per títol
per autor
DOCUMENTS RELACIONATS
Feliu Argimon, escrivà de la cúria del batlle de Sarral (1659)
UN NOTARI CARLÍ DE TARRAGONA A L’URGELL. NOTA DE LA PRODUCCIÓ DOCUMENTAL DE MIQUEL MARTÍ BORONAT (1831-1835)*
PERE JOAN TOMÀS I COLOMA, NOTARI DE VILA-RODONA (1757-1761)
Josep Alemany i Bonai, notari de Lleida (1736-1741)
Montblanc, refugi d'un notari tarragoní durant la Guerra del Francès (1811)
UN NOTARI CARLÍ DE TARRAGONA A L’URGELL. NOTA DE LA PRODUCCIÓ DOCUMENTAL DE MIQUEL MARTÍ BORONAT (1831-1835)*
GRAU I PUJOL, JOSEP M.T.

La difusió de la informació és una peça clau en tota política de gestió del patrimoni documental, i més a nivell interterritorial, quan les distàncies geogràfiques poden esdevenir uns obstacles difícils de superar. Un dels aspectes a potenciar és la comunicació entre els arxivers i entre els usuaris i els arxivers. Amb aquesta intenció voldríem comentar l’actuació a la comarca de l’Urgell d’un notari de Tarragona, Miquel Martí Boronat, en el primer terç del segle XIX, en plena primera guerra carlina, en base al buidatge exhaustiu de dos volums, un que conté els manuals del 1829-1832) (1) i l’altre els del 1833-1837 (2), ambdós conservats a la ciutat de Tarragona, a l’arxiu de demarcació de la Generalitat de Catalunya (AHT).

Les diferents divisions administratives, tant civils com eclesiàstiques del Principat de Catalunya al llarg de la història, han adscrit a l’actual comarca de l’Urgell a diverses demarcacions: a l’època moderna una part depengué dels corregiments de Lleida i Cervera i l’altra del de Tarragona (Partit de Montblanc). Pel que fa als bisbats, hi conflueixen els de Solsona i de Tarragona, i això afectarà a la ubicació dels fons documentals de diferents institucions així com a les seves desiguals vicissituds. Aquesta
dispersió repercuteix negativament sobre els investigadors que vulguin reconstruir parcel·les del seu passat, perquè s’hauran de desplaçar a diferents centres a la recerca d’informació i algunes vegades a causa de la destrucció dels arxius, no podran comptar amb dades de tot l’Urgell. Per aquest motiu l’elaboració i publicació d’instruments de descripció de fons documentals allunyats és indispensable; feina que en part ha estat realitzada pels professionals, però encara resta inacabada. La tipologia que més ha merescut l’atenció és la relacionada amb la fe pública, tant les notaries públiques a càrrec de notaris per autoritat reial (3) com les escrivanies comunes que regentaven els rectors de les parròquies, suprimides en el primer quart del segle XVIII per les reformes borbòniques (4). Pel que respecte als fons registrals, la comptaduria d’hipoteques s’implantà a Catalunya el 1768 partint de les divisions corregimentals del moment, avui els manuals de registre del nostre interès es custodien a Cervera i a Tarragona (5).

