Cada dia de l’any, l’Església fixa una festa per commemorar; per aquest motiu, l’any eclesiàstic es converteix en calendari popular. Les festivitats, per als pagesos, són fites de contractes i assenyalen els actes trascendentals de la seva vida. La festa de Sant Joan, per exemple, ha arrelat profundament en el poble per la gran figura del Precursor i, potser més que tot, per escaure’s a l’entrada de l’estiu. Les llegendes de la nit de Sant Joan, voltada de misteri, i les fogueres que s’encenen donen un gran relleu a aquesta festa tan arrelada al poble català. Un altre exemple d’això que diem el trobem a la Cerdanya, on regí fins ben entrada l’edat mitjana un calendari que feia començar l’any pel mes de setembre. Aquest fet es reprodueix al domini basc, on el mateix mes de setembre es conegut per burint, mes cap, mes primer. Aquestes supervivències d’un any que començava pel setembre reapareixen al domini català, on certs contractes d’arrendament i de lloguer de mossos o criats, comencen per Sant Miquel de setembre (1).