactitud els alcoverencs amb domicili selvatà l’historiador haurà de recòrrer a d’altres fonts, com per exemple les eclesiàstiques (llibretes de compliment pasqual, llibres sacramentals, etc).
NOTES:
(1) AMSC, secció Població, registre 4460, caixa 164. Sobre aquesta tipologia documental hi ha escassa bibliografia, destaquem l’article de M.Carmen Chueca-Manuela Solans “El padrón municipal y su aprovechamiento como fuente para la investigación socioeconómica” a 1as. JORNADAS DE METODOLOGIA DE LA INVESTIGACIÓN CIENTÍFICA SOBRE FUENTES ARAGONESAS. Saragossa 1985, ps. 235-258.
|