L’exercici de l’activitat professional de Miquel Martí i Boronat no fou
l’habitual d’un notari de ciutat. La situació política que li tocà viure i
la seva ideologia carlina enfrontada amb els liberals i la seva doble
residència a Mont-roig del Camp i Tarragona motivaran una extrema mobilitat. Els seus manuals s’inicien l’any 1816, just passada la sagnant Guerra del Francès. Unes vegades s’intitula notari de número de Tarragona i d’altres notari de regnes («escribano público y real por todos los reynos y señorios del Rey Nuestro Señor») amb residència a Tarragona i també actuari del
tribunal de Riudecanyes i pobles de la baronia de Vilanova d’Escornalbou. Nascut a Mont-roig del Camp, era fill de Pere i Maria, pagesos de dita vila. Estava casat amb Clara Ferratges. Tot i que ignorem la possible relació familiar, hem de dir que a Tarragona en el segle XVIII hi havien treballat tres notaris amb el cognom Martí: Francesc Martí Miret, Marià Martí Rodolat i Francesc Blai Martí.
El nostre personatge s’exilià a França durant el trienni liberal, des del desembre del 1822 al juliol de 1823, a causa de la persecució que patí per part dels «rebeldes constitucionales». La inestabilitat de la primera Guerra Carlina (1833-1840) el fa moure de nou i de forma constant pel territori, acompanyat dels dos escrivents que té al seu servei. El 1831 es desplaça esporàdicament a l’Urgell, en concret al monestir femení de Vallbona de les Monges, on hi tornarà en diverses ocasions el 1832, el 1833 i el 1835. L’any 1837 és el darrer de la seva activitat i el trobem refugiat a Sitges juntament amb altres camptarragonins, sobretot eclesiàstics, que esperaven fugir per mar cap a les Illes Balears o a altres destinacions segures. Hem de dir que en aquesta vila del Garraf hi tenia casa Teresa Amat, vídua del noble Ramon de Dalmau i de Fals, originari de Montbrió del Camp, germà de l’abadessa de Vallbona de les Monges. Serà el propi notari Miquel Martí Boronat el qui redactarà l’inventari de les seves propietats, a través del qual sabem que el testament del referit Ramon deDalmau l’havia fet Ramon Borràs, notari de Tàrrega, i s’havia obert el 30 d’agost del 1824. En ell es nomenaren marmessors a la seva esposa (morta el 30 de març del 1837), al canonge de Tarragona Josep Pujol i al monjo del monestir de Montserrat Simó de Guardiola i Hortoneda, originari de l’Aleixar que posteriorment esdevingué bisbe d’Urgell (1827-1851). Ja vídua, Teresa Amat dictà testament el 1826, i escollí com a marmessor al seu cosí Fèlix Torres i Amat, sagristà major de Barcelona.
En la presa d’inventari anteriorment esmentada hi participa el canonge Josep Pujol, vingut de França, on s’havia exiliat, en vaixell, el qual justifica no haver vingut abans «impidiéndome las actuales circunstancias de la guerra civil, que devasta esta hermosa provincia [Catalunya]». L’escriptura que comentem es troba entre els folis 16-36 del protocol de 1837, i relaciona minuciosament, entre altres pertanències, els llibres de la biblioteca i l’arxiu patrimonial, també s’anota l’existència a la casa d’un oratori i un «cuarto dels frares» amb dos llits.

Una de les conseqüències de l’activitat itinerant del notari és que a l’hora de passar en net els actes i enquadernar-los no segueix un estricte ordre cronològic i la seva producció és molt reduïda, no esdevé un competidor dels altres discrets de la zona: a la comarca de l’Urgell sols escriptura setanta-tres documents en tres anys. Destaca el 1833, quan esclata el conflicte armat. L’estiu és l’època preferida per sojornar en terres de Ponent, si bé s’ha trasllada en ple hivern en alguna ocasió. Els seus clients són principalment del sector primari, el predominant a la societat, amb la presència puntual d’algun menestral (teixidor i moliner) i professionals de la sanitat (cirurgià i metge). A Vallbona hi acudiran persones del rodal (Rocallaura, Llorenç, Maldà, Belianes, els Omells de Na Gaia, Preixana, l’Espluga Calba i Sant Martí de Maldà) que aprofitaran la
presència del notari per posar en paper contractes de compravenda de terres o cases, pactes matrimonials o darreres voluntats, és a dir, actes comuns al voltant de la transmissió de la propietat, sigui en transacció, endeutament o herència.

L’agitació social i els enfrontaments armats (6) comportaren per a la majoria de notaris una disminució de la seva activitat. Miquel Martí no és l’únic notari del Principat que es mou amunt i avall: a la Catalunya Vella hi ha nombrosos casos semblants, com per exemple a les Guilleries (7), a la Selva (8) o al Solsonès (9). Tampoc no és Miquel Martí Boronat l’unic escrivà de Tarragona que
actua a l’Urgell de forma esporàdica. Segles abans tenim constància d’un altre cas, el de Joan Fleix, notari de l’escrivania comuna eclesiàstica de la capital i regent de la cort dels veguers, del qual s’han conservat els llibres des del 1674 al 1709. Molts dels seus clients eren eclesiàstics: membres de la Seu, canonges i comensals, el monestir de Vallbona de les Monges i preveres de parròquies petites. Freqüentarà a més del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà, l’Urgell i les Garrigues. El 1676 és a Verdú i a Vila-seca de Solcina, el juny de 1688 a Verdú, el juliol a Montblanc,
l’agost a Vimbodí, el 1689 visita poblacions sota domini populetà (el mes de març és a Fulleda, l’abril al Cogul, on pren declaració sobre un molí fariner que tenien els monjos cistercencs), en aquest mateix any, tot i mantenir la seva residència a Tarragona, es desplaça de forma ocasional a Montbrió del Camp, Cambrils, Ulldemolins, Vallclara, etc. El 1690 torna a sojornar en terres conquenques (Vimbodí i Poblet) i lleidatanes (Verdú, Tornabous, Vallbona M., Oliana, Tremp). L’any següent actua a Tarragona, Reus, Constantí, Montblanc i altra vegada a Vila-seca. Un fill seu, homònim, també exercí l’ofici a Tarragona.

