La Catalunya Nova no és prolífica en grans arxius patrimonials, a l’inrevés del que passa en zones de poblament dispers, on la conjunció de mas i terra ha permès una major continuïtat de nissagues i famílies vinculades a un patrimoni concret.
Amb tot, existien hisendats, pagesos ennoblits que de generació en generació intentaran reproduir el sistema i augmentar la riquesa heretada mitjançant estratègies matrimonials o mitjançant la intervenció en la comercialització dels excedents agraris a través de la participació en els arrendaments de les rendes senyorials, en la transformació del vi en aiguardent, en el comerç de bestiar, etc.
A l’Arxiu Històric Comarcal de Reus hi ha alguns fons d’aquesta naturalesa; un d’ells és de la nissaga Homdedéu, de la població de Riudecanyes (Baix Camp). La documentació mesura 12 m/l i consta de 326 registres, amb una cronologia que abarca del segle XVI (1573) fins al XIX (1872). Fou inventariat l’any 1999 (1).
Un dels aspectes que el fa interessant és el de les relacions geogràfiques de la família arreu del Principat. Si el Camp de Tarragona és l’escenari principal de les seves activitats econòmiques (Reus, Valls, Tarragona, Vilallonga, Torredembarra), en l’àmbit familiar s’estenen també cap a altres comarques com el Maresme (Mataró), el Vallès (Granollers), el Pla de Barcelona, el Priorat, les Muntanyes de Prades i el Penedès, motiu d’aquesta breu nota arxivística.
A finals del segle XVIII, Maria Antònia Homdedéu i Cases, natural de Riudecanyes, es casa amb Ramon Miret, de Vilafranca del Penedès. Els problemes pel pagament del dot i el posterior endeutament produiran una nombrosa documentació, en especial de caràcter judicial.
El punt d’arrencada són els capítols matrimonials, signats el 1791. L’any 1804 trobem un informe sobre els drets hereditaris de Maria Antònia Font d’Homdedéu (sig. 180); datades del 1818 al 1838, abunden les àpoques de Francesc Font, de Vilafranca del Penedès a Joaquim d’Homdedéu, de Riudecanyes (sig. 318). La sèrie més interessant és la de la correspondència (sign. 78), amb dates extremes del 1792 fins el 1848, on hi trobem referències a la Guerra del Francès i a les carlinades.
NOTES
(1) Per a una visió general del seu contingut vegeu l’article: “El fons patrimonial Homdedéu de Riudecanyes (1573-1872) “ a Arxius (Barcelona) 33 (2002), pàg. 2.
APÈNDIX
Arxiu Històric Comarcal de Reus (ACR). Fons Homdedéu, registre 78.
DOCUMENT I
Carta d’Antònia d’Homdedéu, muller de Francesc Font, de Vilafranca del Penedès al seu germà Joaquim d’Homdedéu, de Riudecanyes (1807).
“ Vilafranca y ganer 27 de 1807.
Querido Joaquim, te participo com lo Francisco, tres çammanas que fa llit, fins ayí, lo metga no li donà parmís per llava-sa, de rasultas de un costipat mol fort. Y te fas a saber que agut de manllavar diners per podé-li fer caldo, y alimantar la família, motiu que no se pot cobrar un diner de ningú, ayxí te astimaré més que tu no’t pensas, a lo menos si nons pots satisfer las dos pansions, a lo menos, fes lo posipbla per satisfer-nos-san una ab la mayjor promtitut que pugas, ayxí o aspero de la tua bondat, perquè lo actvocat y prucurador, nos amolestan tots los dias, y tanim pó, que nons an fasin alguna, motiu que ja nos fan amanasas,sento lo aver-ta de amolastar, que sino fos que no se pot cobrar res de ningú, no te amolestaria,cregas o fas ab tot lo dolor de mon cor, però la nasacitat no té llei, enviyau lo més pets pugas perque o pugem remetra a Barsalona, que lo dixós plet, nos té atorats.
Déu li toci el cor perque nos puguem conpondrer, te cerviras dir al noy, que astranyo que sun gramàtic, no aygí tingut abilitat per ascriura una carta a la sua mara, lo que me causaria, una gran alagria, és tot quan se me aufareix dir-ta. Mamòrias a l’Antònia, Ramon y noys y noyas, y tu sens raserva, disposa de la ta germana.
Maria Antònia Font, de Homdedéu. “
DOCUMENT II
Carta que envia Francesc Font , de Vilafranca del Penedès a Joaquim d’Homdedéu, de Riudecanyes (1813).
“ Vilafranca, 10 desembre de 1813.
Querido Joaquim :
Sabreu com he arribat bo en ésta, gràcias al Senyor.
La Maria Antònia fa tres dias, [que] no se a llavat de un fort dolor de costat, crech que li prové del fort susto tingueram a la venida de los gavatxos al primer del mes, foran moltas las casas robadas de esta vila, y fou la causa lo entrar las garrillas francesas per veura si trobavan soldats españols per fer-los presioners, y no entaran los oficials en la vila, fins que fou molt tart, los que detingueran majors excesos. Nosaltres Déu gràcias foram libras, per no voler obrir la porta.
Crech que aureu rebut un billet que vós escriguí de de Reus, ab lo qual vós deia, que Llabaria no me avia entregat res. Aquí va la carta que vós me entregareu per dit senyor, ab lo dit billet vós deia que lo senyor Pere Adam, que està al café del Calau, me dexà tres unsas, y vós deia, y vós encargo en gran manera, que si no las aveu entregadas, las entregeu ab la major promtitut vós siguia posible, y desitjaria lo més llarch fos dilluns, com li vaig prometra, y per ningún terma voldria cadar-i mal, és amich meu, però no me’n goso pendra la major llibertat.
Exprecions a tots, y vós disposeu de vostre cuñat,
Francisco Font
(signatura). “
|
