Una de les conseqüències més palpables de la crisi agrària de finals del segle XIX que provocà la fil•loxera fou l’èxode rural cap a les ciutats a la recerca de noves possibilitats laborals. Roda no en restà al marge: dels 774 habitants que tenia el 1900 passà als 678 vint anys després, xifra que continuarà baixant en dècades posteriors, fins a la recuperació dels setanta per l’impacte de l’economia turística.
És de tots conegut que Barcelona fou la destinació de molts emigrants, tant rodencs com de la resta de Catalunya i fins i tot l’Estat.
El coneixement del moviment migratori es pot fer des del lloc d’origen i des del de recepció, essent el darrer el més dificultós i lent a causa de la dispersió de destinacions possibles. Els padrons d’habitants i els documents derivats de la seva actualització (altes i baixes) són una font excel•lent per a la recerca.
Les dades que es poden obtenir són nom i cognoms, estat civil, edat, ofici, població de naixement i demarcació, i el temps de residència a la nova vila o ciutat, amb la qual cosa es pot deduir l’edat d’emigració. En cas de tenir fills, els seus llocs de naixement ens podran indicar viatges anteriors de la parella. També es defineix el tipus de família, i si els acompanyen els pares o altres parents, i si l’emigració fou conjunta o esgraonada (efecte crida).
En una consulta a l’arxiu municipal del districte de Sant Martí de Barcelona hem localitzat una família de jornalers que voldríem comentar.
L’any 1888 el matrimoni format per Pere Mercader Virgili, de 51 anys, nat a Roda de Berà, i Agnès Montalà Colomines, de la mateixa edat i originària de Cunit (en el document consta Cunill, segurament una mala transcripció fonètica del topònim per part del funcionari municipal), juntament amb la seva filla Teresa, des de Sans es traslladen al municipi de Sant Martí de Provençals, concretament en un pis del carrer Enamorats número 29. Desgraciadament el cap de casa, En Pere, moria pocs anys més tard, el 1893 (1).
Esperonem als investigadors a cercar itineraris personals de rodencs en arxius barcelonins i tarragonins, que posteriorment es poden ampliar amb la memòria oral.
Nota:
(1) Arxiu Històric de Sant Martí de Provençals, fons municipal, població, altes i baixes del padró d’habitants, signatura 9/7.
|