Tàrrega era una de les notaries civils més freqüentades a l’Antic Règim pels urgellencs a causa de la seva centralitat geogràfica i l’atracció del seu mercat (compta amb manuals des de finals del segle XV). Els actes més habituals se solien escripturar a la mateixa població de residència dels atorgants, en el despatx de la rectoria. En el segle XVIII, però, es crearen altres notaries civils a Guimerà, Agramunt, Verdú i Vilagrassa. Tampoc no hem de deixar de banda la possibilitat d’actuació a l’Urgell de notaris de comarques limítrofes, que o bé s’hi desplaçaven, o bé eren cercats pels mateixos urgellencs en viatges a fires, mercats o per altres afers. Per això no podem deixar de revisar els volums de les notaries de Cervera, Sarral, Montblanc, etc.


NOTES

(1) Arxiu Històric de Tarragona (AHT), Fons Notarial de Tarragona (FNT), registre 959.
(2) AHT, FNT, registre 960.
(3) La major part deld volums de les notaries de l’Urgell regentades per notaris per autoritat reial: Tàrrega, Agramunt, Guimerà, Verdú, Vilagrassa, romanen a Cervera a conseqüència de la llei del notarial del 1862, que prengué com a base la divisió provincial vigent. Tàrrega no fou capital de partit judicial i la seva adscripció era Cervera, on residia el notari-arxiver del districte. Vegeu els treballs de Montserrat Canela i Montserrat Garrabou, Catàleg dels protocols de Cervera. Fundació Noguera, Barcelona, 1985 i el de Lluïsa Cases Loscos, Catàleg dels protocols notarials
de Lleida, Barcelona, 1983. A més del de Dolors Montagut «Documentació de la comarca de l’Urgell a l’Arxiu Històric Comarcal de Cervera», a Urtx, Tàrrega, 6, 1994, p.187-188. Els manuals autoritzats pels rectors de la diòcesi tarragonina es concentraren en els anys vint al seu arxiu central, hi ha un instrument de descripció publicat: Salvador Ramon-Manuel M. Fuentes, Inventari dels protocols notarials de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. Barcelona, 1987. Pel que fa al bisbat de Solsona, els manuals de les escrivanies comunes tot sovint encara es localitzen en els propis arxius parroquials, com és el cas de Verdú: Miquel-Àngel Farré, «L’arxiu de la parròquia de Santa Maria de Verdú», a Urtx, 12, 1999, p. 235-250.
(4) Les comptaduries d’hipoteques s’implantaren a Catalunya el 1768 seguint més o menys les divisions corregimentals. Per una visió general d’aquests fons cal consultar l’obra de Marina López i Mercè Tatjer, Inventari dels oficis i comptaduries d’hipoteques de Catalunya, 1, Barcelona, 1985, tot i que solament se circumscriu a la província de Barcelona. Per l’àmbit territorial que ens ocupa cal veure l’aportació de Montserrat Canela «Inventari de l’antic Registre d’Hipoteques de Cervera», a Miscel·lània Cerverina, III. Cervera, 1985, p. 199-209, on l’arxivera descriu detalladament els
volums existents a l’ACC de les comptaduries de Cervera, Tàrrega i Agramunt.
(5) El fons documental de la comptaduria de Montblanc des del 1768 fins el 1849 es conserva a l’AHT, on hi ha un total de 71 llibres amb els corresponents índexs alfabètics d’atorgants.Una de les dificultats és la mala conservació d’alguns volums: els primers, afectats per la humitat, necessiten una restauració. Segons un edicte emés per Felip de Cabanes a Barcelona el 1774 la jurisdicció montblanquina abastava 84 poblacions. De l’actual Urgell trobem Belianes, Ciutadilla, Maldà, Nalec, els Omells de Na Gaia, Rocafort i Llorenç de Vallbona, el Vilet, Rocallaura, Vallbona de les Monges; i de la comarca de les Garrigues: L’Albi, Cervià, l’Espluga Calba, Tarrés i el Vilosell.També recomanem repassar els llibres de la comptaduria de Tarragona (AHT).
(6) Sobre aquest període a nivell general us remetem a la monografia de Pere Anguera Nolla, Déu, rei i fam. El primer carlisme a Catalunya. Barcelona, 1995, i pel territori del Camp de Tarragona a la de Robert Vallverdú Martí, El suport de la milícia nacional a la revolució burgesa a Reus (1793-1876), Reus, 1989, i pel de Ponent la de Manuel Lladonosa, Carlins i liberals a Lleida, Lleida, 1993.
(7) Al seu cor, a Sant Hilari Sacalm, hem de fer menció del notari Francesc Massanes, nascut a Sant Feliu de Guíxols, actiu a Sant Hilari del 1815 al 1859. El bienni 1836-1837 el passa a Vilanova de Sau i el 1838-1840 a Sant Romà de Sau, on utilitzarà per formalitzar els actes paper segellat carlí (Carles V). El 1841 resideix a la parròquia de Sant Andreu de Bancells (Vilanova de Sau) però no serà fins l’any 1842 quan torna a treballar a Sant Hilari Sacalm. Josep M. T. Grau Pujol, Catàleg del fons notarial del districte
de Santa Coloma de Farners, Barcelona, 1996, p. 327-329.
(8) El trienni liberal també provocarà desplaçaments temporals de notaris fora de la seva residència habitual. És el cas d’Antoni Serrabou, notari públic de Santa Maria d’Oló del 1821 al 1823, i que després, del 1827 al 1828 fixarà el domicili a Santa Coloma de Farners, emportant-se els llibres de la primera població. Serà a la Cellera de Ter del 1823 al 1824, tot i que escriptura a Girona ciutat, i del 1829 al 1834 marxa a Santa Coloma de Farners i del 1835-1841 a Tossa de Mar trobem al notari de regnes Agustí Gotall. Una altra mostra de la mobilitat d’aquests anys conflictius és Francesc Astort i Batlle, barceloní de naixement, també notari de regnes, doctor en arts, tinent d’infanteria retirat, i escrivà públic del tribunal de primera instància de Santa Coloma de Farners, del 1833-1835, que del 1842-1847 actua a Centelles (Osona) i abans (1836-1837) ho havia fet a Santa Coloma de Queralt (Baixa Segarra); el 1847 marxa a Berga i el 1870 de nou va a Santa Coloma de Farners, i d’allà a Sant Joan de les Abadesses. Vegeu Josep M. T. Grau, Op. cit., p. 290-293.
(9) Ramon Planes Albets exposa l’exili del notari de Solsona Ignasi Mas Rallat (actiu del 1810 al 1863) des de l’any 1837 al 1840; i les destrosses de l’arxiu i en transcriu una nota realment interessant: «los manuals o protocols de escripturas y testaments authoritzats per mi Ignasi Mas Rallat, des de lo any mil vuitcents y set en què vas comensar a actuar, fins al die dos de maitg de mil vuitcents trenta set en què me vas expatriar per la entrada dels carlistas en esta ciutat de Solsona, foren en part rasgats per estos y en molta part inutilitzats y alguns de perduts, de modo que molts contractes dels que quedaren no són enters», des del dia dos de maig del
1837 fins el dos d’agost de 1840 «no he actuat escriptura ni testament algun». En l’actualitat d’aquest notari sols s’han salvaguardat els manuals dels anys 1810-1811, 1813, 1815, 1819, 1821-1833, fragments del 1834, i els protocols dels anys 1840-1863. Catàleg dels protocols notarials dels arxius de Solsona, Barcelona, 1985, p. 143-146.



*És de justícia agrair les atencions que he rebut dels companys arxivers M. Dolors Montagut, de Cervera, i Gener Gonzalvo, de Tàrrega, en la recerca de bibliografia i lectura prèvia d’aquest article.


APÈNDIX

Relació d’actes del notari de Tarragona Miquel Martí Boronat relacionats amb la comarca de l’Urgell

AHT. Fons notarial de Tarragona.
Protocol de Miquel Martí Boronat (1829-1832), caixa 1009, registre 959

Any 1831

-26.06.1831, fs. 43v-44v. Venda que fan Francesc i Manuel Torres, pagesos de Vallbona de les Monges, d’una casa a l’«arreval nova o de Rocallaura» a favor de Josep Jover i Ayachs, traginer de la mateixa vila, per 75 lliures.

-26.06.1831, fs. 44v-46. Venda a carta de gràcia que fa Jaume Piquer, pagès de Belianes, d’una peça de terra al mateix terme, partida de la Plana a Jaume Vidal, mestre cirurgià de Belianes (les clàusules pactades són interessants).

-5.07.1831, fs. 62-62v. Poders que atorga l’abadessa Lluïsa de Dalmau i de Fals i la comunitat de religioses del monestir de Vallbona de les Monges a Beneta de Moxó i Francolí. (Hi ha els noms i la signatura de les monges).

-5.07.1831, fs. 62v-63. Poders de la comunitat de religioses del monestir de Vallbona de les Monges a Jaume Monfar i de Domicio, de Montblanc.

-7.07.1831, àpoca que fa Ramon Torres, natural de Vallbona M., soldat de l’exèrcit de sa Magestat a Josep Jover Ayachs, pagès i traginer de Vallbona M., absent, i per ell el notari representat de 25 lliures, tercera part del preu de la venda d’una casa.

-12.07.1831, fs. 64v-65. Declaració de Jaume Vidal, cirurgià de Belianes.

-28.07.1831, fs. 65-66. Capítols matrimonials entre Josep-Anton Bonet Cabestany, pagès, fill de Josep i Manuela, amb Magdalena Queralt Llobet, filla de Domènec i Cecília, tots pagesos de Vallbona.

-2.08.1831, fs. 66-67. Cessió a carta de gràcia d’un erm al terme de Montesquiu que fa Manuel Torres, pagès de Vallbona M., a la seva germana en concepte del pagament dels drets de llegítima paterna i materna.

-22.08.1831, fs. 67-67v. Venda a carta de gràcia que fa Francesc Casanoves, pagès natural de l’Espluga de Francolí i veí dels Omells de Na Gaia, d’una peça de terra de tres pórques de sembradura amb cinc oliveres a Antoni Poch Jover, pagès de Vallbona.

-28.08.1831, fs. 67v-68. Poder de l’abadessa i comunitat del monestir de Vallbona.

-18.12.1831, fs.88-88v. Venda a carta de gràcia que fa Josep-Anton Jover, pagès, a Lluís Verdala, cirurgià ambdós de Vallbona de les Monges, d’una peça de terra campa en el terme de Montesquiu de dues quarteres de sembradura a la partida de la Plana de la torre d’En Jover.

-18.12.1831, fs. 90-91. Poders que atorga Tecla Pla i Pujades, soltera, natural de Barcelona i veïna de Vallbona M. a Antoni Bosch i Oliva, pagès d’Arbeca.

-31.12.1831, fs. 89-89v. Venda perpètua que efectuen Antoni Pedrol i Lluïsa Ripoll, cònjuges pagesos d’una habitació de la casa on habiten, a Joan Ayats, pagès i pastisser, tots de Vallbona.


Any 1832

Aquest any el trobem escripturant al Camp de Tarragona, Pratdip, Mont-roig del Camp, Vallmoll i Riudecanyes.

-17.05.1832, fs. 55-55v. Àpoca de Maria Anna Mir, vídua de Francesc Plaça, pagès, a Joan Puig Albareda i Maria Mir, tots pagesos de Preixana, de cent lliures en concepte de dot pactat en els capítols matrimonials.

-21.05.1832, f. 55v. Testimoni sobre l’arrencada d’arbres que l’abadessa del monestir de Vallbona tenia plantats en les línies divisòries de les seves propietats.

-7.05.1832, fs. 56v-57v. Concòrdia entre Josep-Anton, Manuel i Maria Escoda Amenós, pagesos germans de Vallbona sobre l’herència del seu pare i divisió de béns.

-5.06.1831, capítols matrimonials entre Josep-Anton Escoda Amenós, fill de Josep i Josepa amb Magdalena Jover i Jover, filla de Ramon i Beneta, tots pagesos de Vallbona.

-5.06.1832, fs.59v.-61. Capítols matrimonials entre Ramon Baget Bertran fill de Josep i Cecília, tots pagesos de Preixana amb Rosa Queralt Roig, natural de Talladell i resident «de molts anys a Preixana», filla de Valeri i Rosa, també pagesos.

-10.06.1832, fs. 61-62v. Capítols matrimonials entre Josep-Anton Morera Cabestany, fill de Pere i Brígida amb Manuela Amenós Pallàs, filla de Josep i Maria Agna, tots pagesos de Vallbona.

-25.06.1832, fs.63-63v. Poder de l’Abadessa del monestir de Vallbona a la bossera («sillarera») de la comunitat Isabel Ibáñez de Volonga.

-26.06.1832, fs. 63v-64v. Conducta o conveni entre la bossera del monestir de Vallbona i el metge Manuel Ramon, veí de la població, per a visitar a les religioses i els religiosos (confessors ordinaris) durant vuit anys pel preu de 300 lliures quatrimestrals i altres beneficis (ex. menjar).

-26.06.1832, fs. 64v-65v. Capítols matrimonials entre Ramon Pallás Fort, fill de Francesc i Rosa, dels Omells de Na Gaia, amb escolàstica Capdevila i Huguet, filla d’Antoni i Rosa, de Pira, de deu o dotze anys habitant a Maldà, tots pagesos.

-3.09.1832, fs. 67-68v. Venda a carta de gràcia que fa Llorenç Serret Baget, pagès, d’un cup per a posar verema dins la seva casa (a la Plaça de la vila) al rector Ramon Planes Serra, tots de Preixana, per trenta lliures.

-9.09.1832, f. 68v. Àpoca de dot que fa Josep Marquès de 22 lliures i 10 sous a Domènec Sapera, tots pagesos de Vallbona.

-12.09.1832, f. 69. Venda que fan Joan Balcells i Maria Rosa, cònjuges pagesos de l’Espluga Calba, d’una casa, cup i celler al carrer de Santa Maria del mateix poble a Antoni Capdevila Batlle, de Llorenç de Vallbona.

-12.09.1832, fs. 70-70v. Encarregament de censal que fa el referit Antoni Capdevila Batlle al matrimoni Joan Balcells i M.Rosa per la compra d’una casa, cup i celler.

-16.09.1832, fs. 70v-71v. Venda a carta de gràcia que fa Josep-Anton Jover, pagès, a Lluís Verdala, cirurgià, tots de Vallbona d’una peça de terra campa amb aigua per regar, a la partida de la Torre, en el terme de Montesquiu per 305 ll. 12 s. 6 d.


AHT, Fons notarial de Tarragona, Protocol 1833-1837, caixa 1010, registre 960.

Any 1833

-21.01.1833, fs. 9-9v. Poders de l’Abadessa i religioses del monestir de Vallbona de les Monges a Francesc Biscarri, causídic de Lleida (hi ha les signatures de les monges).

-31.01.1833, f. 10. Àpoca de dot d’Antoni Santacana i Francesca Serret a Llorenç Serret, sogre i pare, tots de Preixana.

-1.02.1833, fs. 10-11v. Institució de patrimoni que fan Ramon Bergadà i Francesca Aiguader, cònjuges pagesos de Llorenç de Vallbona, Ramon Saltó, pagès de Llorenç i Antoni Miró, pagès de Maldà a favor de Ramon Bergadà Aiguader, tonsurat, estudiant de teologia moral, fill i germà dels primers i cosí polític dels altres dos.

-4.02.1833, fs. 11-12v. Possessió del patrimoni esmentat.

-3.02.1833, fs. 12v-14v. Donació de béns que fa Magí Folch, pagès de Montblanc al seu fill primogènit Carles Folch (acte efectuat al Vilet, parròquia de Maldà).

-5.02.1833, fs.15-16. Debitori de Macià Capdevila, pagès de Solivella a Antoni Sanahuja, moliner, natural de Solivella i resident al Vilet, de 27 lliures (acte efectuat a Vallbona).

-5.02.1833, fs.16-16v. Poder de Francesc Pinyol, prevere, obtentor del benefici de Corpus Christi de l’església de Vallbona a Ramon Mas, causídic de Valls, absent.

-6.02.1833, fs. 16v-18v. Agnició i reconeixement que fa Antoni Capdevila Batlle, pagès de Llorenç de Vallbona d’una peça de terra al terme d’Arbeca a favor de Josep Sans Anguera i Jaume Sans Puig, pagesos d’Arbeca.

-6.02.1833, fs.19v-21. Venda pepètua que fa Maria Marquès, natural de Vallbona i resident a Bràfim, juntament amb el seu fill Joan Jover Marquès a favor de Josepa Escoda de Renyer, veïna de Vallbona, d’un erm de dos jornals, amb alguns olivers al mateix terme, partida el Bosquet, per 138 ll. 15 s.

-6.02.1833, fs.21-21v. Donació de legítima i pactes matrimonials per raó del casament entre Ramon Capdevila Vives, fill de Josep, de Llorenç de Vallbona i Antònia, de Senan, tots pagesos, amb Manuela Jover Morera, filla de Manuel i Josepa, de Vallbona.

-3.06.1833, fs.55-56. Venda a carta de gràcia d’una peça de terra amb 36 oliveres, a la partida Comellà del terme de Llorenç que fan Josep Jover Ferrer i Josep Jover Monistrol, pare i fill pagesos de Vallbona, a Manuel Ramon, metge del monestir de Vallbona, per 37 ll.10 s.

-3.06.1833, fs. 56-56v. Poders de l’abadessa de Vallbona Lluïsa de Dalmau i de Fals a Josep Gassol, hisendat i causídic de Montblanc. Signen la resta de monges de la comunitat: Maria Beneta, Maria Josepa i Maria Gabriela de Castellví, Dolors de Comes, Francesca de Dalmau, Maria Isabel de Ibáñez, Maria Isabel de Gallart, Maria de Mas, Maria Bernarda Porguet, Josepa de Oriola, Maria Teodora de Mas i Maria Lluïsa Boquer.

-9.06.1833, f.57. Àpoca de dot que fa Joan Vinent i Maria Sapera, cònjuges al seu cunyat i germà, tots pagesos de Vallbona, de 34 ll.

-14.06.1833, fs. 57-58. Testament d’Antònia Pons Saltó, vídua de Ramon Aritzeta, fuster, i filla de Ramon, també fuster i Paula, tots de Vallbona.

-24.06.1833, fs. 62-62v. Poders que fa l’abadessa del monestir de Vallbona a José Carreño i Jaume Comes, causídics de Tàrrega, sogre i gendre.

-7.07.1833, fs.60-61v. Revenda que fa Teresa Bosch, vídua de Joan Guasch i Antoni Guasch Bosch, fill seu, pagesos de Maldà, d’una peça de terra de 5 porques situada al mateix terme, a Pere i Rafael Vallverdú, pare i fill.

-7.07.1833, fs.61-61v. Venda perpètua que fan Pere i Rafael Vallverdú, pare i fill, a Pere Ribó, tots pagesos de Maldà, d’un pati per a edificar casa a Maldà.

-11.08.1833, fs. 62-62v. Àpoca de dot de Ramon Cabestany i Ramona, matrimoni de Vallbona a Bonaventura Baget Blasi, de Preixana, tots pagesos.

-16.08.1833, fs.75v-76v. Poder del rector de Belianes Llorenç Llorens.

-19.08.1833, f. 63. Àpoca de dot d’Antònia Felip, vídua de Manuel Jover, i son fill Antoni al seu nebot Josep Jover Serra, pagès i moliner de Vallbona.

-22.08.1833, fs.63v-64. Perdó de Francesc Pallàs, dels Omells de Na Gaia a Sebastià Sol, de Miralcamp, presoner a Tàrrega, ambdós pagesos pels «golpes y contusiones» que el primer va rebre del segon.

-23.08.1833, fs.64-64v. Poders de Maria Martí, vídua de Josep Batlle, de Belianes, i el matrimoni format per Joan Català Anglès i Magdalena Batlle, residents al Samuntà, parròquia d’Alcover, a Joan Prats, metge de Valls.

-23.08.1833, fs.65-66. Declaració d’Agustí Batlle, prevere i beneficiat de Belianes i Jaume Batlle, rector de l’Espluga Calba, sobre el testament que féu Francesca Català, (1810) muller de Llorenç Batlle, hisendat també de Belianes.

-25.08.1833, fs.66-67. Revenda d’una peça de terra que fa Manuel Jover Ayats a Josep Miret, ambdós pagesos de Vallbona.

-29.08.1833, fs. 68-69v. Capítols matrimonials entre Antoni Boldú Serra, pagès de Linyola, fill de Josep i Maria, i Teresa Sanahuja Febrés, filla de Ramon, mestre de cases i Antònia, tots de Maldà.

-31.08.1833, fs.70-71. Testament d’Antoni Planes Renyer, fill de Jacint i Marina, pagesos de Sant Martí de Maldà.

-8.09.1833, venda perpètua que fa Josep Marquès i Botet, pagès, a Francesca Andreu, vídua, i Manuel Marquès, mare i fill de Maldà, d’un corral per 39 ll. 7s. 6 d.

-13.09.1833, fs.72-73. Venda perpètua que fa Antoni Salla Civit, pagès dels Omells de Na Gaia, d’una peça de dos jornals de vinya i garriga a la partida de la Mata, en el terme esmentat, per a pagar un debitori a l’abadessa del monestir de Vallbona del 1830.

-13.09.1833, fs.73v-74. Venda perpètua que fan Josep-Anton Salla Navau i Rosa Pallàs, pagesos dels Omells de Na Gaia, d’un jornal i mig de campa i oliveres al mateix terme, partida de la carretera d’Urgell, per a pagar un debitori a l’abadessa del monestir de Vallbona.

-13.09.1833, fs.74v-75. Acceptació que fa Manuel Ramon, metge del monestir de Vallbona de les dues peces de terra venudes anteriorment pels Salla a l’abadessa de Vallbona.


Any 1834

Actua al Camp de Tarragona, Alcover, l’Aleixar, l’Argentera, la Canonja, Maspujols, Mont-roig del Camp i Tarragona ciutat.


Any 1835

-6.05.1835, fs. 15v-16v. Poders de l’abadessa del monestir de Vallbona a Joan Cantarell, notari i causídic de la Reial Audiència de Catalunya, i a Jaume Oliva, sogre i gendre de Barcelona, absents.

-8.05.1835, fs. 20v-21v. Venda a carta de gràcia que fa Salvador Sardà, pagès, a Marià Amenós, pagès i traginer, tots de Vallbona d’una parada de terra campa amb alguns arbres, de mig jornal a la Quadra de Masdéu per 26 ll. 5s.

-11.05.1835, fs.17v-18. Testament d’Antoni Fuster Panadés, fill de Ramon i Francesca, tots pagesos de Belianes.

-17.05.1835, fs.18-18v. Debitori de Josep Mata, pagès de Sant Martí de Maldà a Manuel Escoda, pagès natural de Vallbona i habitant al Vilet.

-23.05.1835, fs. 24-25v. Capítols matrimonials de Francesc Capdevila Piquer, fill de Llorenç i Josepa amb Magdalena Borrell Roig, filla de Antoni i Antònia, tots pagesos de Sant Martí de Maldà.

-23.05.1835, fs. 20-20v. Àpoca que fa Ignàsia Manasanch, vídua en primeres núpcies de Joan Ferrer, de Rocallaura i en segones de Josep Pinent Ayats de Vallbona a Anton Manasanch, de Belltall, germà seu, com a hereu d’Isidre i Francesca, els seus pares, del dot que pactaren en capítols matrimonials signats a Vallbona el 23.05.1835.

-24.05.1835, fs.18v-20. Testament de Manuel Cabestany Bernat, fill d’Anton i Teresa, pagesos de Vallbona.

-28.05.1835, fs.21v-23v. Capítols matrimonials entre Joan Montfar
Cabestany, fill de Josep i Rosa, de Sant Martí de Maldà i Josepa Capdevila Balcells, filla de Francesc i Isabel, de Rocafort de Vallbona, tots pagesos.

-28.06.1835, fs. 25v-26v. Àpoca de dot que fan Josep-Anton Teixidor i Josep Teixidor, pare i fill, pagesos dels Omells de Na Gaia, a Bonaventura Cendra, apotecari, i Maria Mir, matrimoni de l’Espluga Calba.

-4.07.1835, fs. 32v-34. Testament de Jaume Tristany Ripoll, prevere i ecònom de Rocafort de Vallbona, fill de Jaume i Teresa, pagesos de Belianes.

-19.07.1835, fs. 26v-28. Venda a carta de gràcia que fan Esteve Renyer i Maria Franquesa, cònjuges, i Rafael Renyer Franquesa, pares i fill pagesos, a Ramon Tomàs i Rosa Aroles, casats, tots de Maldà, d’una peça de terra de deu porques, situada al mateix terme, partida Mandanell, pel preu de cent lliures.

-19.07.1835, fs. 27v-28. Àpoca de dot de 400 lliures que fa Josep Pallàs a Bonaventura Targa i a la seva mare Maria, tots pagesos dels Omells de Na Gaia.

-26.07.1835, donació del dot que fan Pere Vallverdú, Maria Renyer, matrimoni, i el seu fill Rafael, tots pagesos de Maldà, a favor del seu fill i germà respectiu, Esteve Vallverdú Renyer, sabater resident a Tarragona, per raó del seu casament.

-8.08.1835, fs.29-30v. Capítols matrimonials entre Jaume Marquès Bernat, teixidor, vidu de Teresa Sardà Vilamajor, filla de Josep, també teixidor i Antònia, tots de Vallbona, i Maria Bonell, filla d’Antoni, moliner i Maria, tots del Vilet.

-28.08.1835, fs.30v-31v. Capítols matrimonials entre Ramon Pons Monistrol, fill de Manuel i Teresa, pagesos de Vallbona i Teresa Camon Doria, filla de Manuel Metge i Fermina, residents a la mateixa vila.

-6.11.1835, fs. 35-35v. Poder que atorga l’Abadessa del monestir de Vallbona des de Sitges a Miquel de Porquet, habitant a Lleida, absent.

L’any 1835 també exerceix al Camp de Tarragona, Mont-roig i les Borges del Camp, la Canonja i la mateixa capital eclesiàstica.

Documents sòlts: 22.09.1842, certificació que signa el rector de la
parròquia de Santa Maria de Vallbona de les Monges de la defunció de Maria Bergadà Pons, del lloc de Llorenç, filla de Bonaventura i Maria, vídua de Josep Renyer, morta el 28.08.1842.


Data de publicació digital: 22/01/2003


Article publicat a la revista URTX, Tàrrega, núm. 15, 2002, p.229-236.

La Biblioteca Digital és un servei de CARRUTXA en conveni amb L'INSTITUT MUNICIPAL D'ACCIÓ CULTURAL DE REUS

by mussara·com